Dimiteix Torres-Dulce, fiscal general, per desacords amb el Govern espanyol
El cap dels fiscals posa fi a gairebé tres anys de mandat
Eduardo Torres-Dulce ha presentat la dimissió com a fiscal general de l’Estat. Oficialment, va argumentar “raons personals”, però des de fa temps les seves relacions amb el Govern espanyol eren dolentes. Ja havia amenaçat amb dimitir en diverses ocasions davant l’anterior ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, i recentment a l’actual, Rafael Catalá. Eren notables les tensions i l’absència de sintonia amb el Govern que, legalment, no podia destituir-lo, però sí que podia esperar al fet que ell formalitzés la seva dimissió i, com ha fet ara, no moure ni un dit per mantenir-lo en el càrrec.
Amb aquesta dimissió són quatre les renúncies que, per diferents motius, ha hagut d’afrontar el Govern de Mariano Rajoy els últims tres mesos en llocs clau: els ministres de Justícia i Sanitat, Alberto Ruiz-Gallardón i Ana Mato, respectivament; el director general de RTVE, Leopoldo González Echenique, i ara el fiscal general. Tots ells, tret de Mato, per diferències de criteri o falta de suport del Govern. El mateix Mariano Rajoy va subratllar ahir “la dedicació i l’esforç” de Torres-Dulce, alhora que va insistir que se’n va per “motius personals”.
Torres-Dulce va trucar a Catalá a primera hora del matí de dijous per comunicar-li la seva decisió, explicar-li que no desitja cap càrrec i que la seva intenció és tornar a la Fiscalia davant el Tribunal Constitucional. Precisament, la prefectura d’aquesta Fiscalia està vacant per decisió expressa de Torres-Dulce, que dimecres va ajornar aquest nomenament al Consell Fiscal.
Successió de desacords
Lleis. El Govern del PP va passar de pretendre donar la instrucció penal als fiscals a una reforma mínima de la Llei d’Enjudiciament sense comptar amb la Fiscalia. De fet, el Consell Fiscal ha fet durs informes de gairebé totes les lleis de Rajoy.
Catalunya. El Govern espanyol va intentar una actuació més ràpida i contundent després del 9-N, tot i que va haver-hi querella com volia l’Executiu.
Corrupció. El PP retreu a Torres-Dulce falta d’autoritat en sumaris que l’afecten, sobretot, el cas Gürtel.
Nomenaments. L’Executiu va designar magistrat del Tribunal Constitucional Antonio Narváez, tinent fiscal del Suprem, sense consultar-li. Justícia va posar al capdavant d’Eurojust —organisme europeu de coordinació judicial— la fiscal Teresa Gálvez sense tenir-lo en compte. El PP va pactar la renovació del Consell General del Poder Judicial sense incloure, per primera vegada des del 1978, cap fiscal.
Altres decisions. Gallardón no va avalar i va avortar el projecte de fiscal europeu en el qual treballava la Fiscalia i s’han desoït les peticions d’augment de places de fiscals.
L’octubre del 2013, Torres-Dulce va fer un primer indici de dimissió davant Gallardón. Es queixava de decisions i nomenaments que afectaven la carrera fiscal i sobre els quals no va ser consultat. Se sentia menystingut. Tampoc no se li va demanar cap opinió quan es va engegar l’esborrany del Codi Processal Penal, que donava la instrucció als fiscals. Ni tampoc ara, quan aquest text ha quedat reduït a una reforma molt parcial de la Llei d’Enjudiciament Criminal que fa marxa enrere i elimina aquest paper instructor dels fiscals.
El passat mes d’abril va llançar al Congrés un dur al·legat contra la falta de mitjans legals, materials i humans per afrontar els grans casos, sense obtenir resposta favorable del Govern.
La seva falta de pes polític al Govern el deixava al marge d’aquestes decisions i, al seu torn, l’Executiu i el PP li atribuïen falta d’acció i influència en els grans casos de corrupció, així com escassa autoritat per dirigir un cos autònom, però jerarquitzat. Per exemple, dirigents del PP no van entendre mai que la Fiscalia fos la que provoqués l’ingrés a la presó de Luis Bárcenas, quan l’acusació popular demanava presó eludible amb fiança, és a dir, menys que el ministeri públic. Amb aquesta notable excepció, no hi ha decisió transcendent de Torres-Dulce que discrepi de la posició del Govern. Per exemple, en l’excarceració d’etarres, les querelles sobre Bankia i preferents i el cas Faisán, entre d’altres.
Ni tan sols va haver-hi diferència de fons al final sobre la querella contra responsables de la Generalitat de Catalunya sobre el 9-N, encara que sí que va haver-hi tensions greus aquests dies amb el Govern espanyol pel ritme i la forma en la qual Torres-Dulce va gestionar la crisi, així com per l’abast de l’acció penal. La conclusió és que la Fiscalia va presentar la querella contra Artur Mas i diversos dels seus consellers com pretenia des del primer dia el Govern central. I va haver-hi coincidència els dies previs per no intervenir i no frenar la consulta per evitar mals majors.
La dimissió es produeix pocs dies abans que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decideixi dilluns sobre l’admissió a tràmit de la querella. Fonts jurídiques parlen de dubtes notables sobre el futur de la controvertida i inusual acció penal contra el Govern català. En principi, l’Executiu del PP pretén anunciar avui el nom del substitut. Es decanta per un membre de la carrera fiscal. Una vegada anunciat el nom haurà de sotmetre’s al dictamen del Consell General del Poder Judicial i tornar al Consell de Ministres. L’aspirant haurà de sotmetre’s a examen a la Comissió de Nomenaments del Congrés i, si és aprovat, ser definitivament nomenat pel Govern. El nomenament presenta una dificultat, que és que el seu mandat acaba quan cessa el Govern. És a dir, la persona escollida només estaria un any en el càrrec, tret que torni a guanyar el PP i torni a proposar-lo. O que introdueixi un canvi legal els propers mesos per prorrogar aquest mandat.
