_
_
_
_
_

Com guanyar 99.000 dòlars en 15 segons

Les entitats es traspassaven ordres de venda i compra de divises per influir en el tipus de canvi. El supervisor britànic detalla un cas de Citigroup

Pablo Guimón
Façana d'una de les oficines del banc UBS, a Zuric (Suïssa).
Façana d'una de les oficines del banc UBS, a Zuric (Suïssa).BLOOMBERG

Amb una bona cartera de clients i un grup de xat amb col·legues d'altres companyies, és possible guanyar 99.000 dòlars (uns 78.000 euros) en 15 segons al mercat de divises. Així ho va demostrar Citigroup, segons la Financial Conduct Authority (FCA), l'autoritat supervisora britànica. El banc, que ha acceptat pagar una multa de 668 milions de dòlars (535 milions d'euros), és una de les cinc entitats —amb JP Morgan, UBS, RBS i  HSBC— condemnades com a conseqüència d'una investigació sobre pràctiques amb què aquestes companyies manipulaven els tipus de canvi de les divises en fixar les referències.

El mètode

- Els operadors dels bancs es comuniquen les ordres dels clients.

- Com que el banc hi guanya si ven al client per sobre del preu al qual ha comprat, el pla consisteix a moure cap amunt l'índex de referència.

- Per a això traspassa a una entitat totes les ordres per a un moment determinat.

- Citigroup va donar quatre ordres de compra 15 segons abans de l'hora en què canvia l'índex, influït per les seves operacions.

El de divises és un dels mercats financers més grans del món: mou prop de cinc bilions de dòlars al dia, cent vegades més, per exemple, que la borsa de Nova York. Aquí les transaccions entre les principals divises es fan atenent a tipus de canvi de referència que es fixen en determinats moments del dia. Es fixen dos índexs, un per comprar i un altre per vendre, que van canviant al llarg del dia. Els clients donen ordres als bancs d'adquirir o traspassar grans volums de divises a aquests índexs de referència, que en el moment de l'ordre no són coneguts, amb la qual cosa la companyia assumeix el risc consegüent.

Però aquestes referències, quan el volum que es maneja és molt gran i quan es comparteix informació confidencial amb altres agents, poden ser manipulades. És el que va fer Citigroup, segons la FCA, en 15 segons d'un dia en què el banc britànic va alterar el tipus de canvi de referència de l'euro amb el dòlar. L'autoritat va explicar ahir aquest cas com a exemple. Aquell dia Citigroup tenia ordres de compra per 200 milions d'euros al preu de l'índex ECB fix —un dels més utilitzats—, que consisteix en una fotografia del mercat en un instant determinat del dia: les 13.15 GMT. El banc guanya si ven al client per sobre del preu al qual ha comprat: per tant, obtenia un benefici si aconseguia moure cap amunt l'índex de referència.

Els operadors comparteixen les claus de la transacció a través d'un xat

Per moure cap amunt l'índex, els brokers del banc utilitzaven xats amb agents d'altres firmes. Aquests grups de conversa, als quals donaven noms com l'Equip A i Els Tres Mosqueters, els permetien sumar les respectives ordres de compra confidencials en els moments previs a la fixació de l'índex. Compraven les ordres dels altres agents i, si acumulaven un volum suficient i hi jugaven bé, aconseguien pujar de l'índex cap amunt. Llavors la firma venia al client al preu fixat de l'índex, que era superior al que acabava de pagar el banc, i així obtenia un benefici.

Aquell dia, a més de Citi, hi havia quatre membres més en el xat. La firma A havia de vendre 47 milions. La firma B havia de comprar-ne 26, però ofereix transferir la seva ordre de compra a Citi, de manera que aquest banc augmenta el volum que anava a comprar: com més tens per comprar, més alta és la teva capacitat d'influència en l'índex de referència. La firma A diu en el xat que ha transferit les ordres de venda a un tercer: "Tens pista lliure per destrossar", escriu l'agent en el xat. Són exemples del que es coneix com construir o deixar la munició: sumar ordres en el mateix sentit o transferir a terceres persones fora del xat les ordres en sentit contrari del moviment desitjat en l'índex. Això manté el volum d'ordres en la direcció desitjada en mans dels agents del xat. La firma C té ordres de venda per 39 milions, i ofereix canviar-les. És a dir, vendre-les a un tercer de fora del xat. "Tens via lliure", tecleja en el xat: ja pot fer la seva oferta de compra sense que ningú no empenyi el preu cap avall. La firma D també vol comprar. "Pots tenir les nostres ordres o puc ajudar", diu en el xat. I llavors transfereix també la seva ordre de compra a Citigroup.

Al final, Citigroup va augmentar el seu volum de compra fins als 542 milions d'euros (el 73% del total de transaccions en aquest moment) i, com a conseqüència, la seva capacitat d'influir en l'índex. I arribem als 15 segons previs a les 13.15 del dia en qüestió. Entre les 13.14.45 i les 13.15 Citigroup col·loca quatre ordres de compra d'euros. Cada ordre és més elevada que l'anterior en volum i en preu, sempre amb preus superiors als que ofereixen els venedors. A les 13.14.45 col·loca una ordre de compra de 25 milions. A les 13.14.50, una de 50 milions. A les 13.14.55, 100 milions. I tres segons abans de les 13.15, compra 400 milions, a 1,5 punts per sobre de l'oferta prevalent. Després de cada ordre, el preu de venda puja. Al final, puja d'1,3214 a 1,3222 en 15 segons.

Tota unaostentació d'enginyeria financera que va ser rebuda amb elogis en el xat. "Impressionant", deia un agent. "Adorable", opinava un altre. "Això no és res que es pugui ensenyar", afegia un tercer. "Sí, ha funcionat bé", responia el broker de Citigroup, que acabava de manipular el tipus de canvi entre el dòlar i l'euro, gràcies a l'ús d'informació privilegiada, i acabava de guanyar 99.000 dòlars en 15 segons.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Pablo Guimón
Es el redactor jefe de la sección de Sociedad. Ha sido corresponsal en Washington y en Londres, plazas en las que cubrió los últimos años de la presidencia de Trump, así como el referéndum y la sacudida del Brexit. Antes estuvo al frente de la sección de Madrid, de El País Semanal, y fue jefe de sección de Cultura y del suplemento Tentaciones.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_