Selecciona Edició
Connecta’t

El dia de la deslleialtat

Des de 1934, Catalunya no s'havia assemblat mai tant a una república bananera

Per fi va arribar el gran dia. Artur Mas va decidir fa gairebé un any que aquest diumenge es votaria i s'ha votat. La Generalitat ha guanyat la partida a l'Estat.

Això sí, s'ha votat sense garanties, sense base legal, sense cens, sense controls, sense meses imparcials, sense saber si el recompte serà veritat, incomplint la mateixa llei catalana que regula el procés, amb uns òrgans de comunicació oficials convertits en purs òrgans de propaganda (Catalunya Ràdio, l'emissora pública de la Generalitat, no va fer aquest diumenge altra cosa des de les vuit del matí fins que es van tancar les urnes), amb una doble pregunta incomprensible. Però la sensació és que s'ha votat. I a Catalunya Artur Mas ha guanyat i Mariano Rajoy ha perdut.

Des del 6 d'octubre de 1934, Catalunya no s'havia assemblat mai tant a una república bananera. L'Estat de dret ha estat derrotat, l'espectacle que s'ha donat a la resta del món ha estat al·lucinant, els periodistes que ens han visitat aquesta última setmana no donaven crèdit al que veien ni entenien res d'aquesta confusa situació. Però Mas ha guanyat Rajoy, és a dir, l'arbitrarietat ha guanyat la llei, perquè els independentistes —o els que, sense ser-ho, els donen suport en anar a votar— continuen sent un bloc compacte disposat a tirar endavant, sigui quin sigui el resultat, atès que l'important és la participació.

Fixeu-vos sí les coses són així, que la Redacció d'aquest diari em demana que lliuri aquesta columna abans de les vuit de la tarda, just en el moment en què es tanquen les urnes, sense conèixer la voluntat dels ciutadans que hi han dipositat la seva papereta. En cap elecció o referèndum legal passa això: les redaccions retarden el tancament per incloure el comentari dels resultats. En aquest cas, només interessa el nombre de participants.

Encara que alguns no se n'hagin assabentat, anar a votar ja és donar un sí a la independència perquè és fer el joc a qui estan disposats a aconseguir-la saltant-se la legalitat. Ho explicava estupendament Carlos Jiménez Villarejo divendres passat en aquestes pàgines en un article que concloïa dient: “Des de qualsevol punt de vista que s'examini, el 9-N és incompatible amb les exigències d'un Estat democràtic de dret”. Votar ha estat col·laborar-hi.

La situació de Catalunya és greu perquè hi ha prop de dos milions de ciutadans, més o menys un terç de la població, que segueixen cegament un Govern i uns partits que ignoren els procediments democràtics per aconseguir els seus objectius. El consens democràtic s'ha trencat, la deslleialtat és la regla. El perill continua si les autoritats catalanes segueixen aquest camí. 

Francesc de Carreras és professor de Derecho Constitucional.