El Suprem anul·la la retirada de senyal de TV3 a la Comunitat Valenciana
El tribunal considera que la Generalitat valenciana no és competent per sancionar la repetició
La secció tercera de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem (TS) ha anul·lat el cessament de les emissions de TV3 a la Comunitat Valenciana, així com la multa de 100.000 euros imposada a la Fundació Ramon Muntaner, que possibilitava la repetició del senyal, ja que entén que la Generalitat valenciana no tenia competències per sancionar la repetició d'aquestes emissions perquè aquesta potestat correspon a l'Administració de l'Estat.
Així consta en una sentència de l'Alt Tribunal, facilitada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), en la qual s'estimen dos recursos interposats per la fundació contra la sentència dictada pel tribunal valencià que donava suport al tancament provisional de repetidors de TV3 al territori valencià i a la multa fixada pel Consell.
Els fets es remunten a l'any 2008, quan la directora general de Promoció Institucional va dictar una resolució en la qual s'acordava com a mesura de caràcter provisional el cessament de les emissions, i donava 10 dies a la Fundació Ramon Muntaner per acatar-ho, sota l'advertiment d'execució forçosa de la mesura.
Seguidament, en una altra resolució, amb data de juliol, es va imposar a la fundació una sanció de 100.000 euros i es va ordenar el cessament immediat de les emissions televisives.
Davant d'aquestes decisions, la fundació va interposar recursos davant el TSJCV, que van ser desestimats, ja que entenia que la demanda de la fundació era "anàloga" a una altra que havia examinat la sala, en què la part que recorria era Acció Cultural del País Valencià (ACPV) –una altra entitat responsable de les emissions–, i en la qual s'havia pronunciat en el mateix sentit fins que el TS oferís els seus arguments.
Ara l'Alt Tribunal recorda que ja va dictar sentència el 5 de desembre del 2012 relativa a ACPV i en la qual s'anul·lava el cessament d'emissions.
Segons el parer del Suprem, la "reemissió" dels programes de la televisió pública catalana en determinades zones més o menys limítrofes de la Comunitat Valenciana no constituïa en realitat una emissió "sense títol habilitant" que fos sancionable.
"No es tractava d'un supòsit de prestació del servei públic en règim de gestió indirecta mancat de la prèvia concessió administrativa exigible per difondre programes de televisió, sinó d'una possible infracció de les normes reguladores de les condicions i els paràmetres tècnics –freqüències i ubicacions dels emplaçaments de retransmissió– que regeixen la utilització del domini públic radioelèctric", conducta el control i eventual sanció de la qual "corresponia a l'Estat".
En funció d'aquesta premissa el TS va acollir els arguments esgrimits en el seu moment per l'ACPV, i per les mateixes raons estima els recursos de la fundació i declara la nul·litat de les resolucions impugnades, en haver estat dictades per òrgans d'una Administració "que no era competent per sancionar les conductes objecte de litigi".
