Selecciona Edició
Connecta’t

‘Arabella’ torna al Liceu en un psicològic muntatge de Christof Loy

La soprano Anne Schwanewilms encapçala el repartiment sota la batuta de Ralf Weikert

L'òpera ' Arabella' torna al Liceu 25 anys després   rn
L'òpera ' Arabella' torna al Liceu 25 anys després Europa Press

El 7 de gener del 1962, el Liceu estrenava a Espanya Arabella, l'última de les sis òperes de Richard Strauss amb llibret del seu amic, el novel·lista, Hugo von Hofmannsthal, que va morir poc després d'enviar-li el gran monòleg de la protagonista que tanca el primer acte. Vetllada per a la història, ja que amb aquest títol efectuava el seu debut al coliseu de la Rambla una jove soprano destinada a la glòria lírica: Montserrat Caballé. Malgrat aquesta estrena tan prometedora, aquesta exquisida obra ha tingut una curta carrera al Liceu: només 11 representacions, l'última el 1989, amb la gran Lucia Popp en el paper titular. Avui, després de 25 anys d'absència, torna en un muntatge de l'Òpera de Frankfurt signat pel director d'escena alemany Christof Loy. En el fossat, substituint Antoni Ros Marbà, que ha de reposar després de patir episodis de taquiarítmia, assumirà la direcció musical el director austríac Ralf Weikert.

Estrenat el 2009, el muntatge de Loy, minimalista en l'escena i precís en el dibuix dels personatges, es mou “entre la realitat i l'abstracció” per explorar la psicologia del personatge principal, la jove Arabella. “Els dos primers actes mostren la realitat, en un ambient recognoscible, però en el tercer acte desapareix tot el que ja se sap dels personatges per endinsar-nos en un espai abstracte i neutral, a mig camí entre el passat i el present, en el qual els personatges van penetrant, la qual cosa ens permet analitzar-los més a fons i penetrar en la seva psicologia, en el seu món més íntim”, va explicar Loy en la presentació del muntatge, del qual s'oferiran cinc funcions fins al 29 de novembre.

Ambientada en la Viena de finals del segle XIX, la trama, en el to de sofisticada comèdia lírica que tan agradava a Strauss i al seu més fidel llibretista, gira entorn d'Arabella, l'última carta que li queda al seu pare, el comte Waldner, arruïnat pels seus deutes de joc, per salvar-se de la fallida amb un bon matrimoni. No falten embolics, enganys i personatges transvestits —Zdenka, germana de la protagonista, és obligada a fer-se passar per noi per alleujar les càrregues econòmiques de la família—, però al final les dues germanes aconseguiran casar-se per amor.

Com tots els grans papers straussians, Arabella exigeix tècnica impecable, bellesa vocal i elegància en el frase, qualitats que atresora la soprano alemanya Anne Schwanewilms, gran especialista en aquest repertori. “Arabella és una dona avançada a la seva època que sap moure's en un ambient gens fàcil per a ella. Sent la responsabilitat de salvar la seva família de la ruïna amb un bon matrimoni, però és capaç de perdonar i de créixer com a persona sense trair els seus sentiments”, explica.

Amb el paper de Zdenka, torna al Liceu la soprano valenciana Ofèlia Sala, una de les grans bases d'un notable repartiment en el qual la resta de personatges importants va a càrrec de veus alemanyes; el baríton Michael Volle i el tenor Will Hartmann encarnen, respectivament, Mandryka i Matteo, mentre que la mezzosoprano Doris Soffel i el baix Alfred Reitel interpreten al comte Waldner i la seva esposa.

Partitura de gran refinament, ho exigeix tot a les veus i a l'orquestra. És una obra especialment difícil d'interpretar, complexa i molt exigent per a l'orquestra i per als cantants, però tenim sort: l'orquestra està treballant a fons i no puc imaginar un repartiment millor que aquest que tenim al Liceu”, assegura Weikert, que va debutar al coliseu líric barceloní el 1982 dirigint un muntatge de Giulio Cesare, de Händel, amb Montserrat Caballé i Justino Díaz. Entre les seves grans nits liceistes, totes en la dècada dels vuitanta, hi figuren també Falstaff, amb Joan Pons, i Carmen, amb Agnes Baltsa i Josep Carreras.