Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

El Govern central veu antidemocràtica la consulta i li resta validesa

Rajoy segueix el 9-N des del seu despatx i menysprea les xifres de participació

El Govern central creu que la consulta alternativa d'avui és “un exercici antidemocràtic i inútil, que no té efectes jurídics”, segons fonts de la Moncloa. Mariano Rajoy ha volgut minimitzar en tot moment aquest “procés participatiu”, al qual no dóna cap validesa; tant, que de moment el Govern central no té previst que comparegui ningú per valorar-lo, tot i que aquesta decisió podria canviar. Rajoy segueix la jornada des del seu despatx a la Moncloa i està “puntualment informat”, segons aquestes fonts. L’Executiu, abans fins i tot de conèixer les dades de participació, que de moment situen l’afluència en 1,2 milions de persones a les 13.00, ja advertia a través d'aquestes fonts al president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, que aquesta jornada no significarà “cap avantatge jurídic” per a ell.

El Govern central manté el plantejament inicial, centrat sempre en Mas i la Generalitat i gairebé mai en els ciutadans que es manifesten, com ha passat en els últims anys, o que prenent part en el procés participatiu, tal com està succeint avui. De fet, l’Executiu ha decidit deixar votar lliurement els ciutadans i no tancar els col·legis i locals públics. No s’ha forçat la màquina per evitar la imatge que més temia Rajoy i que segurament hauria fet la volta al món: ciutadans intentant accedir a un col·legi electoral i la policia impedint-ho i emportant-se les urnes. La Fiscalia ha actuat per identificar els responsables d’obrir aquests col·legis, una circumstància que ha assumit directament la Generalitat, però no ha anat més enllà i no ha intentat tancar-los o impedir-ne l’obertura.

En aquest enfocament polític centrat gairebé sempre en la figura de Mas, aquestes mateixes fonts de la Moncloa assenyalen que “el comportament del president de la Generalitat en aquesta jornada dificulta molt el futur”. Es refereixen, òbviament, a les paraules del president en què assenyalava que si la Fiscalia busca "un responsable", és ell. Mas anima així la Fiscalia a denunciar-lo per desobediència, com reclamen grups polítics com UPyD, que ja ho han fet. Aquesta frase del Govern apunta la possibilitat que finalment es prengui la decisió de denunciar Mas, però el missatge polític llançat per Rajoy dissabte a Múrcia afirma el contrari: “Espero que a partir de dilluns es recuperi el seny”.

El president i el seu entorn insisteixen que la seva voluntat és negociar a partir de matí i asseguren que la negociació abans del 9-N era impossible, però ara s’obre una fase en què hi haurà un intercanvi de missatges però amb la possibilitat que Mas decideixi finalment convocar eleccions i que això impedeixi altre cop qualsevol negociació.

El Govern central ha deixat que qui parli avui amb més claredat sigui el PP. Esteban González Pons, el seu portaveu al Parlament Europeu, ha protagonitzat una jornada en què amb el lema “No més murs” el PP ha utilitzat el 25è aniversari de la caiguda del mur de Berlín per llançar un missatge contra els independentistes catalans. En un acte al carrer Gènova dominat per un ambient de gran preocupació per la votació a Catalunya i cares molt llargues, González Pons ha assenyalat: “Mentre governi el PP, ningú, cap espanyol haurà de marxar de Catalunya. Hi ha 240 fragments del mur de Berlín repartits perquè tota la terra recordi el que no pot de tornar a passar. En falta un al despatx d’Artur Mas. No acceptarem el mite de la unanimitat del nacionalisme. Cal preguntar-se: Artur Mas hauria derrocat el mur de Berlín? Fa 25 anys vam veure milers de persones derrocant el mur de Berlín. Avui veiem milers de persones a Catalunya que en volen construir un altre. La història camina a favor dels que tiren murs a terra. Si és difícil imaginar Berlín dividit en dos, com és possible imaginar un país com Espanya partit en dos?”.

MÉS INFORMACIÓ