Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Paisatges calcinats

Pablo Iglesias proposa posar fi al sistema de la Constitució sense explicar què vol construir

Amb l'elecció de Pablo Iglesias com a secretari general i el seu equip al capdavant de Podem s'accelera la conversió d'un moviment de perfil assembleari i antijeràrquic en una organització molt semblant a la d’un partit clàssic. L'estructura forta i centralitzada que han adoptat es compagina malament amb la transversalitat i modernitat pregonades. Però més enllà d'aquesta contradicció, el més rellevant del primer discurs del líder indiscutible de Podem ha estat la seva denúncia del “cadenat del 78”, amb referència al sistema polític creat per la Constitució.

Pablo Iglesias fa del menyspreu als altres una de les seves armes polítiques, sigui cap a “la casta” o cap als “vells de cor”. Sembla desitjós de llençar a la paperera el sistema construït després de la dictadura, precisament el que va reconèixer i protegir les llibertats i el que va traslladar la sobirania de les mans d'un cabdill a les del poble, que des d’aleshores l'ha exercit de manera continuada en eleccions lliures. Podem intenta atacar els fonaments d'aquest sistema sense explicar què pretén construir en el seu lloc o amb què el vol substituir. I això planteja un interrogant força seriós sobre els dirigents d'una força que, segons els sondejos d'opinió, té expectatives d'ocupar un espai considerable en el futur tauler polític.

El que Iglesias anomena règim a Espanya no és un sistema totalitari, ni un món regressiu, inviable i decrèpit. Una qüestió diferent és la crisi que pateix aquesta democràcia, i que per descomptat necessita camins de sortida. Gairebé totes les institucions han perdut la iniciativa i els partits que les dirigeixen mostren un grau alarmant d'engarrotament. El que ha de canviar és la por d’abordar les reformes necessàries, que s’han de plasmar en la mateixa Constitució, en la regeneració ètica de la vida pública i en la correcció del grau de desigualtat excessiu que s'està produint entre els ciutadans.

Hi ha ànsies evidents de canvi en àmplies capes de la societat, perquè la crisi transmet la sensació que moltes persones s'han quedat sense capacitat d'influència sobre les decisions polítiques. El que era una crisi econòmica i social s'ha traslladat de ple a la política en veure's afectada per una corrupció sistèmica: el combustible per a l'incendi. Però no s’ha de confondre els desitjos de reformar el sistema amb els de destruir-lo, ni convocar l'electorat a desplegar una mena de cordó sanitari sobre tot el sistema polític.

Enfront de l'escomesa de Pablo Iglesias contra el consens del 78 i la d’Artur Mas per desbordar-lo, els dirigents del PSOE en fase de renovació, Pedro Sánchez i Susana Díaz, llancen una proposta de reforma de la Constitució sense renegar de l'existent i assenyalen al Parlament com l'espai institucional que ha d'acollir el debat. Podem farà bé de concretar les seves propostes, en lloc de refugiar-se en somnis de paisatges calcinats sobre els quals començar des de zero.