_
_
_
_
_

Errejón: “Els catalans tenen dret a decidir com els escocesos”

Veneçuela "no és un model per a Espanya", defensa un dels fundadors de Podem

Íñigo Errejón, a la redacció d'EL PAÍS.Vídeo: CLAUDIO ÁLVAREZ/ EL PAÍS
Elsa García de Blas

Podem dóna suport al fet que Catalunya pugui celebrar una consulta legal d'independència com va fer Escòcia, segons que va assegurar Íñigo Errejón, membre de l'equip fundador de Podem, en una entrevista digital a EL PAÍS. "Els catalans tenen dret a decidir la seva manera de relació amb la resta de l'Estat, com van fer per exemple els escocesos", va afirmar Errejón, que va expressar no obstant això que la voluntat de la formació emergent és "reconstruir un projecte de país amb tothom".

"Per a nosaltres, Espanya és un país plurinacional, en el qual la cola ha de ser el lliure acord i la seducció", va defensar Errejón (Madrid, 1983), un dels ideòlegs de Podem, en resposta als lectors del diari, que li van enviar més de 5.000 preguntes, de les quals va tenir temps de respondre'n en profunditat una vintena.

Más información
Podem: més democràcia, nou tauler
Les 15 propostes clau de Podem
Podem: el gegant de cent caps agafa embranzida
Podem proposa reestructurar el deute: “L’objectiu no és no pagar”
Som, el sindicat de Podem, busca un espai entre les centrals

La posició de Podem sobre Catalunya s'esperava amb interès: després del 9-N, la formació havia mantingut un perfil baix sobre el desafiament català i havia evitat els pronunciaments públics. La seva opinió, finalment, sembla clara: sí al referèndum a la britànica, encara que es dedueix una intenció de convèncer, o "seduir", en paraules seves, els catalans perquè es quedin a Espanya. A Podem també consideren que el conflicte català té a veure amb el que ells anomenen "crisi del règim". "La qüestió territorial és una manifestació més, però no pas l'única, de l'esgotament d'un marc constitucional", va dir el politòleg.

Íñigo Errejón va voler aclarir, d'altra banda, que Podem no té per intenció traslladar a Espanya les polítiques dels Governs de Chávez i Maduro a Veneçuela, un país, va assegurar Errejón en la conversa digital, que "no és un model per a Espanya". "La situació de Veneçuela depèn en primer lloc del vot dels seus ciutadans, que són sobirans. Els correspon a ells decidir", va reflexionar l'investigador de la Complutense, que veu en la vinculació de la formació amb Veneçuela una "burla a la ciutadania espanyola" que busca "generar por".

El portaveu de Podem va tenir ocasió d'explicar el seu projecte econòmic, que no passa, com li va preguntar un lector identificat com a Antonio, per la sortida d'Espanya de l'euro. "Mai no hem parlat de sortida de l'euro, sinó de recuperació de sobirania econòmica i de discussió d'un banc central europeu que, a diferència per exemple de la Reserva Federal nord-americana, no es fixa entre els seus objectius el creixement econòmic i la generació d'ocupació", va escriure Errejón. El seu pla pretén la recuperació econòmica, va indicar, "trencar amb el cicle pervers de les retallades, menys ingressos fiscals i més dependència de finançament als mercats".

Es pot crear ocupació ara a Espanya?, li van preguntar. En aquest sentit, la seva proposta, a la qual va anomenar "pla de rescat ciutadà", apostaria per la inversió pública en uns sectors determinats per generar llocs de treball: dependència, serveis públics, investigació i energies renovables. "En èpoques de crisi, l'Estat ha de ser qui trenqui el cercle viciós de l'empobriment i la contracció de l'economia", va defensar Errejón, que es va referir també a "canviar el model productiu" i va advocar per donar suport a les pimes perquè flueixi el crèdit. La seva tesi sosté, a més, que l'empobriment que generen "la retallada de salaris", la "precarització" i les "tisorades a serveis públics" repercuteix negativament en l'ocupació.

Els lectors: "No ens falleu"

Podem no es tanca a pactes amb altres partits, va contestar Errejón interpel·lat directament sobre si pactaria amb el PSOE per apartar el PP del poder.  "Per descomptat que estem oberts a asseure'ns amb qui calgui, sobre propostes concretes", va dir, entre les quals va citar, per exemple, la reforma fiscal, posar fi als desnonaments o la reversió de la reforma laboral. Per arribar a acords, no obstant això, posa condicions: necessitarien "un gir de 180 graus per ser part de la solució i no del problema. I som molt escèptics sobre aquest gir", va concloure.

Entre les milers de qüestions rebudes, els lectors el van interpel·lar també sobre la monarquia —en relació amb això l'integrant de Podem va defensar que la Casa Reial "és present a les eleccions"—, sobre la política d'habitatge —Errejón va dir que calia fer "aflorar" els habitatges buits dels bancs per solucionar el problema dels desnonaments, però sense revelar si això significaria expropiar-los o quin tipus de mesura— o sobre les dones: en aquest punt, a més d'entonar el mea culpa per l'absència de moltes "companyes" a la cúpula, va avançar que el consell polític serà paritari. Una vegada més, malgrat les preguntes, el representant de Podem es va negar a situar la formació a l'esquerra o la dreta polítiques. Tots dos termes, com el de centre, va dir, són només "metàfores".

Diversos lectors van demanar a Errejón que Podem no els falli, de manera que es va fer evident el gran potencial d'il·lusió que genera el projecte polític de la recent formació, a la qual l'última enquesta del CIS situa com a tercera força política per darrere de PP i PSOE. Ell va tornar la pilota i va corresponsabilitzar els ciutadans del seu èxit o fracàs. "No ens podem fallar, que necessitem una gran voluntat col·lectiva de canvi democràtic. És fonamental recuperar les institucions per a la gent, però al mateix temps hem de reconstruir una ciutadania forta i a l'altura dels desafiaments històrics que tenim, que fiscalitzi, proposi i tingui embranzida".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Elsa García de Blas
Periodista política. Cubre la información del PP después de haber seguido los pasos de tres partidos (el PSOE, Unidas Podemos y Cs). La mayor parte de su carrera la ha desarrollado en EL PAÍS y la SER. Es licenciada en Derecho y en Periodismo por la Universidad Carlos III de Madrid y máster en periodismo de EL PAÍS. Colabora como analista en TVE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_