Selecciona Edició
Connecta’t
9-N | Consulta Catalana

El fiscal general i el de Catalunya volen presentar en breu la querella

Torres-Dulce espera prendre la decisió definitiva aquesta mateixa setmana

El fiscal general de l'Estat Torres-Dulce, el juliol passat.
El fiscal general de l'Estat Torres-Dulce, el juliol passat.

La fiscalia decidirà els propers dies si presenta finalment la querella contra els responsables de la Generalitat per la consulta alternativa del passat 9 de novembre a Catalunya. En principi, tant el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, com el fiscal superior de Cataluna, José María Romero de Tejada, són partidaris de presentar-la, segons fonts de la cúpula del ministeri públic.

En tots dos casos, la intenció és actuar per un presumpte delicte de desobediència dels responsables de la Generalitat.

Per avui, dilluns, està previst que continuï la reunió de la Junta de Fiscals de Catalunya que es va iniciar divendres i que va acabar sense acord. En aquesta cita la majoria dels fiscals van ser reticents a actuar contra Artur Mas i els seus consellers. Romero de Tejada no tenia obligació legal de convocar voluntàriament aquesta reunió que, en tot cas i una vegada forçada pels fiscals catalans, només té caràcter consultiu, però no vinculant, segons fonts de la Fiscalia General de l'Estat.

Una cop acabi aquesta reunió, Romero de Tejada traslladarà a Eduardo Torres-Dulce la seva decisió definitiva. A partir d'aquí, el fiscal general decidirà per si mateix, sense que estigui previst que reuneixi la Junta de Fiscals de Sala. Aquest tràmit només està plantejat en el cas que un inferior jeràrquic no vulgui complir una ordre superior, sempre segons aquestes fonts.

Si Torres-Dulce manté la seva decisió inicial de presentar la querella, ho haurà de fer el responsable de la fiscalia a Catalunya, la qual cosa podria passar durant els primers dies d'aquesta mateixa setmana.

Les fonts citades expliquen que la presentació de la querella seria coherent amb l'actuació del ministeri públic durant la jornada del 9-N. Aquest dia, la fiscalia no es va oposar al fet que diversos jutjats admetessin denúncies de ciutadans contra la Generalitat per delictes com el de desobediència. El que sí que va fer la fiscalia per ordre del seu màxim responsable i en sintonia amb el Govern central va ser evitar mesures cautelars, com impedir l'obertura dels col·legis electorals, per evitar causar un perjudici més important que el que es pretenia evitar.

Aquesta mateixa nit, la Fiscalia General de l'Estat va fer pública una nota en la qual s'insinuava que es presentaria la querella. “Valorar la possible concurrència de responsabilitats penals, i si escau exercir les oportunes accions legals”, assegurava.

El mateix Govern central va donar per feta aquesta actuació de la fiscalia i així ho ha reiterat amb impaciència durant tota la setmana passada, en un moment de màxima tensió entre l'Executiu i Torres-Dulce. Divendres, el fiscal general va insinuar la possibilitat que, finalment, no hi hagués querella, argumentant-hi que no era necessària perquè ja hi ha actuacions judicials en marxa com a conseqüència de denúncies de ciutadans. Aquesta circumstància ja existia des del mateix 9-N, quan diversos jutges de Catalunya s'hi van pronunciar.