Selecciona Edició
Connecta’t

Isabel dos Santos, reina de l’Àfrica i emperadriu de Portugal

La filla gran del president d'Angola controla un imperi empresarial en dos continents

Isabel dos Santos, en un acte públic l'estiu passat a Saint-Tropez.
Isabel dos Santos, en un acte públic l'estiu passat a Saint-Tropez. Getty Images

Hi ha grans mandataris amb problemes per omplir de partidaris un taxi i d’altres que necessiten un estadi. Isabel dos Santos és d'aquests últims. Al Mundial de Futbol del Brasil hi va portar 600 convidats.

Diuen que al seu casament amb Sindika Dokolo, de professió col·leccionista d'art (i fill d'un empresari de diamants), van anar-hi 800 comensals, entre els quals, un grapat de presidents africans. Diuen que és la dona més rica de l’Àfrica, i la revista Forbes ho va corroborar l’any passat, encara que el volum de la seva riquesa és difícil de comptabilitzar —entre 2.000 i 4.000 milions d'euros, segons indagacions occidentals— ja que, diguin el que diguin, per boca de la nineta dels ulls del pare mai no n’ha sortit res.

El seu pare, de 72 anys, dirigeix el país des del setembre del 1979

Nascuda el 1973 a Bakú (avui Azerbaidjan, llavors Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, l’URSS), és la primera filla de José Eduardo dos Santos, president d’Angola des del 1979. El llavors militant del Moviment Popular d’Alliberament d’Angola —fins al 1975, colònia portuguesa— rebia en aquella ciutat adoctrinament ideològic i educatiu —es va graduar en Enginyeria Petroliera i Comunicacions per Radar—. Allà va conèixer l'escaquista russa Tatiana Kukanova, la primera de les seves tres dones. De la seva relació va néixer Isabel, primera filla dels set descendents reconeguts del president.

Quan es van separar els seus pares, Isabel se’n va anar amb la mare a Londres, on va fer Enginyeria al King's College. Allà va conèixer el seu futur marit, Sindika Dokolo, amb qui es va casar el 2002.

Llavors Isabel ja feia cinc anys que gestionava el seu primer negoci, un bar. Però no va ser amb un night club a la badia de Luanda com Dos Santos s'ha convertit en la dona més rica del continent negre. Els beneficis de les copes no donen per tenir, al cap de 15 anys, bancs, cimenteres, televisions, gasolineres i fer, aquesta setmana, una opa d'1.200 milions simplement per comprar els drets de vot de Portugal Telecom SGPS en l'operadora brasilera OI.

L'empresària nega que la seva família tingui res a veure en els seus èxits

El periodista angolès Rafael Marques, empresonat el 1999 per les crítiques al règim, va publicar l’any passat a Forbes l'article “La nineta dels ulls del pare: com una princesa africana va aconseguir 3.000 milions en un país que viu amb dos dòlars al dia”. Segons Marques, els grans negocis d’Isabel dos Santos es forgen de dues formes: participant en una empresa estrangera que necessita permisos per obrir-se camí a Angola, i a través d'una empresa concessionària, creada per reial decret del pare.

La ideologia socialista que va aprendre Eduardo dos Santos a l’URSS li va durar fins a final dels noranta, en les raneres de la guerra civil, quan ja feia gairebé dues dècades que estava al capdavant de la nació. Llavors va abraçar el capitalisme i va començar a signar concessions al capital privat estranger per a l'explotació de mines, telefòniques i bancs, un mercat verge en un país amb inesgotables recursos naturals.

El país creix a nivells inèdits, encara que el 70% de la població viu amb menys de dos dòlars diaris, i, segons l'organització Transparency International, només hi ha al món deu països més corruptes que Angola (lloc 168 de 178 països analitzats).

BIC i BPI són les seves joies a la banca; Unitel i Nos, en telefonia

Després del night club, un dels primers negocis d’Isabel dos Santos, va ser el del diamant. El president-pare crea Endiama, empresa pública per a l'explotació de pedres precioses, i la seva filla apareix com a propietària del 25% de la societat. Arran de l'escàndol provocat per la pel·lícula Diamantes de sangre, basada en el llibre de Marques, Isabel transfereix la propietat a la seva mare.

El país creix a bon ritme, així que el ciment és un bé de primera necessitat, més encara, un bé estratègic nacional. La cimentera Cimangola passa a ser controlada per la fillíssima.

Portugal es queda petit per als escassos, però grans, empresaris nacionals, com Américo Amorim. El rei mundial del suro veu en Angola una oportunitat de nous negocis. Es repeteix el guió, la presidència d’Angola dóna llicència a un banc privat, el BIC. Amorim posa els diners i en l'accionariat, amb un 25%, hi apareix Isabel dos Santos. Com també és habitual, acaben malament, i finalment Amorim ven la seva part a l'angolesa, que ja té el 42,5% del banc més gran del país. Consolidada a Angola, i amb diners reals, ja pot fer el salt a altres països africans (és a Namíbia) i europeus. Dos Santos posseeix el 20% del portuguès BPI.

“Posseeix ambició, autoconfiança i estabilitat”, diu el seu marit

Amorim va ampliar els seus negocis a altres àrees angoleses de futur innegable, com el petroli i el ciment. Crea Amorin Energia, el 55% de la família i el 45% de Dos Santos, formalment el grups d’empreses holandès Esperanza. A través d'aquesta societat controla la petroliera portuguesa Galp, on Dos Santos té directament un 7%. A hores d'ara, ja és la dona més poderosa de Portugal —per sobre de Maria do Carmo Moniz Espírito Santo— , i mou fils en la banca, l'energia, els mitjans de comunicació i les telefòniques.

Isabel dos Santos rebutja les insinuacions que els seus negocis van molt relacionats amb els 35 anys de presidència del seu pare. Una de les seves escasses exposicions als periodistes va ser l’any passat en un esmorzar amb Tom Burgis, del Financial Times. A part dels 250 euros que li va costar al diari el llucet amb patates, l'executiva angolesa li recordava que amb sis anys venia ous i que de gent ben relacionada n’hi ha molta, però que sàpiga fer negocis, poca.

Dos Santos, mare de tres fills, atribueix l'èxit dels negocis a la seva formació en matemàtiques i enginyeria. Més concret és el seu marit, que es va esplaiar en una entrevista a la televisió angolesa sobre les virtuts de la seva dona: "És molt tranquil·la, i molt estable, li agrada tenir una perspectiva a llarg termini. Posseeix tres qualitats que la converteixen en la gran força d’Angola: autoconfiança, estabilitat i ambició". Així, qualsevol.

 

De Luanda a Rio, passant per Lisboa

A la fi del segle XX va néixer per decret presidencial la primera teleoperadora privada d'Angola, Unitel. El 2001 es va llançar en el negoci de la telefonia mòbil, ja amb un 25% en mans d'Isabel dos Santos. Només un any després, Portugal Telecom (PT) va pagar 12.500 milions d'euros per aconseguir el 25% de l'angolesa.

Malgrat la forta inversió de PT, el seu control de la situació africana és tan escàs que no aconsegueix rebre els 250 milions en dividends de l'angolesa, ja que té enfadada Dos Santos.

La brasilera OI, en procés de fusió amb PT, ha gosat desfer-se d'aquesta participació africana sense tenir en compte l'empresària angolesa, cosa que li ha costat un disgust. OI demana 2.000 milions d'euros pel 25% d'Unitel, prova que la riquesa de la reina de l'Àfrica és molt gran de l'avaluada (i comptant només la part borsària).

Unitel és l'operadora privada més important d'Angola, amb més de 10 milions d'abonats, gairebé la meitat dels habitants, i amb grans beneficis. Obtingut el capital necessari, Dos Santos ja pot estendre els seus tentacles telefònics per altres països que exigeixen veure els diners: Cap Verd, São Tomé... i, sobretot, Portugal; aquí va començar com a accionista de la plataforma de televisió per cable Zon i fa un any es va associar amb la família Azevedo per fusionar-se amb Optimus i formar l'operadora Nos, que controlen gairebé a parts iguals. Nos és rival de Portugal Telecom en televisió per cable, mòbil, fix i Internet, que ara intenta comprar la francesa Altice per 7.500 milions d'euros a la propietària, la brasilera OI.

Però ni francesos ni brasilers comptaven amb Dos Santos, un oblit que els ha costat una opa de l'angolesa sobre PT SGPS que, com a mínim, farà asseure tothom a negociar. Dos Santos vol la part de PT a Unitel i potser també el negoci de PT a Portugal. Mentre seuen, planta una opa i reté els dividends que tan bé li anirien a una OI sense efectiu.

MÉS INFORMACIÓ