Selecciona Edició
Connecta’t

Hi ha algú a Madrid?

El president català es llança a capitalitzar el 9-N

Fa un parell de setmanes, Artur Mas era un president abocat a la dimissió davant la impossibilitat de dur a terme la consulta sobre el futur polític de Catalunya que constituïa el seu principal compromís polític de legislatura. Ahir va comparèixer com un líder llançat a l'explotació de l'èxit assolit el diumenge passat, quan 2,3 milions de ciutadans van acudir a la cita fixada per ell però anul·lada pel Govern de Mariano Rajoy a través del Tribunal Constitucional.

Què ha passat? Per què es va poder presentar ahir Mas davant dels mitjans de comunicació com el polític que té la iniciativa, tant en l'escenari català com en la difícil partida d'escacs que juga des de fa dos anys amb el Govern central? El que ha passat és que el president català es va arriscar, va jugar fort, i la resposta ciutadana va ser més que suficient per avalar la seva aposta. Era un risc mantenir la cita als ciutadans malgrat l'oposició del Govern central i tot i que els seus socis parlamentaris d'Esquerra el van abandonar. Però el va córrer i va aconseguir una cosa que la premsa internacional de referència, que segueix el conflicte català amb més fredor que la manifestada a la capital d'Espanya, la qualifiqués com a consulta simbòlica d'alt valor polític.

La partida continua. Mas espera ara un moviment de Rajoy, el Govern del qual veu sumit en el desconcert. Li va advertir que el recurs als tribunals és inútil. La seva frase “menys tribunals i més política” connecta de ple amb la fracció més intel·ligent i assenyada de l'opinió pública espanyola i catalana, la que no reacciona als problemes polítics amb l'estómac. L'oposició al Govern de Rajoy podria adoptar-la com a eslògan per a una moció de censura.

L'operació continua oberta perquè s'ha votat, s'ha llançat un missatge polític potent, però la veritat és que el propòsit de consultar a la ciutadania a través d'un referèndum segueix pendent. I si fa unes setmanes Mas era un president abocat a la dimissió i a l'avançament d'unes eleccions autonòmiques, ahir era un líder que, malgrat que està en minoria al Parlament, podia argumentar que només convocarà eleccions fora de termini si les forces polítiques que donen suport al procés posen tots els ingredients per convertir-les en un referèndum. És a dir, si actuen com van fer amb la cita del 9-N: posant-se darrere d'ell, en fila, sense dir ni piu, amb un programa únic d'un sol punt, i donant un cop de mà. De moment, ell és el triomfador. Potser el procés desembocarà algun dia en un fracàs, el futur és per definició incert, però, ara, ell exerceix com a líder. Això val per a Oriol Junqueras, per a Duran Lleida i per al PP. Per al Govern de Madrid, la carta a Rajoy és com tornar-li la pregunta: Hi ha algú allà, a la capital? Tinc interlocutor?