I ara què?
Un amic em pregunta: I ara com ho veus?
Resposta: Li vaig preguntar a un membre del Consell Nacional quin era l'objectiu del procés participatiu i em va dir que “comptar-nos, saber quants som”; bé, ja ho sabem: al voltant d'1,9 milions; en un referèndum o unes eleccions de veritat i amb una participació del 70%, independència sí/no seria 50/50; com més participació, menys independència, i Artur Mas va dir que esta convençut que hi hauria la màxima participació, “fins i tot més que al referèndum de la Constitució”, va dir.
Mantinc, doncs, la meva aposta:
- Es prorrogaran els pressupostos.
- No hi ha llista unitària entre CDC i ERC.
- Mas intenta allargar al màxim la legislatura a veure què passa a la política espanyola (on, certament, el PP s'està desfent: en algun moment he pensat que Espanya podria desaparèixer per incompareixença).
- Com que les eleccions catalanes no són “plebiscitàries” i la majoria independentista no existeix o és molt ajustada, no hi ha declaració unilateral d'independència.
I no és una aposta, sinó un desig: després de les eleccions espanyoles (i amb intervenció discreta del Rei), Govern espanyol de concentració, inclosos catalans.
Josep M. Colomer és professor d'Economia Política de la Universitat de Georgetown (Washington, DC). Anteriorment ha estat professor d’Investigació del CSIC i ha impartit docència a les universitats Autònoma de Barcelona, Pompeu Fabra i a l’Institut d’Etudes Politiques Sciences Po de París. Autor de nombrosos llibres i articles acadèmics, la seva activitat investigadora s’ha centrat en qüestions relacionades amb les formes de govern i els sistemes electorals. http://jcolomer.blogspot.com.es/
