_
_
_
_
_
Columna
Artículos estrictamente de opinión que responden al estilo propio del autor. Estos textos de opinión han de basarse en datos verificados y ser respetuosos con las personas aunque se critiquen sus actos. Todas las columnas de opinión de personas ajenas a la Redacción de EL PAÍS llevarán, tras la última línea, un pie de autor —por conocido que éste sea— donde se indique el cargo, título, militancia política (en su caso) u ocupación principal, o la que esté o estuvo relacionada con el tema abordado

Un president encallat

Rajoy es manté fidel a l'estratègia de reduir un conflicte polític a una qüestió legal

Josep Ramoneda

No va haver-hi miracle. S'ho va pensar durant tres dies. I quan, finalment, va aparèixer, Rajoy no tenia res a dir. Dos anys voltant la mateixa qüestió i continua sense ser capaç de presentar una proposta als catalans. De manera que el “no” continua sense projecte polític i les anomenades terceres vies sense res on agafar-se (Rajoy es va permetre fins i tot ridiculitzar la proposta federalista del PSOE). Però el més preocupant és que Rajoy continua negant-se a reconèixer que té un problema polític d'envergadura sobre la taula i que la seva obligació no és minimitzar-lo, sinó treballar per resoldre'l. Es manté fidel a l'estratègia, que diumenge passat es va demostrar perdedora, de reduir un conflicte de gran importància política a una estricta qüestió legal, de manera que desplaça el pes de la seva impotència sobre els tribunals, ja sigui el Constitucional o la justícia ordinària, amb la consegüent deterioració d'aquestes institucions.

Nerviós com no l'havia vist mai, el president es va contradir en l'afany de donar-se la raó a si mateix. Va assegurar que s'havia complert la seva promesa que el 9-N no hi hauria consulta a Catalunya, però, a continuació, va utilitzar les xifres de la votació per dir que havia estat una gran derrota del sobiranisme. Tant hi insistia que va acabar donant credibilitat als resultats d'una elecció (se li va escapar la paraula) que per a ell no havia existit. Rajoy no va obrir ni una sola escletxa a la negociació. L'única porta que va oferir a Mas és intransitable: que promogui una reforma constitucional que, ja li adverteix per endavant, ell i el seu partit rebutjaran.

Diumenge passat es van confirmar dues coses: que la deterioració del règim polític espanyol és tal que el principi de legalitat trontolla; i que les relacions de força ens indiquen que ni el sobiranisme té capacitat per trencar unilateralment amb èxit amb Espanya, ni el Govern espanyol és capaç de neutralitzar el sobiranisme català. D'aquesta realitat n'hauria de sortir qualsevol estratègia política. Artur Mas, crescut, busca posar sota el seu control el tauler català, amb el distanciament d'Esquerra i l'exploració d'un marc més favorable als seus interessos per a les autonòmiques. D'un president del Govern caldria esperar-ne lideratge polític i capacitat per definir unes expectatives que canalitzin els problemes. Però Rajoy es declara incapaç de parlar de futur. I, no obstant això, en l'horitzó apareix una possible imputació del president Artur Mas que faria el miracle de convertir un polític sense carisma en un mite patriòtic. Treure's de sobre un adversari per inhabilitació judicial? Aquesta és l'aposta de Rajoy? Hi ha una cosa pitjor que equivocar-se d'estratègia: no adonar-se que ha fracassat. Cal estar molt cec per no veure l'avís del 9-N: amb la seva estratègia Rajoy sempre està a la defensiva, mai no ha tingut la iniciativa política. Les aigües es filtren per les esquerdes del règim i el president està encallat.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_