Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Que divertits que són aquests banquers

Que divertits que són aquests grans banquers internacionals. No paren d'estafar els seus clients. I només al cap de molt temps encaixen multes faraòniques per a qualsevol, però que a ells amb prou feines els suposen una rascada. De seguida tot s'oblida, i fins i tot els periodistes, gent també sana i envejable, pugnem per captar la seva visió com a experts, els seus pronòstics, els seus dictàmens sobre empreses i economies nacionals.

Aquest cas dels paranys en els tipus de canvi de les divises inclou informació privilegiada en benefici propi de sis entitats i en malefici del client, que paga la seva compra de moneda més cara del que tocaria. Multa dels EUA i el Regne Unit per quantia de 3.450 milions d'euros.

El gran cas anterior va ser l'escàndol de la manipulació de l'euríbor i el líbor, el desembre del 2013. També van ser sis, dos dels quals comuns a tots dos assumptes, els de la mítica casa Morgan i els escocesos de l'RBS.

Manipulaven els tipus d'interès vinculats a les referències líbor i euríbor. Totes dues es calculen encara privadament i sobre la base d'expectatives (no sobre operacions tancades), encara que ara això canviarà amb l'imminent "euríbor plus". Obtenien així beneficis siderals contra milions de clients. Amb avantatge sobre els seus competidors no conjurats. "Pots dir als teus nois que rebaixin l'euríbor a 12 mesos? OK, fet", manipulaven amb desvergonyiment, en comptes de quadrar càlculs tècnics.

No n'hi ha prou amb multar-los. Cal inhabilitar-los i treure'ls dels registres de la banca

Penseu que només l'euríbor s'utilitza per fixar el preu de 250 bilions d'euros en actius variats, no només hipoteques. La sanció de la Comissió Europea, a instàncies de Joaquín Almunia, va ascendir a 1.712 milions d'euros.

Més recentment, una altra manipulació similar del líbor —el tipus d'interès de Londres— perpetrada per quatre grans bancs, gairebé tots repetits, va acabar en una altra sanció de Brussel·les. Multa de 94 milions d'euros.

La forja d'aquestes multes mereixeria un relat de terror: bancs que en denuncien uns altres per evitar ser multats; alts empleats que obeeixen ordres; uns altres que les desborden; caps que fingeixen escandalitzar-se dels seus operadors, com el comissari francès de Casablanca (quin escàndol, aquí s'hi juga!); acomiadaments de catarsi i negociacions amb el regulador per rebre una sanció més suau a canvi de no impugnar-la als tribunals...

Els casos greus es produeixen a ritme de pizzicato a dues mans. Deu ser que estem davant una corrupció de la banca sistèmica i plurifuncional: contractes de derivats ful; d'hipoteques escombraries; de crèdits abusius; de suport a l'evasió fiscal, com la dels monstres suïssos caçats in fraganti pels EUA per ajudar milers de clients a delinquir...

D'aquest compendi de misèries i maldats s'infereix que la regulació sancionadora per la via de la defensa de la competència a la UE, amb ser ja molt més usada contra la banca, resulta insuficient.

Caldrà anar més enllà. Quan les multes siguin confiscadores; quan s'estableixin sancions com la prohibició de repartiment de dividend per causa no només d'insolvència sinó també de manipulació i/o especulació; quan s'inhabiliti sine die directius responsables i es retiri a consellers i presidents culpables dels registres de bancs i banquers, igual els accionistes s'hi impliquen i acomiaden els qui cal acomiadar. Sense indemnització.