Selecciona Edició
Connecta’t

Gairebé un terç dels joves catalans no són conscients de les seves mides reals

Un estudi revela que el 86% dels adolescents obesos subestimen el seu sobrepès

Una persona pesant-se en una bàscula.
Una persona pesant-se en una bàscula.

Ja sigui per posar-se quilos de més quan tenen un índex de massa corporal normal o subestimar el seu sobrepès quan pateixen obesitat, però els adolescents catalans tenen una percepció equivocada de les seves mides reals. Segons un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona en col·laboració amb el centre de Salut Mental de la Corporació Sanitària Parc Taulí, un terç dels joves catalans no és conscient del seu estatus de pes real, és a dir, en relació amb la seva alçada, si estan dins dels percentils de pes baix, pes normal, sobrepès, obesitat. Els experts alerten que aquesta estimació incorrecta de les seves pròpies mides pot promoure conductes alimentàries “poc saludables”.

L’estudi, fet a partir de l’anàlisi de la talla i el pes corporal de 597 joves de Barcelona i rodalies, revela que un 28% dels joves desconeix el seu pes real. “Trobem adolescents amb sobrepès i obesos que van tendir a subestimar el seu pes, mentre que els adolescents amb baix pes tendeixen a sobreestimar-lo”, assenyala l’informe. De fet, expliquen els investigadors, el 86% dels joves obesos no percep que tingui un alt sobrepès i, no obstant això, el 43% dels que tenen baix pes considera que està dins dels índexs normals.

Els experts han alertat que aquesta percepció equivocada de les mides reals fomenta conductes de control de pes poc saludables, com menjar poc, saltar-se els àpats o començar dietes sense control de professionals. De fet, el 25% dels joves assegura que ha fet alguna dieta almenys una vegada durant l’últim any. Els investigadors consideren les dades revelades per l’estudi com a “troballes particularment importants” a causa de l’elevat nombre de joves que estan intentant baixar o controlar el pes. “Hem vist que si un noi adolescent de pes normal es percep amb sobrepès, la possibilitat que faci dieta és tan alta com la d’un noi que realment en té”, ha explicat Carlos Almenara, un dels autors de l’estudi i professor de Psicologia de la Universitat Masrayk (República Txeca). El professor David Sánchez-Carracedo, investigador del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la UAB que ha coordinat el treball, apunta que “hi ha pressions per aprimar molt grans, per salut i per estigma social, però el problema és que la gent de vegades fa coses poc saludables i arriba a dur a terme conductes extremes”.

La investigació al·ludeix a factors socioculturals per justificar aquesta tendència entre els joves. L’ideal de bellesa masculí, amb un cos prim però tonificat, o l’estigma de l’obesitat com una cosa socialment indesitjable, són alguns dels elements que poden afavorir aquesta percepció errònia del pes. “Això té una interpretació sociocultural. L’àmplia difusió mediàtica que té el sobrepès va més enllà dels problemes de salut que pugui implicar. És un problema psicosocial perquè pot generar burles o rebuig social. Per aquest motiu, per exemple, els nois obesos subestimen el seu pes, perquè no volen percebre’s com a tals”, comenta Sánchez-Carracedo. El professor de la UAB assegura que hi ha “un error de focus” en les campanyes de prevenció. “Es posa el focus a perdre pes en lloc de posar-lo en la salut”, conclou.

Els experts també avisen que, per exemple, el fet que nois de baix pes considerin que estan obesos (un 2% segons l’estudi), pot ser indicatiu de patir –o tenir més risc de desenvolupar en el futur– un trastorn alimentari. “L’home és cada vegada més objecte d’aquesta mena de pressions socioculturals. El missatge, a part de negatiu, és massiu i la imatge que es presenta de l’home i la dona cada vegada està més allunyada de la realitat. La insatisfacció corporal, que és la diferència entre l’ideal de bellesa que tens i com et veus a tu mateix, augmenta moltíssim perquè la imatge que es dóna de l’home és cada vegada més irreal, més virtual”, assenyala Sánchez-Carracedo.