Selecciona Edició
Connecta’t

Rajoy anirà a Catalunya per recuperar l’espai enfront de l’independentisme

El Govern creu que els sobiranistes són menys però admet que els sobiranistes, considerats minoritaris, estan acaparant el debat

Ningú a la Moncloa, el Govern o el PP nega que Mariano Rajoy, i Espanya en general, tenen un gran problema a Catalunya. Els dubtes i discussions vénen a l'hora de decidir com fer-hi front. Per primera vegada, després de la consulta alternativa del 9-N, el president sembla decidit a prendre la iniciativa i afrontar un dels principals problemes que reconeixen a la Moncloa: l'escassa presència a Catalunya del Govern i del missatge a favor d'una Espanya unida. Per això, Rajoy està ultimant la data per a la seva propera visita a aquesta comunitat autònoma, gairebé amb seguretat a Barcelona, que és imminent. És probable que es tanqui a partir de dilluns, a la tornada del seu viatge a Austràlia per participar en el G-20.

Així començaria un gir de discurs per intentar recuperar el pols d'un debat que en aquest moment el Govern veu molt desigual a Catalunya, amb un domini aclaparador dels sobiranistes. Les dates poden ballar perquè l'Executiu està pendent també de grans actes que estan muntant tant Unió com Convergència, el 22 i el 25 de novembre. Precisament el dia 22 a Rajoy se li obrirà una nova escletxa en el seu electorat natural: aquell dia hi ha convocada a Madrid una manifestació a favor del projecte de llei de l'avortament que ell mateix va retirar, la qual cosa va provocar la dimissió d'Alberto Ruiz-Gallardón.

Catalunya inquieta, doncs, encara que no en la seva dimensió internacional. “Acabo de venir de Singapur, una plaça financera important”, va explicar ahir Luis de Guindos, ministre d'Economia, en un recés de la cimera del G-20. “Els inversors creuen que a Espanya hi haurà estabilitat política i que Cataluna continuarà sent part d'Espanya, com no pot ser d'altra manera”, va assegurar. És a dir, ningú veu real el risc d'independència.

El gran problema, i no només per Catalunya, el té Rajoy en el seu electorat, segons admeten al PP. Tant per la llei de l'avortament com, sobretot, pels escàndols de corrupció i ara pel problema sobiranista, l'allunyament de l'electorat tradicional del PP és cada vegada més gran, encara que les enquestes detecten que de moment es va a l'abstenció, de manera que podria tornar.

Canvis en l'horitzó electoral

Rajoy va ser taxatiu dimecres passat: no té previst fer cap canvi intern al PP. No obstant això, el president té cada vegada més pressions internes perquè faci canvis en l'Executiu i en el partit. Alguns creuen que a mitjà termini, quan passi la pressió, el president impulsarà una certa renovació; aprofitant les candidatures a les municipals i autonòmiques, on se la juga —especialment a Madrid i la Comunitat Valenciana, on prendrà les decisions personalment—.

Ningú es planteja la possibilitat d'apartar María Dolores de Cospedal quan falten pocs mesos per a les eleccions a Castella-la Manxa, però Rajoy podria aprofitar que té una vacant, la Secretaria d'Estudis i Programes que ara gairebé no pot ocupar Esteban González Pons com a portaveu europeu, per reorganitzar la cúpula, en la qual en qualsevol cas romandrà el valencià.

Rajoy ha de prendre aviat una decisió clau: nomenar un director i un comitè de campanya de les eleccions autonòmiques i municipals. Aquest grup dirigirà en realitat el partit en els propers mesos, decisius per al futur d'aquesta formació i de la política espanyola, mentre que Cospedal haurà de concentrar-se a guanyar a Castella-la Manxa. Molts creuen que ha arribat el moment de fer canvis a Génova, una seu de vegades semibuida perquè diversos dirigents (Cospedal, Pons, Javier Arenas i altres) no tenen dedicació plena perquè són diputats autonòmics.

L'independentisme està acaparant tot l'espai del debat, admeten a la Moncloa i el PP, encara que en l'Executiu segueixen convençuts, i més després de les dades del 9-N, que el sobiranisme és minoritari. Hi ha per tant un problema d'orfandat dels no sobiranistes, el que des del Govern defineixen com a “majoria silenciosa” de Catalunya.

“Ens enfrontem a la tempesta perfecta: primer les targetes [de Caja Madrid], després l'Operació Púnica i ara Catalunya, però això és excepcional, en algun moment baixarà”, resumeix un membre de l'Executiu. Un altre admet que Rajoy ho té molt difícil perquè bona part de la ciutadania i el mateix PSOE li exigeix un pla atractiu per a Catalunya, amb una oferta per frenar l'independentisme, però alhora els barons territorials del PP —ja en campanya electoral— i l'electorat conservador —que reclama mà dura amb Artur Mas— pressionen cap a l'altre costat. En aquest context el PP català està en el pitjor moment, amb una notable sensació de desemparament i de derrota, admeten diversos dirigents. I ara la inquietud creix davant la divisió que hi ha en la fiscalia sobre la querella contra Mas.

“La roda de premsa que Rajoy va fer dimecres [la seva primera intervenció en públic després del 9-N] calma una mica les coses, però la situació és molt complicada. És molt difícil explicar el que està passant per a una part del nostre electorat que solament vol guerra contra Mas”, assenyala un dirigent. “Als nostres els havíem explicat que no hi hauria consulta i ells van entendre que no hi hauria urnes. No és fàcil convèncer-los que la consulta que es va celebrar no valia per res: la imatge està aquí”, admet un ministre.

La lentitud de Rajoy a l'hora de respondre a les crisis —la decisió d'esperar tres dies abans de parlar sobre el 9-N, presa per Rajoy i el seu assessor Pedro Arriola, ha generat crítiques unànimes— fa que de vegades el Govern sembli a la defensiva. “No podem estar a la defensiva. Ni en això ni en la corrupció. Cal actuar ràpid i explicar per què ho fem”, opina un dirigent. Fonts de l'Executiu assenyalen que en aquest moment hi ha moltes possibilitats de resposta en estudi. Gairebé totes excepte la d'acceptar una consulta d'autodeterminació pactada, una cosa que Rajoy no farà mai, insisteixen els seus. Per això el president respondrà la carta que li va enviar Artur Mas quan torni d'Austràlia, però per dir-li que la seva principal petició en aquest text, la d'un referèndum definitiu, és impossible.

A partir d'aquí hi ha moltes idees. Fins ara el president havia rebutjat la possibilitat d'organitzar una campanya de l'estil de la de Better Together (millor junts) que van inventar conservadors, liberals i laboristes britànics amb la participació d'intel·lectuals, artistes, cantants, esportistes i tot tipus de persones conegudes a favor d'una Gran Bretanya unida enfront dels independentistes escocesos. Però ara aquesta idea s'està replantejant. Rajoy sap que el Govern no podria liderar aquesta campanya, però sí que podria impulsar-la.

Quan li van preguntar dimecres quin pla tenia per oferir als catalans, Rajoy es va limitar a dir que no calia proposar cap pla de resposta als 2,2 milions que van votar el 9-N perquè els altres quatre milions no ho van fer. “El meu pla és seguir lluitant per abaixar l'atur. Parlem d'economia, que és el que importa”, va insistir, abundant en la tesi que la recuperació econòmica abaixarà la pressió independentista. Però, malgrat aquestes paraules del president, l'Executiu sí que treballa, segons diversos membres del Govern, en un pla per capgirar a Catalunya el domini absolut de l'espai dels sobiranistes.

Encara que és Rajoy qui prendrà l'última decisió i encara no hi ha res tancat, la sensació més estesa és que ha arribat el moment de canviar el rumb i fer alguna cosa realment de fons. El president té un grat record de l'última campanya electoral catalana, el 2012. Es va bolcar per evitar que Mas tragués la majoria absoluta que estava reclamant i, quan CiU va perdre 12 escons, el PP ho va celebrar com una enorme victòria. Ara les coses estan molt pitjor per al PP català, però l'Executiu dóna voltes a com recuperar la iniciativa.