Selecciona Edició
Connecta’t

El Congrés espanyol insta el Govern a reconèixer l’Estat palestí

Diversos ambaixadors àrabs assisteixen a la històrica votació a la tribuna de convidats

Trinidad Jiménez al costat d'Alfonso Alonso i Musa Amer Odeh, representant de l'Autoritat Nacional Palestina, al Congrés.
Trinidad Jiménez al costat d'Alfonso Alonso i Musa Amer Odeh, representant de l'Autoritat Nacional Palestina, al Congrés.

El ple del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dimarts (322 emesos, 319 sí, una abstenció i dos no) una proposició no de llei a favor del reconeixement de Palestina com a Estat independent, fet que converteix el Parlament espanyol en el tercer d'Europa que es pronuncia en aquest sentit en les últimes setmanes després de les votacions de les cambres legislatives del Regne Unit i Irlanda. Segons el text final de la resolució, la cambra baixa “insta el Govern a reconèixer Palestina com a Estat”.

Encara que es tracta de votacions no vinculants, totes tenen molta significació política, la qual ha motivat l'assistència en qualitat de convidats d'ambaixadors de països àrabs i del representant de la Autoritat Nacional Palestina. L'ambaixada israeliana ha alertat dels riscos d'un pronunciament com aquest.

En una sessió en què s'han recordat les recents votacions a favor dels parlaments britànic i irlandès, els diferents grups polítics han començat les intervencions amb la condemna de l'atemptat d'aquest matí en una sinagoga de Jerusalem en què quatre israelians han estat assassinats i dos palestins han mort abatuts a trets per la policia hebrea. També han coincidit en la importància d'aquest reconeixement com a eina necessària per impulsar la reconciliació en el conflicte palestino-israelià.

El PSOE i el Govern negocien diferències de matís en el text

El ministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo, ha pres la paraula poc abans de la votació per agrair el consens dels grups i ha expressat l'“esperança que el Govern té dipositada en la històrica sessió d'avui perquè serveixi per desencallar un procés de negociació que fa molts anys que està encallat”. Margallo també s'ha compromès al fet que Espanya, com a membre no permanent del Consell de Seguretat de l'ONU, impulsarà “un diàleg per a la pau, la seguretat i el desenvolupament d'una regió que fa molt de temps que pateix”.

La ministra d'Exteriors durant el Govern de Zapatero (PSOE), Trinidad Jiménez, la primera portaveu a intervenir, ha destacat que “el reconeixement de l'Estat palestí és la millor resolució per promoure la pau”, a través d'una resolució que “no va amb ningú ni contra ningú”. Precisament, ha estat ella l'encarregada de negociar amb representants del Govern el text final de la resolució.

Les claus de la negociació

Jiménez ha aconseguit que el Govern accepti canviar l'inici del text: “el Congrés dels Diputat insta el Govern a impulsar el reconeixement de Palestina com a Estat” ha passat a “el Congrés dels Diputats insta el Govern a reconèixer Palestina com a Estat”. “Impulsar el reconeixement” és una cosa que el Congrés ja havia aprovat, amb unes altres paraules, en diverses ocasions, l'última amb motiu del debat de l'estat de la nació del 2011.

A canvi d'aquesta modificació, Jiménez va acceptar la resta de l'esmena transaccional del PP i va rebutjar la plantejada per L'Esquerra Plural i el Grup Mixt, que proposaven fixar un termini per al reconeixement de l'Estat palestí (“abans de finalitzar la present legislatura”; és a dir, d'aquí un any com a màxim) i instar les autoritats israelianes “a reprendre les negociacions” amb els palestins i arribar a un acord que inclogui la retirada dels territoris ocupats el 1967 i una “solució justa” per al problema dels refugiats i els presos. Jiménez va intentar convèncer els grups d'esquerra que valia més un mal acord que un bon plet, una resolució a favor de l'Estat palestí, encara que fos aigualida, que una proposta de màxims derrotada per la majoria absoluta del PP i el previsible abandonament d'altres grups, com CiU, tradicionalment sensibles a les tesis d'Israel.

Però el canvi més important en la resolució final no va ser fruit de les negociacions entre els grups sinó de les diferències en el si del Govern. El punt tercer del text que el Govern va remetre al PSOE divendres passat incloïa un paràgraf que no agradava gens a Israel: “Si aquesta negociació es revela impossible o es demora indefinidament, reconèixer Palestina serà la manera d'avançar la causa de la pau en un procés igualment concertat amb els nostres socis de la Unió Europea, que tingui plenament en compte les legítimes preocupacions, interessos i aspiracions de l'Estat d'Israel”.

Es tractava d'un advertiment clar a Israel, que perdia el dret a vetar el reconeixement de l'Estat palestí. Aquest ja no seria necessàriament el fruit d'un acord de pau entre les dues parts, condicionat per tant a aquest, sinó un instrument de pressió per impulsar o desbloquejar les negociacions. Segons les fonts consultades, l'ordre va venir de la Moncloa: va ser el mateix president Mariano Rajoy –a través del seu cap de Gabinet, Jorge Moragas– qui va decidir que se suprimís el paràgraf que més molestava a Israel.

La veritat és que en el text que el Grup Popular va presentar al registre del Congrés la matinada de dimarts, el paràgraf tercer havia estat substancialment alterat. Margallo va assumir l'esmena de l'esmena; és a dir, el canvi del text elaborat pel seu departament, i el va justificar com una conseqüència de la discussió que havia mantingut dilluns amb els seus homòlegs de la UE a Brussel·les: si l'objectiu és concertar amb els socis el reconeixement de l'Estat palestí, no té sentit que un país posi les seves pròpies condicions, com tampoc que Espanya decideixi per si mateixa quan la negociació “es revela impossible o es demora injustificadament”.

La possibilitat que s'aconsegueixi un consens en el si de la UE sembla remota, motiu pel qual Espanya buscarà la coordinació amb altres socis, amb França, la qual votarà el proper dia 28 una resolució molt semblant a l'espanyola a l'Assemblea Nacional.