Selecciona Edició
Connecta’t

L’informe final de Cultura assegura que el claustre de Palamós és fals

Els investigadors que han elaborat l'estudi el donaran a conèixer la setmana que ve

Les galeries del claustre de Palamós el 2012.
Les galeries del claustre de Palamós el 2012.

Com va passar el juliol del 2012, un mes després de donar-se a conèixer l'existència de les galeries d'estil romànic en una finca privada de Palamós, la Generalitat tornarà a assegurar que l'anomenat claustre de Palamós és una recreació historicista de començaments del segle XX i, per tant, fals. Si fa un any i mig la Conselleria de Cultura que dirigeix Ferran Mascarell va dir que en la construcció hi havia elements del segle XII originals, però que no sabia quins ni quants, ara ha arribat a la conclusió que la totalitat de les pedres són falses i que corresponen a una obra moderna. Aquesta és la principal conclusió de l'informe que ha elaborat Eduard Carbonell, catedràtic d'Història de l'Art de la Universitat de Girona, després de l'encàrrec de fer un nou estudi que va rebre del mateix conseller Mascarell l'agost del 2013. Un text que està en possessió de la conselleria des de mitjan octubre.

Carbonell donarà a conèixer el resultat el dimecres 19, hores abans que comencin unes jornades en què participaran els investigadors i les persones que l'han ajudat en el dictamen. Entre ells no hi ha Gerardo Boto, el professor d'Història de l'Art Medieval de la Universitat de Girona que va donar a conèixer l'existència de la construcció, que, a més, assegura des del juny del 2013 que les arcades no són altres que les del claustre romànic de la catedral de Salamanca. Tampoc hi participarà el geòleg de la Universitat de Barcelona Màrius Vendrell que manté, després d'obtenir 20 mostres de les pedres per analitzar-les, que les restes de pàtines i erosió són seculars i no dels anys trenta i quaranta del segle XX, quan el claustre es va muntar en un solar de Ciudad Lineal de Madrid.

Alguns dels 44 capitells conservats, amb el seu fust, al jardí de Mas del Vent de Palamós. ampliar foto
Alguns dels 44 capitells conservats, amb el seu fust, al jardí de Mas del Vent de Palamós.

Segons el programa de les jornades que se celebraran al Palau Moja, seu de Cultura, hi assistiran, a més d'Eduard Carbonell –que obrirà les jornades i intervindrà en dues comunicacions més, una sobre l'entorn de la construcció del Mas del Vent i una altra sobre l'adquisició i instal·lació de les arcades– Alfonso Muñoz, director de l'Institut Cultural d'Espanya (IPCE); el geòleg del mateix centre José Vicente Navarro; els conservadors de l'IPCE Ana Laborde i del MNAC Àlex Masalles, que parlaran de la pedra i els materials del claustre; José Merino de Cáceres, el principal defensor de la falsedat d'aquestes pedres que n'analitzarà l'arquitectura; Manuel Castiñeiras que analitzarà l'edifici des del punt de vista de la història de l'art; Maria José Martínez, col·laboradora de Merino que parlarà del col·leccionisme i el tràfic d'obres d'art a Espanya; el periodista José María Sadia i la conservadora de fotografia de l'IPCE Isabel Argerich i l'arxiver Mariano Casas que abordarà la relació amb Salamanca. Les jornades les clausurarà el director general de Patrimoni de la Generalitat, Joan Pluma, el migdia del dijous dia 20.

Les jornades, programades després de la presentació de l'informe, no aportaran res de nou, més enllà de justificar l'informe, de manera que no es tracta d'unes jornades acadèmiques en les quals el debat o els arguments dels ponents aportin dades a les conclusions. Els investigadors convidats per Carbonell, això sí, hauran de provar de manera contundent la tesi de falsedat defensada unes hores abans i que contradiuen als arguments defensats per Boto i Vendrell.

Aquests investigadors han aportat una bateria d'arguments a favor de l'origen medieval de l'edifici; com les actes capitulars que asseguren que es va desmuntar el 1783 per problemes d'estabilitat, amb la idea de tornar a muntar-lo; que el 1785 es va decidir aixecar-ne un de neoclàssic, i que el 1923 aquestes pedres es van intentar vendre. També, que les mesures de les galeries del Mas del Vent coincideixen amb les deduïdes del claustre de Salamanca i que estan fetes amb múltiples del peu capitolí medieval i no en metres, com asseguren els partidaris de la falsedat de les pedres. A més, en les dovelles no muntades hi ha una numeració incisa idèntica a la del segle XVIII que coincidiria amb el moment del desmuntatge del claustre de Salamanca, segons han explicat i publicat Boto i Vendrell.

La incògnita serà saber si el proper dictamen sobre el claustre afectarà el seu grau de conservació i protecció. La Generalitat, després d'assegurar que no el protegiria el juliol del 2012, va rectificar l'agost del 2013 i va anunciar que incoava un expedient de la construcció com a Bé Cultural d'Interès Nacional, BCIN, el màxim que li permet la llei, de manera que les galeries no podien ser desmuntades, traslladades ni alterades pel seu propietari, el suís Kurt Engelhorn, sense el permís de la Generalitat, a més d'obligar-lo a obrir-lo al públic uns dies al mes i als investigadors que ho sol·licitin, cosa que fins llavors no havia fet. 

 

MÉS INFORMACIÓ