_
_
_
_
_

Torres-Dulce es querellarà contra Mas amb la negativa dels fiscals catalans

Els representants del ministeri públic de Catalunya van acordar no presentar l'acusació

Artur Mas va reunir-se amb Torres-Dulce el juliol
Artur Mas va reunir-se amb Torres-Dulce el juliol CONSUELO BAUTISTA (EL PAÍS)

El fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, va prendre ahir la decisió de presentar la querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas per la celebració del 9-N. Ho va fer malgrat l'oposició de la junta de fiscals de Catalunya, encapçalats pel fiscal superior d'aquesta comunitat, José María Romero de Tejada. “El fiscal general de l’Estat considera que s’ha de formular querella davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i així ho ha ordenat”, va assenyalar la Fiscalia a través d'un comunicat en el qual no es va precisar en quins delictes es basarà l'acusació.

La decisió està presa. Malgrat això, Torres-Dulce ha convocat demà la Junta de Fiscals de Sala per informar de l'existència de contradiccions amb els seus col·legues de Catalunya. La resolució de la junta no és vinculant i, davant la decisió del màxim responsable del ministeri públic que la querella s’ha de presentar, la resolució última serà aquesta. La convocatòria obeeix, a més, a l'aplicació de l'article 27 de l’Estatut Fiscal, que indica que quan un representant del ministeri públic rep una ordre del fiscal general, “aquest resoldrà després d’escoltar la Junta de Fiscals de Sala”.

Más información
El fiscal general i el de Catalunya volen presentar en breu la querella
El fiscal general diu ara que no és necessària la querella pel 9-N
El Parlament s’autoinculpa col·lectivament pel 9-N
El Govern espanyol xoca amb Torres-Dulce

La decisió de Torres-Dulce va estar precedida d'una jornada de tensió. La junta de fiscals de Catalunya es va reunir al matí per analitzar si l'acusació contra Mas i la seva vicepresidenta, Joana Ortega, tenia prou base jurídica per poder formular una querella i sostenir l'acusació contra tots dos, almenys, pels delictes de desobediència i prevaricació. El mateix motiu va mantenir als fiscals catalans reunits divendres, però, davant la falta d'acord, la resolució es va demorar fins a ahir.

“L'absència d'una base jurídica sòlida” per sostenir els delictes per acusar Mas i Ortega va suposar el factor clau perquè els representants catalans es decantessin per mostrar la seva disconformitat a presentar la querella, segons fonts de la mateixa fiscalia catalana. “De moment, no procedeix incoar accions legals contra els responsables de l'anomenat procés de participació ciutadana”, van transmetre els fiscals de Catalunya en un missatge que va confirmar la Fiscalia General de l’Estat. Els representants catalans del ministeri públic van considerar a més a més el fet que diverses organitzacions, sobretot partits polítics, ja havien presentat denúncies contra Mas i alguns dels seus consellers pel 9-N, de manera que el procés ja estava judicialitzat. Aquestes denúncies s’estan intruint en diferents jutjats i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va començar ahir mateix a acumular-ne unes quantes. La consulta alternativa, per tant, ja es perseguia penalment. “No és necessari que el ministeri fiscal porti als tribunals l'assumpte, que ja està, abans del 9-N i tot, a mans del Tribunal Superior de Justícia”, va afirmar Torres-Dulce. “El Govern no dóna instruccions a la Fiscalia”, van assegurar tant el president del Govern, Mariano Rajoy, com el ministre de Justícia, Rafael Catalá.

El fet és que malgrat que, dimecres passat, el fiscal general de l’Estat va deixar en mans de la fiscalia catalana l'anàlisi i decisió sobre els arguments jurídics, Torres-Dulce va optar ahir per agafar les regnes i resoldre en contra de la postura dels seus companys. La decisió de la junta de fiscals catalans de no presentar la querella va rebre el suport del fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, que així ho va traslladar ahir a Torres-Dulce. Aquest va topar, dues vegades, amb la negativa del fiscal en cap català, qui va insistir a considerar l'acció judicial “improcedent”, segons el comunicat.

La vigília del 9-N, la Fiscalia Superior de Catalunya va decidir investigar un delicte de desobediència en la cessió de locals públics per celebrar la votació suspesa pel Tribunal Constitucional. El mateix dia 9, els fiscals van determinar que hi havia indicis de criminalitat, encara que van optar per no retirar les urnes perquè consideraven que aquesta era una mesura desproporcionada.

El Govern va donar per fet que es presentaria la querella de manera imminent, però el fiscal general de l’Estat va deixar la decisió a criteri dels representants catalans, l'opinió dels quals ara ha desestimat. En les reunions de la setmana passada, la majoria dels membres de la Fiscalia Superior de Catalunya van concloure que encara que s’examinés un sol delicte —el de desobediència— no es compleixen els requisits. Torres-Dulce es podria trobar amb la mateixa posició a la Junta de Fiscals de demà.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_