Selecciona Edició
Connecta’t

Lea T, una transsexual que trenca motlles com a imatge de bellesa

La model brasilera serà des del gener vinent el rostre de la línia de productes capil·lars Chromatics de Redken

La model Lea T, a la passarel·la de Philipp Plein a Milà.
La model Lea T, a la passarel·la de Philipp Plein a Milà.

Continua sent difícil escapar de la dictadura imposada per segles de tradició sobre la diferència de gèneres. Bé ho saben les mares que miren de fugir del rosa i el blau amb els quals el món del consum segueix etiquetant nens i nenes en societats suposadament progressistes. Al món de l'alta costura, en canvi, fa anys que hi ha indicis de canvi. L'arribada de diferents models transsexuals com Andreja Pejic o Conchita Wurst al món de les passarel·les i les revistes de moda obliga a qüestionar-se tant els cànons de bellesa com els de gènere. I encara que hi ha qui afirma que simplement és una maniobra de les marques per cridar l'atenció sobre els seus productes i vendre més, la veritat és que per als transsexuals desfilar a Milà o arribar a la portada de Vogue és una empenta important cap a l'acceptació social.

En aquesta carrera feta de petits passos cap a la tolerància aliena, la setmana passada es va avançar una miqueta més: Lea T, la primera model transsexual que va irrompre al món de la moda el 2010 a través d'una campanya sonada de Givenchy, serà des del gener vinent el rostre de la línia de productes capil·lars Chromatics de Redken. Això significa que la seva cara angulosa i la seva espectacular cabellera miraran directament els ulls de les clientes de les perruqueries de mig món ja que Redken és una multinacional nord-americana que ven els seus productes a dotzenes de països, centenars de milers de supermercats i inverteix milions en publicitat.

És la primera vegada que una empresa de les dimensions de Redken s'atreveix a posar la seva marca en mans d'una model transsexual, que també és una ferma defensora i portaveu dels drets de la comunitat LGBT. I la seva història personal, a més, reflecteix la difícil situació que han de travessar els que neixen amb un sexe diferent del que senten que tenen.

Lea T va néixer sent Leandro el 1981 a Belo Horizonte (Brasil), en el si d'una família molt catòlica i bastant famosa. El seu pare és l'exjugador brasiler de futbol Toninho Cerezo, una celebritat nacional que ha renegat públicament de Lea diverses vegades i que fins i tot ha arribat a dir que només té tres fills en lloc de quatre. “Mai hem parlat del tema directament. No li agrada tocar-lo. Quan ens veiem parlem de trivialitats”, va confessar Lea T en una de les seves primeres entrevistes a la revista Vanity Fair Itàlia. “Quan era petita el meu pare em mirava i deia que hi havia alguna cosa estranya en mi. Després tota la família va començar a resar perquè no fos gai. Hauria estat el menor dels mals per a una família estrictament religiosa”.

Anys després, quan es va adonar de les seves inclinacions sexuals, va voler renegar-ne però no va poder. Va ser Riccardo Tisci, el director creatiu de Givenchy, qui va ajudar Leandro a convertir-se en Lea T animant-la a vestir-se de dona “perquè sentia la seva forta feminitat”, va recordar a la mateixa revista. Després de contractar-la com a assistent, la va utilitzar com a model entre bambolines i quan va decidir llançar la seva col·lecció del 2010, de caire androgen, li va demanar a Lea T que fos la protagonista de la seva campanya, convertint-la de facto en la primera model transsexual d'una gran firma de moda. L'edició francesa de Vogue, quan encara estava dirigida per l'atrevida Carine Roitfeld, va ajudar a catapultar-la a la fama en mostrar-la totalment despullada. Des de llavors no ha deixat de treballar, li va fer un petó a la boca a Kate Moss a la portada de la revista Love. No obstant això, Lea T creu que la seva transsexualitat no la farà plenament feliç. El 2010 afirmava: “No em puc permetre el luxe d'enamorar-me. La majoria dels transsexuals que aconsegueixen xicot oculten la seva veritable identitat a les seves parelles. Viuen en la hipocresia, que és una varietat de la solitud. Naixem i creixem sols. Després de l'operació tornem a néixer. Però sols una altra vegada. I morim sols. És el preu que hem de pagar”.

Recentment una enquesta feta als Estats Units pel Centre Nacional per a la Igualtat dels Transgènere afirmava que la meitat dels enquestats havien intentat suïcidar-se almenys una vegada, mentre que molts es declaraven víctimes de violència homòfoba. Que el rostre de Lea T es converteixi en una icona de bellesa pot ser que ajudi, encara que només sigui una miqueta, a canviar aquesta situació.