_
_
_
_
_

Hisenda llança una ofensiva contra els abusos fiscals del futbol espanyol

Els assessors asseguren que el fisc ha intensificat el control sobre els futbolistes els últims mesos. Inspectors examinen jugadors del Madrid i el Barça

Jesús Sérvulo González

El futbol espanyol es troba sota la lupa d'Hisenda. L'Agència Tributària ha llançat una ofensiva contra les pràctiques fiscals dels futbolistes que considera abusives. Mitja dotzena d'advocats consultats per aquest diari admeten que en els últims mesos s'han intensificat les inspeccions del fisc sobre els jugadors de futbol.

Els assessors adverteixen que Hisenda ha canviat la seva interpretació sobre dues operacions tributàries, en perjudici dels esportistes. Un dels canvis té a veure amb la lectura que el fisc fa ara de les societats que gestionen els drets d'imatge dels esportistes. L'altre està relacionat amb el pagament de la comissió que alguns clubs fan als agents dels jugadors quan acorden un traspàs o una renovació.

“Actualment hi ha quatre jugadors del Barça que es troben immersos en una inspecció”

La veritat és que Hisenda ha posat el focus sobre els futbolistes. Jugadors com Sergio Ramos, Iker Casillas o Xabi Alonso han passat per l'escàner d'Hisenda per aquestes qüestions, segons va avançar El Mundo. Però també Mascherano, Iniesta o Piqué. "Ara mateix al Barça s'estan investigant quatre jugadors de la primera plantilla", explica un advocat d'un reconegut despatx. "Hi ha més casos del Reial Madrid que no han sortit perquè encara no se n'han resolt les actes", afegeix un altre assessor que coneix "jugadors internacionals amb residència a Espanya" que també han rebut la trucada de l'Agència Tributària.

Moltes d'aquestes investigacions d'Hisenda conclouen amb un acord amb el jugador pel qual aquest paga una quantitat "intermèdia", perquè s'entén que hi ha hagut un esperit de vulneració de la norma.

"Hi ha una guerra entre l'Agència i el futbol espanyol, que s'ha agreujat després de l'enfrontament entre el president de la Lliga de Futbol Professional, Javier Tebas, i la directora de Recaptació de l'Agència, Soledad García [Tebas la va acusar de voler liquidar els clubs]", explica un alt funcionari d'Hisenda, que prefereix quedar en l'anonimat. "Els últims mesos s'ha radicalitzat el control als futbolistes d'elit i els que no són d'elit", comenta un altre advocat que assessora futbolistes. Fonts de l'Agència Tributària no confirmen aquesta croada contra el futbol.

Treballadors de l'Agència demanen distingir aquests casos del de Messi

El problema neix amb un canvi legal de 2006 que deixa sense contingut un règim especial dels esportistes. El que passa és que Hisenda amb prou feines havia aplicat aquesta modificació al món del futbol fins ara.

L'any 1996, el Govern del PP va introduir un canvi a la Llei de l'IRPF per mitjà de la qual permetia als futbolistes cobrar una part via nòmina, el 85% que tributava al tipus màxim de l'IRPF (un 52% de mitjana); i una altra, el 15% restant, a través d'una societat que li gestionava els drets d'imatge, per la qual pagaven un impost de societats del 30%, en comptes del 52% de l'IRPF. Aquesta excepció tributària que Hisenda concedia als esportistes, coneguda com a regla 85/15, els produïa un estalvi fiscal important. Per a un jugador que cobra cinc milions d'euros nets l'estalvi fiscal ascendiria a uns 400.000 euros.

Però l'any 2006 es va aprovar una nova norma. "S'aprova el règim d'operacions vinculades pel qual es valoren a preus de mercat les operacions entre les parts vinculades", apunta Enrique Seoane, soci de Deloitte Abogados. Durant diversos anys, el fisc no va aplicar aquesta norma al futbol però des de fa uns mesos considera que el 15% que el club paga a la societat del jugador pels drets d'imatge és el preu del mercat que hauria de pagar la societat al jugador per cedir-li l'explotació d'aquests drets. La conseqüència és que el futbolista acaba tributant al tipus màxim de l'IRPF del 52% pel 100% del que li paga el club. Com que Hisenda revisa els últims quatre anys no prescrits, la sanció podria ascendir fins als 2,5 milions d'euros.

Els advocats lamenten que quan Hisenda aplica la norma de les operacions vinculades deixa la regla del 85/15 buida de contingut. "No és que totes dues normes siguin contradictòries. És que superposades una sobre l'altra són absurdes i això genera incertesa", assenyala un assessor.

Alguns advocats creuen que el fisc ha canviat la interpretació de la norma

Un altre advocat d'un important despatx de Madrid adverteix: "En els propers tres anys passaran pel focus d'Hisenda tots els futbolistes pel tema de les societats de drets d'imatge o pels pagaments als agents". I afegeix: "Han preparat un acta estàndard per a l'allau de casos".

Un dels assessors de futbolistes reconeix que en alguns d'aquests casos el fisc podria tenir raó. Perquè el futbolista cedia l'explotació dels seus drets d'imatge a la seva societat per una quantitat simbòlica. Això en el millor dels casos, perquè en d'altres ni tan sols hi havia un contracte de cessió. A més, alguns jugadors utilitzen aquesta societat com a instrumental: hi registraven els seus cotxes i habitatges per pagar menys impostos. Aquesta empresa no tenia cap activitat més que la merament patrimonial. "I Hisenda està arribant més lluny. Perquè està fent la mateixa interpretació amb societats que sí que tenen activitat i una estructura per gestionar aquests drets d'imatge", diu un altre assessor.

Assenyalen que la regla del 85/15 queda sense sentit i demanen aclarir-ne el marc

Una altra de les interpretacions noves d'Hisenda té a veure amb el tracte que dóna als pagaments que fan els clubs als agents dels futbolistes quan acorden un traspàs o una renovació. Els agents dels esportistes se solen endur una comissió del 10% de les operacions. El que és correcte és que el jugador rebi tot el seu salari, pagui el 52% al fisc, i amb el que li queda aboni la comissió del 10% de l'operació al seu agent. Però de vegades, el futbolista acorda amb el club que sigui aquest qui li pagui el representant, la qual cosa li provoca un estalvi fiscal important [un jugador que signa una renovació amb un contracte de cinc milions nets per cinc temporades s'estalviaria uns 2,5 milions en el període del contracte]. "Aquesta qüestió d'Hisenda amb els agents és més recent. Hi ha un acta incoada a València a un jugador en actiu que és molt nova", apunta un expert.

Els assessors demanen aclarir la norma

Alguns dels experts consultats donen la seva opinió sobre aquesta qüestió. Roberto Álvarez, soci de Cuatrecasas Gonçalves Pereira diu que "el que és rellevant de les inspeccions en el món dels futbolistes és que en l'àmbit de la discussió i de les regularitzacions proposades s'estan posant en dubte estructures d'explotació de la imatge i que han estat acceptades històricament per la mateixa inspecció des de finals dels anys noranta, fins i tot pels Tribunals".

Clara Jiménez, sòcia de Pérez Llorca, admet que "s'està augmentant el control de futbolistes per part de Hisenda". I prossegueix: "És veritat que existeix una base legal per a això però és excessivament formalista. Per això, aquest sistema hauria d'aclarir-se". Aquesta advocada considera que "resoldre el problema a còpia d'inspeccions no és el més assenyat". En opinió de la majoria d'assessors, el Govern central hauria d'haver aprofitat la reforma fiscal per aclarir la norma.

Félix Plaza, advocat i soci de Garrigues, és del mateix parer en el cas dels representants: "Hisenda està començant a interpretar que la contractació de l'agent no és del club sinó del futbolista. Aquest tema no es dóna només a Espanya". I explica que a Itàlia aquesta pràctica ja se censura.

Ransés Pérez-Boga, president dels Inspectors d'Hisenda (IHE), demana distingir això de casos com el de Messi o Neymar, amb estructures societàries complexes radicades a altres països.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jesús Sérvulo González
Redactor jefe de Economía y Negocios en EL PAÍS. Estudió Económicas y trabajó cinco años como auditor. Ha cubierto la crisis financiera, contado las consecuencias del pinchazo de la burbuja inmobiliaria, el rescate a España y las reformas de las políticas públicas de la última década. Ha cursado el programa de desarrollo directivo (PDD) del IESE.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_