Pequín i Tòquio parlen per fi

Malgrat la manifesta desgana de tots dos i la tensió evident del gest, l'encaixada a Pequín entre el president xinès i el primer ministre japonès té un elevat valor polític en les circumstàncies presents. Xi Jinping i Shinzo Abe han conversat només 25 minuts a l'empara del Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic, però la seva trobada, la primera dels dos dirigents nacionalistes des que van arribar al poder el 2012, trenca una perillosa dinàmica d'hostilitat practicada per les dues parts que ha apropat els seus països a l'enfrontament armat.

Ni la Xina ni el Japó són innocents en la seva lletania de desavinences i greuges, atiats en els últims temps per l'escalada de la seva disputa per uns illots al mar de la Xina Oriental en poder de Tòquio i la sobirania dels qual reclama Pequín, en nom d'un expansionisme naval que també ha crispat les seves relacions amb veïns com el Vietnam o les Filipines. Si els líders xinesos adoben acuradament el sentiment antinipó entre els seus nacionals (que el president Xi no ha fet res per atenuar), Tòquio tampoc contribueix a dissipar les seves causes. Shinzo Abe, com altres caps de govern anteriors, segueix acudint al santuari on es rememoren els soldats japonesos morts, entre els quals hi ha 14 criminals de guerra convictes. Per Pequín, aquestes visites són una prova que el Japó segueix sense assumir el seu atroç passat militarista.

Que Pequín i Tòquio, segona i tercera economia mundials, que només van normalitzar relacions diplomàtiques el 1972, hagin convingut a reprendre el diàleg sobre política exterior i a establir un canal directe de comunicació militar és un pas endavant. El següent hauria de ser sotmetre la seva disputa marítima a un arbitratge internacional. El tímid desglaç escenificat dilluns a Pequín ha de representar el començament d'una nova fase en les relacions de dos països crucials per a l'estabilitat de l'Extrem Orient.