Selecciona Edició
Connecta’t

Emilio Lledó guanya el Nacional de les Lletres Espanyoles

El filòsof i acadèmic és distingit per tota la seva obra literària, entre la qual figura 'Memoria de la ética'

El guardó es concedeix a un autor espanyol en qualsevol de les llengües de l'Estat

El filòsof Emilio Lledó, en el moment en què EL PAÍS li dóna la notícia que és el nou Premi Nacional de les Lletres, a l'Associació d'Editors de Madrid.
El filòsof Emilio Lledó, en el moment en què EL PAÍS li dóna la notícia que és el nou Premi Nacional de les Lletres, a l'Associació d'Editors de Madrid.

Emilio Lledó (Sevilla, 1927), filòsof i membre de la RAE, ha obtingut el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles que concedeix el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. El guardó, dotat amb 40.000 euros, distingeix el conjunt d'una obra literària, en qualsevol de les llengües de l'Estat, d'un autor espanyol, "l'obra del qual estigui considerada part integrant del conjunt de la literatura espanyola actual". El jurat premia Lledó “pel seu pensament i dilatada obra, que harmonitza la filosofia del logos, l'hermenèutica, el valor estètic i ètic de la paraula, la defensa de la llibertat i la reivindicació de la vocació docent". Igualment, el jurat n'ha destacat l'aportació d'una via filosòfica pròpia en què el saber antic ajuda al saber present. És un gran assagista i divulgador d'alt nivell, entre els temes que tracta destaquen la defensa de la lectura, la felicitat, el silenci, la bellesa i la veritat.

A Lledó, que no té telèfon mòbil, li ha donat la notícia EL PAÍS quan feia aquest matí una roda de premsa per la concessió del Premi Antonio de Sancha, de l'Associació d'Editors de Madrid. L'escriptor sevillà és autor d'obres com Memoria de la ética, Filosofía y lenguaje, La memoria del logos, Elogio de la infelicidad, El silencio de la escritura (Premi Nacional d'Assaig) i El origen del diálogo y de la ética. Una introducción al pensamiento de Platón y Aristóteles.

El filòsof sempre s'ha interessat per les formes del llenguatge com una qüestió essencial del pensament i per la seva manera de conformar i veure el món. A més, és un fervent agitador de la lectura i de la seva importància en la cultura i la concepció d'un ciutadà millor. Part de tot això ho va expressar en la passada Fira del Llibre de Madrid, quan va inaugurar la secció Lletrejar el món, en la qual va dir: "Al món de la realitat, hi estem; però al món del llenguatge, dels llibres, hi som. Les silencioses pàgines que esperen als lectors mostren, entre altres coses, que viure és dialogar, entendre, somiar, interpretar".

En l'obra de Lledó, la filosofia clàssica de Grècia, especialment Plató i Aristòtil, és analitzada i portada fins al present per interpretar la vida contemporània.

En un article del 2012 a EL PAÍS, titulat Mythos, escriu: "El primer va ser la parla. Una necessitat de sentir la companyia dels altres, d'arrencar-se de l'originària solitud, d'emetre sons que la llengua va anar articulant, modulant, convertint en paraula. A aquesta veu, enriquida al llarg del temps, el “filòsof”, com anomenaven a Aristòtil, va dir que era com una bufada, un “aire semàntic”. No només un crit. Aquest aire deia coses, assenyalava els arbres, els mars, els estels, il·luminava idees que, en principi, eren “el que es veu” i en aquestes “visions”, creava comunitat, solidaritat, amistat. Sorgia així un univers en què els éssers humans van començar a sentir-se i entendre's. Els primers textos en els quals trobem el substantiu mite (mythos), per exemple a la Ilíada, significa “paraula”, “conversa”.

En una entrevista a aquest diari, a partir d'una descripció seva sobre aquest país, "entristit i lluminós", va dir: "És un país molt més decent i lluminós per la saviesa de la gent. Aquesta saviesa ha de posar-se en pràctica. No podem deixar el país en mans d'una política amb una part regida per oportunistes i per indecents. Que l'imperi de la indecència domini en la política és intolerable; aquest imperi és fruit del domini de certes oligarquies que pensen que l'única cosa que cal fer és guanyar diners i crear ideologies aptes perquè aquesta oligarquia segueixi amb poder...".

Emilio Lledó s'uneix a una llista de premiats que inclou els germans Juan i Luis Goytisolo, Pere Gimferrer, Rafael Sánchez Ferlosio, Ana María Matute, Julio Caro Baroja, Rosa Chacel, José Manuel Caballero Bonald, Carmen Martín Gaite, Francisco Ayala i José Hierro.

El jurat ha estat presidit per María Teresa Lizaranzu Perinat, directora general de Política i Indústries Culturals i del Llibre, i com a vicepresidenta, Mónica Fernández Muñoz, subdirectora general de Promoció del Llibre, la Lectura i les Lletres Espanyoles. Els vocals han estat: Aurora Egido Martínez, de la Reial Acadèmia Espanyola; Víctor Fernández Freixanes, de la Reial Acadèmia Gallega; Javier Calzacorta Elorza, de la Reial Acadèmia de la Llengua Basca, l'Euskaltzaindia; Margarita Casacuberta i Rocarols, de l'Institut d'Estudis Catalans; Manuel Arce Lago, de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE); Francisca Rubio Gámez, de l'Associació Col·legial d'Escriptors d'Espanya (ACE); Guillermo Carnero Arbat, de l'Associació Espanyola de Crítics Literaris; María Luisa Ciriza Coscolín, de la Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya (FAPE); Amelia Valcárcel, del Centre d'Estudis de Gènere de la UNED; Marcos Giralt Torrente, a proposta del Ministre Educació, Cultura i Esport; i els dos últims autors guardonats, Luis Goytisolo Gay (2013) i Francisco Rodríguez Adrados (2012).

Tots els premiats

Luis Goytisolo, 2013. Francisco González Andrados, 2012. José Luis Sampredro, 2011. Josep María Castellet, 2010. Rafel Sánchez Ferlosio, 2009. Juan Goytisolo, 2008. Ana María Matute, 2007. Raúl Guerra Garrido, 2006. José Manuel Caballero Bonald, 2005. Félix Grande, 2004. Leopoldo de Luis, 2003. Joan Perucho, 2002. Miquel Batllori, 2001. Martí de Riquer, 2000. Francisco Brines, 1999. Pere Gimferrer, 1998. Francisco Umbral, 1997. Antonio Buero Vallejo, 1996. Manuel Vázquez Montalbán, 1995. Carmen Martín Gaite, 1994. Carlos Bousoño, 1993. José Jiménez Lozano, 1992. Miguel Delibes, 1991. José Hierro, 1990. Joan Corominos, 1989. Francisco Ayala, 1988. Rosa Chacel, 1987. Gabriel Celaya, 1986. Julio Caro Baroja, 1985. José Vicente Foix, 1984.

MÉS INFORMACIÓ