Selecciona Edició
Connecta’t

Catalans que voten a Fleet Street

Cues per participar en el 9-N a la Delegació del Govern al Regne Unit

Cua per votar davant de la Delegació del Govern a Londres.
Cua per votar davant de la Delegació del Govern a Londres.

Una llarga cua recorre aquest matí Fleet Street fins al número 17, un edifici preciós, un dels pocs de la City que va sobreviure al gran incendi Londres del 1666, on té la seu la Delegació del Govern al Regne Unit. A la primera planta, la sala del príncep Henry’s, reservada per a les grans ocasions, hi ha les tres urnes que des de les 9.00 reben, de quatre en quatre (l’espai és reduït), els catalans residents a Regne Unit ─la delegació calcula que n’hi ha uns 20.000─ o visitants que han volgut participar en el 9-N.

A les 11.00 ja havien votat prop de 300 persones, assegura Josep Suárez, delegat del Govern, que avui prefereix definir-se com a simple “col·laborador”, la funció del qual en les setmanes prèvies s’ha limitat, diu, a “reclutar els 26 voluntaris que fan torns a la taula, a la cua i en les tasques d’identificació”. Suárez esperava que al llarg de la jornada es presentarien prop de 2.000 catalans a participar-hi, però assegura que les seves expectatives “s’han superat” després de les primeres hores.

Votantes en el 9-N en Londres. ampliar foto
Votantes en el 9-N en Londres.

A l’Andrés i a en Climent, dos amics de Barcelona, el 9-N els ha enxampat de viatge de feina a Londres. Treballen plegats en una empresa de distribució de paper i plàstic. Han vingut a les 10.30 i han fet mitja hora de cua. Els sorprèn que hi hagi tanta gent. “Votar a Catalunya és molt còmode, però aquí no ho és tant”, explica en Climent. Ell ha votat sí-sí, però l’Andrés ha votat no. En realitat, l’Andrés ha emès un vot particular. Juntament amb la papereta del no i la fotocòpia del DNI, reconeix l’Andrés, ha inclòs al sobre un altre full que portava escrit un missatge de collita pròpia: “Pujol, xoriço”. “No és just que a Catalunya hi hagi tant atur, que hi hagi col·legis en barracons, que hi hagi 2.500 treballadors a TV3…”, enumera. “Però d'això no es parla, no es parla de la Catalunya real. Tan sol es parla d'un país nou”. “Però hi ha molta il·lusió”, admet, “i això és bo”. Els dos amics s'emboliquen en l'enumeració de diferents casos de corrupció: l’Andrés parla de Millet, i en Climent li respon amb Monago; l’Andrés de Caixa Catalunya, en Climent de Caja Madrid. “Pensem molt diferent”, conclou en Climent, “però som molt bons amics”.

Davant la taula de les urnes, en Carles fa fotos amb el mòbil a la seva amiga Sílvia. Ell fa cinc anys que treballa a Londres com a consultor; ella es va quedar sense feina al juny i va arribar a Bristol a buscar-se la vida i millorar l’anglès. Ha trigat tres hores a arribar a Londres amb autobús aquest matí per participar en el 9-N, i ara tots dos han fet 40 minuts de cua a la porta. “Fa 300 anys que ho esperem”, diu en Carles, “ara podem fer 40 minuts de cua”. “Tot i que he hagut de venir de fora perquè no hi ha feina a la meva terra”, diu la Sílvia, “aquest és un dia de molta il·lusió”. “Pensàvem que això no arribaria mai”, reconeix en Carles. “Avui comença un dia que durarà anys. Si hi ha més de dos milions de participants, és un partit que es pot guanyar”.

Les urnes a Londres estaran obertes fins a les 20.00. I a continuació els voluntaris faran el recompte. En Roger, de 38 anys, és un d'aquests voluntaris, però li ha tocat el torn de matí. És de Sant Boi de Llobregat, però viu a Dorset, a 300 quilòmetres de Londres, on treballa com a enginyer aeroespacial. Mostra al braç la pell de gallina i assegura que està vivint un “ambient molt emotiu”. “Tothom té dret a opinar”, defensa, “i això és el que estem fent”.