Selecciona Edició
Connecta’t

La consulta no s’acaba el 9-N: urnes obertes dues setmanes més

Els que no van votar ho podran fer en vuit centres fins al 25 de novembre

Una ciutadana vota diumenge passat.
Una ciutadana vota diumenge passat.

El 9-N s'ha acabat però el procés participatiu per pronunciar-se sobre la independència de Catalunya seguirà sumant votants fins al proper 25 de novembre. La primera jornada d'aquest període d'extensió va començar aquest dilluns amb mig centenar de persones fent cua al cèntric passeig de Gràcia, a Barcelona, per dipositar la seva papereta a les urnes del Palau Robert, un dels vuit centres catalans on la consulta alternativa del Govern d'Artur Mas es manté viva.

Entre els que van anar votar dilluns hi ha Jordi Zamorano, un pensionista de 69 anys que viu a Argentina des de fa cinc anys. "He quadrat la visita als fills amb el 9-N. Tot i que, per mi, això és poc. Jo vull una declaració unilateral d'independència", assegurava mentre avançava a la fila arrossegant la maleta. Va arribar de Buenos Aires divendres i dilluns va fer una parada per votar a Barcelona abans d'agafar un tren a Girona. "Estàs parlant amb un nacionalista molt antic, dels que anomenaven rojos separatistas", afirmava. Explicava que està cansat d'explicar als amics argentins per què vol deixar de ser espanyol: "No acaben d'entendre-ho. Jo els dic que si tan bé els sembla, que desarmin la seva república i es facin súbdits del rei una altra vegada. Ells van aconseguir la independència fa 200 anys mentre nosaltres vam perdre la llibertat fa 300 anys".

El termini de 15 dies estava pensat al principi per a dos casos especials. Primer, per als que, com Zamorano, fossin catalans residents a l'exterior però estiguessin de visita a la comunitat. En segon cas, per als que no tinguessin en el seu document d'identitat una adreça catalana malgrat que estan empadronats a Catalunya. Després que la consulta fos invalidada pel Tribunal Constitucional, aquest període d'extensió es va obrir a tots els que no poguessin anar a les urnes el 9-N.

A la fila del Palau Robert, la majoria de votants eren habitants de Barcelona que no van votar el dia 9 perquè van estar fora de la ciutat o per falta de temps. Com Prince Antwi, un ghanès de 43 anys que viu a Catalunya des de fa 15 anys i que va haver de treballar diumenge. "La cosa va molt malament des de fa molts anys. Vinc a votar perquè això canviï", assegurava aquest cuiner mentre mostrava amb orgull el seu document d'identitat espanyol. Afirmava que tenia un habitatge del qual va ser desnonat tres anys després de comprar-lo. "Vaig haver d'enviar el meu fill de tornada al meu país. Amb la independència tot anirà millor per als catalans i pels que som de fora perquè, aquí, la gent treballa més", va opinar.

Vestida amb una samarreta groga de la campanya "Ara és l'hora", Montserrat Celma, de 35 anys, va anar a votar des d'Igualada, a 67 quilòmetres de la capital catalana. "Em vaig mudar fa poc des de Barcelona i no he tingut temps d'anar al padró encara", explicava. La seva mare, Teresa Descarrega, en canvi, sí que va fer l'esforç de fer les gairebé dues hores de tren des de Pineda de Mar fins al centre de votació que li tocava per votar el mateix 9-N, data que porta escrita amb esmalt a les ungles. "Jo he hagut de viure el Cara al sol, així que imagina't el que significa per a mi aquesta consulta", va assegurar emocionada. "El meu pare va estar a la presó per ser de l'altre bàndol, així que ho he viscut a la pròpia pell", afegia aquesta dona de 70 anys que intentava mantenir la calma a casa: "El meu marit és del PP i sempre vol discutir. Jo li dic que calladet està més maco".

A pocs metres, Tamaanant Oualt, una marroquina de 47 anys, feia per tercera vegada la cua per votar pel sí-sí. No va poder fer-ho el dia anterior perquè va anar al col·legi equivocat. Ahir al matí va haver de tornar a casa a buscar passaport perquè al Palau Robert li van dir que el NIE no era suficient. Amb un escàs castellà, va tractar d'explicar per què estava a favor de la independència quan dues desconegudes es van exasperar i van resoldre la conversa amb crits: "Tant li fa si sap per què va a votar! El que importa és que ho faci pel sí".