Selecciona Edició
Connecta’t
anticorrupció

La Fiscalia investiga Indústria per perdonar 3.000 milions a elèctriques

Anticorrupció cita alts càrrecs del PSOE per no haver reclamat diners cobrats de més

Torres elèctriques a l'altura de San Fernando de Henares (Madrid).
Torres elèctriques a l'altura de San Fernando de Henares (Madrid).

La Fiscalia Anticorrupció ha començat a prendre declaració a responsables d'Energia entre el 2007 i el 2010, amb el Govern del PSOE, en una investigació per aclarir si va perdonar a les elèctriques un deute d'entre 2.500 i 3.500 milions d'euros. La Fiscalia ha cridat a declarar en una investigació secreta a, com a mínim, tres advocats de l'Estat i un exdirector general d'Energia, segons fonts coneixedores de la investigació. La clau és conèixer per què mai van reclamar a les elèctriques que retornessin el que havien cobrat de més pels Costos de Transició a la Competència (CTC) malgrat que un informe de l'Advocacia de l'Estat del març del 2008 així ho avalava. Les elèctriques sempre han negat que hi hagués pagaments per sobre del que marcava la llei.

El 3 de juny del 2013, la Plataforma per un Nou Model Energètic, que agrupa ecologistes i consumidors, va denunciar a Anticorrupció la porta giratòria dels polítics i el sector elèctric. Un mes després va ampliar la denúncia a un suposat delicte de malversació per haver permès que les elèctriques cobressin als ciutadans 3.400 milions de més en els CTC.

Encara que la denúncia semblava que dormís en un calaix, fa uns dos mesos van començar a arribar citacions a responsables de l'època. Segons fonts coneixedores de la investigació, fa un mes van declarar com a testimonis Joaquín de Fuentes Bardají, advocat general de l'Estat entre el 2004 i el 2012; Fernando Calancha, exadvocat de l'Estat a la secretaria d'Estat de Energia, excap de gabinet del secretari general d'Energia i ara a PWC; José Ramón Mourenza, actual advocat de l'Estat i cap del Ministeri d'Indústria; i l'exdirector general de Política Energètica Jorge Sanz. Ho van fer davant del fiscal Luis Rodríguez Sol, el mateix del cas Bankia, que no ha volgut comentar la notícia.

Tres advocats de l'Estat i un exdirector general han estat citats

L'origen del cas és antic. El 1997, en liberalitzar el mercat elèctric, el Govern del PP va crear els CTC, un sistema de compensació a les elèctriques per garantir-los el pagament per inversions que els havia obligat a fer. L'Executiu es comprometia a abonar-los una remuneració de 36 euros per megawat-hora produït. Després d'una reforma, aquests CTC van quedar amb un màxim d'1,441 bilions de pessetes del 1997 (8.600 milions d'euros) del rebut que paguen els consumidors. El PSOE ho va criticar mentre va estar a l'oposició.

El sistema va funcionar més o menys com estava previst fins que, el 2005, amb la pujada del petroli i del gas, va augmentar el preu de mercat a més de 50 euros per megawat. Això va implicar que les elèctriques (Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa, Viesgo i Hidrocantábrico) cobressin més del que es volia inicialment. El juny del 2006, un decret llei d'Indústria va cancel·lar el pagament de CTC però va deixar pendent la liquidació.

Ignasi Nieto, secretari general d'Energia entre el setembre del 2006 i l'abril del 2008 i actualment al Banco Interamericano de Desarrollo, a Washington, explica que va encarregar l'informe a l'advocacia de l'Estat abans de demanar la devolució. "S'havien passat de frenada i havien cobrat de més". Nieto no recorda el càlcul exacte de quant estimaven que els consumidors havien pagat indegudament, però afirma que "era una quantitat significativament rellevant que rondava els 3.000 milions". Altres càlculs mouen la xifra entre 2.500 i 3.500 milions, segons el que es consideri que s'hauria de tornar.

El 2010 va prescriure la possibilitat que l'Executiu en demanés el cobrament

Nieto va consultar a l'advocacia de l'Estat com liquidar els CTC. La segona de les seves preguntes era: "Si, en el cas que es produís aquesta liquidació i resultés que alguns agents han percebut quantitats superiors a la màxima atribuïda inicialment, caldria exigir a aquests agents la devolució d'aquests excessos".

El 13 de març del 2008, quatre dies després de les eleccions generals, va entrar a Indústria la resposta, signada pel llavors advocat general de l'Estat (cap d'aquest cos), Joaquín de Fuentes Bardají. La seva conclusió era que, encara que no estigués expressament contemplada a la llei una liquidació final, "els principis del dret que prohibeixen l'enriquiment injust i el cobrament del que és indegut permeten que pugui procedir-se a aquesta liquidació per a cada empresa". L'informe no xifra la quantitat a retornar.

El dictamen, de 26 pàgines i que no es va fer públic, assenyala que, "juntament amb les liquidacions anuals de les compensacions, hi ha d'haver una liquidació global i definitiva que permeti determinar si les quantitats lliurades superen el màxim previst legalment, la qual cosa només es pot conèixer al final del període de vigència". Afegeix que el termini per reclamar aquestes quantitats era de quatre anys a partir del juny del 2006, quan el decret llei va abolir els CTC. Per tant, Indústria tenia fins al juny del 2010 per reclamar els diners mitjançant una norma, que segurament hauria estat impugnada per les elèctriques, i haurien estat els tribunals els que haurien dictat si el criteri de l'Advocacia de l'Estat era vàlid o no.

Les elèctriques defensen que van rebre molt menys del que es preveia inicialment

Un mes i mig després de rebre l'informe de l'Advocacia de l'Estat, va canviar el ministre. A Joan Clos el va substituir Miguel Sebastián, que diu que desconeix el cas, i Pedro Marín va ser nomenat secretari d'Estat. No es va produir mai la reclamació.

Marín afirma que no en recorda els detalls: "Era un tema complicat, que va començar el 1997. Va haver-hi una discussió i es va acordar que es deixés de pagar, i mai es van fer comptes consolidats, que era molt difícil", explica des de Londres, on treballa. "El poc que recordo és que era extraordinàriament complex", conclou. Marín afirma que no ha rebut citació del fiscal.

Fonts d'Indústria afirmen que amb el canvi de Govern mai es va plantejar reclamar aquests diners. Afegeixen que era un tema molt complex i que l'informe de l'Advocacia va ser molt discutit jurídicament, per la qual cosa no auguren recorregut a la investigació.

La Comissió Nacional de l'Energia (CNE) va recordar en informes que no s'havia produït la liquidació definitiva. Segons va publicar Cinco Días el 2008, la CNE elevava el que s'havia cobrat de més a 3.393 milions, repartits així: Endesa, 1.562 milions; Viesgo, 432 milions; Cantábrico, 155 milions; Fenosa, 276 milions; i Iberdrola, 1.159 milions. Mentrestant, Elcogás va cobrar, de menys, 191 milions.

Aquest diari va intentar ahir sense èxit obtenir la versió de la patronal, Unesa, que tradicionalment ha negat aquests càlculs. Les elèctriques van encarregar desenes d'informes que justificaven que les liquidacions eren correctes i que la xifra cobrada realment pels CTC ha estat de només 1.147 milions d'euros, molt per sota del que es preveia inicialment a la llei.

Jorge Morales, un dels impulsors de la denúncia, opina que "Indústria va haver de liquidar els CTC, demanar la devolució dels 3.400 milions i canviar el sistema retributiu d'aquestes instal·lacions. No és una cosa passada, sinó que afecta al preu de 27 milions de consumidors".

El juliol del 2010, l'Executiu va buscar fórmules per retallar la factura elèctrica, però el dret a reclamar els CTC ja havia prescrit.

investigacion@elpais.es

Cronologia d'un deute multimilionari

  • 27 de novembre del 1997. Amb la liberalització del mercat elèctric, el ministre de Industria, Josep Piqué, crea els Costes de Transición a la Competencia (CTC) per compensar les inversions que el Gobierno va obligar a escometre a les elèctriques mentre el sector va estar regulat. Aquests costos, que es pagaven en la factura de la llum “com a costos permanents del sistema”, tenen per objecte retornar a aquestes empreses 8.600 milions d'euros pel valor d'aquestes inversions.
  • 23 de juny de 2006. El Govern socialista suprimeix els CTC en considerar que aquest mecanisme s'ha convertit en ineficient “perquè genera distorsions en els preus de mercat”, “perquè han quedat obsoletes les hipòtesis sobre les quals es van basar” i també per l'“alt grau d'amortització de les instal·lacions” el cost de les quals miraven de compensar.
  • 13 de març del 2008. L'Advocacia de l'Estat estableix en un informe sol·licitat per la Secretaria d'Estat d'Energia que les elèctriques van cobrar de més a través dels CTC i considera aquest excés un “enriquiment injust” que l'Estat pot reclamar a aquestes empreses. L'informe assegura que el Govern espanyol té de termini fins al 2010 —quatre anys des que va entrar en vigor la llei del 2006 que els va suprimir— per reclamar aquestes quantitats abonades de manera indeguda.
  • 25 de juny del 2010. Caduca el dret a reclamar a les elèctriques els cobraments il·legítims, segons els terminis establerts per l'informe de l'Advocacia de l'Estat. Fins ara, l'Executiu no ha exigit a aquestes empreses els pagaments indeguts.
  • 3 de juliol del 2013. La Plataforma per un Nou Model Energètic denuncia la cúpula d'Indústria per prevaricació, tràfic d'influències i malversació per haver permès la prescripció d'un deute de 3.396 milions.

MÉS INFORMACIÓ