Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Tsunami a l’esquerra

La irrupció de Podem arrasa IU però és una oportunitat perquè el PSOE trobi el seu lloc

Les expectatives del nou partit Podem i la seva relació amb Esquerra Unida (IU), més la possibilitat que el PSOE s'afermi en els propers mesos com a alternativa de Govern després del fort desgast del PP, estan donant lloc a una gran agitació en el conjunt de l'esquerra espanyola.

Podem és una onada que avança des de l'esquerra cap al centre. Això explica que la seva primera víctima sigui IU, que davant la perspectiva de ser devastada ha de prendre una decisió gens fàcil: sumar-se a aquest corrent i sacrificar la seva oferta programàtica i les sigles o intentar mantenir-se com una força política que enarbori, encara que residualment, les velles banderes de l'esquerra postcomunista. La decisió es complica perquè Podem, encara que d'origen i lideratge esquerrà, intenta canviar l'eix: des del clàssic esquerra contra dreta al d'un populista poble contra casta. Si IU se suma a Podem corre el risc de no beneficiar-se'n electoralment i acabar deixant òrfena l'esquerra clàssica; si intenta competir amb Podem –que té tot el vent a favor– fracassarà en l'obstinació i, a causa del sistema electoral, fragmentarà i diluirà una vegada més el vot de l'esquerra.

El següent que notarà l'impacte del tsunami serà el PSOE. Tal com mostren les enquestes, encara que Podem de moment estigui buidant –abans de tot i abans que ningú– Esquerra Unida, és dels votants socialistes d'on pot aconseguir l'impuls necessari per convertir-se en una força política rellevant, amb capacitat de condicionar l'agenda política del país. Podem no en té prou d'aconseguir els millors resultats electorals del PCE (10,7% el 1979) o d'IU (10,5% el 1996), sinó que necessita convertir-se en tercera força política amb capacitat de governar o, com assenyalaria Maquiavel (tan admirat pels líders de Podem), amb capacitat de no deixar governar als altres.

Pel PSOE, l'ascens de Podem representa una amenaça, però també una oportunitat estratègica. Amb un PP contra les cordes per la corrupció, la incompetent gestió de la crisi catalana i els incerts resultats econòmics, i un Podem farcit de propostes inviables o de costos desastrosos d'assumir per a l'economia, els socialistes podrien emergir com l'únic actor amb capacitat d'unir i donar cohesió política i social al país en lloc de separar-lo i fragmentar-lo.

Per a això el PSOE ha de consolidar el seu nou lideratge i trobar el to just per fer una proposta a la societat espanyola que ha de tenir en essència el missatge que el va portar al poder en el passat: enfront de l'immobilisme d'uns i les demandes de ruptura i de finalització de règim dels altres, els socialistes van saber representar un reformisme autèntic, una gestió econòmica eficaç i un aprofundiment dels drets i les llibertats dels ciutadans. El PSOE no ha d'imitar cap discurs aliè ni oportunista: ha de trobar l'equilibri adequat de raons i emocions que el converteixin en una oferta atractiva i amb voluntat majoritària.