Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Cap a l’Estat palestí

El reconeixement del Congrés espanyol serà útil si serveix per desbloquejar el procés de pau

Gradualment, diversos parlaments europeus —i un Govern, el de Suècia— estan aprovant el reconeixement de Palestina com a Estat independent. El Congrés espanyol es disposa a debatre la qüestió la setmana vinent. Es tracta, en última instància, de donar compliment a la legalitat internacional i a la decisió adoptada per les Nacions Unides el 27 de novembre del 1947, quan va decidir la divisió del fins llavors protectorat britànic de Palestina en dos estats independents: un de jueu i un altre d'àrab. Des de llavors hi ha hagut de tot excepte pau: del rebuig inicial àrab al pla internacional fins a l'ocupació israeliana, el 1967, de la zona assignada als àrabs; tres grans guerres; diversos conflictes regionals; dos aixecaments civils contra l'ocupació i milers de morts, ferits i desplaçats en l'enfrontament entre les dues comunitats.

La història, no obstant això, no pot ser un obstacle per donar compliment a la voluntat expressada fa gairebé 67 anys pel conjunt de les nacions democràtiques. Sobretot quan és evident que l'actual situació —amb Israel ocupant Cisjordània i amb la Franja de Gaza convertida en escenari periòdic de bombardejos, amb les fronteres israeliana i egípcia tancades al trànsit de persones i convertida en planter de Hamàs— no pot perllongar-se ad eternum i es torna cada vegada més insostenible per a la població palestina i per a la mateixa societat israeliana, sobre el funcionament democràtic de la qual i la seva seguretat planeja permanentment el conflicte.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, argumenta que el reconeixement de Palestina ha de ser el final de les —interminables i sovint inexistents— negociacions de pau. És tot el contrari. Aquest és el primer pas, tal com es va acordar a les Nacions Unides des del començament: crear dos estats en aquesta zona del Mediterrani. I és l'única alternativa a la guerra de més o menys intensitat que amenaça els dos pobles. Netanyahu ha d'entendre que no es tracta només de Palestina, sinó de la supervivència d'Israel.

Aquest just reconeixement no pot ser un xec en blanc per al Govern palestí. Mahmud Abbas manté una aliança més o menys fràgil amb Hamàs, una organització terrorista per a la UE i els Estats Units. Les democràcies han d'ajudar Palestina, també, a fer que compleixi totes les obligacions d'un Estat democràtic. Amb aquest reconeixement també ve una gran responsabilitat.