_
_
_
_
_

“El més important no és que fos el primer a votar, sinó que pogués votar”

Oscar Suris, un veí de Sant Gervasi de 26 anys que viu a Sidney, s'ha convertit en el primer català a votar a la consulta

Oscar Suris, el primer votant del 9-N.
Oscar Suris, el primer votant del 9-N.ANC

La notícia li va arribar per WhatsApp i després de veure la captura de pantalla que li enviaven els amics, de seguida va comprovar que el que acaba de fer tindria una repercussió molt més sonada del que esperava. “Si ni tan sols vaig ser el primer a arribar al col·legi electoral de Sidney!”, diu per treure’s rellevància. Per una qüestió de diferència horària, Oscar Suris, un veí del barri de Sant Gervasi de Barcelona que viu a Sidney des de fa tres anys, s’ha convertit en el primer català que va votar a la consulta del 9-N. La seva fita pot ser històrica per als més entusiastes o anecdòtica per als més incrèduls, però sigui com sigui, Suris és l'únic que pot presumir d'haver estat el primer.  

El punt de votació de Sidney obria a les 9.00 del matí (hora australiana) però ell hi va arribar una estona abans, després de més d’una hora de carretera. “Estava fora de cap de setmana i vaig baixar només per votar i després tornar a pujar perquè tenia coses a fer”, explica. Quan per fi es va obrir l'urna, els primers que hi havien arribat, un periodista i alguns membres de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), li van cedir el lloc. “Vaig demanar que em fessin una foto i sí que vaig pensar que podia sortir al grup de catalans a Austràlia que hi ha a Facebook, però en cap cas em pensava que sortiria per televisió”, explica.

Más información
La consulta des dels antípodes
L’emoció de votar a París
A Mèxic la independència es defensa en ‘catanyol’

Entre els missatges que ha rebut des de l’altra punta del món, des de Catalunya concretament, hi ha el dels seus amics que aquest estiu el van anar a visitar i li van portar la samarreta d’"Ara és l’hora". “Me la van regalar perquè m’havia perdut els últims Onze de Setembre...”, recorda ara content. “I me la vaig posar el dia de la votació com a homenatge a ells”, afegeix.

Tot i atendre els mitjans de comunicació i no sentir-se molest per la fama que ha obtingut en pocs dies, Suris ho té molt clar: “En el fons no té cap importància que jo fos el primer a votar. El que jo volia era votar i prou” i afegeix que si algú té mèrit “són els voluntaris de l’ANC, que hi van posar tots els mitjans”. Tot i l’alegria per haver pogut votar i per haver saltat a la fama almenys per uns dies,  Suris lamenta que, políticament, no hagi canviat res: “He llegit els diaris i he escoltat la ràdio i no ha passat res del que m’esperava. És trist que el Govern espanyol no hagi fet cap moviment”, critica. Des del seu punt de vista, el que seria desitjable és que s’organitzés un referèndum oficial i que tant els independentistes com els unionistes poguessin donar els seus arguments”.

Un dels voluntaris que va fer possible la votació a Sidney és Ramon Querol, el coordinador de l’ANC a Austràlia i l’autor de la fotografia a l’Oscar. “Hi va haver gent que va fer més de 4.000 quilòmetres per venir fins a Sidney a votar el 9-N i, en total, van votar fins a 297 persones”, explica orgullós i ho compara amb altres votacions: “Cal tenir en compte que en les eleccions al Consulat de Sidney mai s’han registrat més de 200 vots en unes eleccions espanyoles”, diu.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_