_
_
_
_
_

Les grans tecnològiques esquiven la Hisenda espanyola un any més

Apple, Google, Facebook, Yahoo, Microsoft, Amazon, Twitter i Ebay paguen només 17 milions

Jesús Sérvulo González

Bona part del negoci de les filials espanyoles de les grans tecnològiques nord-americanes s’ha escapat del fisc un exercici més. Les complexes estratègies societàries dissenyades pels seus exèrcits d'assessors i les esquerdes en el mur de la fiscalitat internacional els permeten encongir legalment la tributació. Els vuit gegants (Apple, Yahoo, Amazon, Twitter, Microsoft, Ebay, Google i Facebook) van pagar el 2013 a l’Agència Tributària només per una petita part dels guanys produïts a Espanya. La resta és impossible de calcular per l'opacitat amb què treballen aquests grups.

Aquestes signatures operen majoritàriament com a intermediàries d'altres delegacions a Irlanda, Holanda, Suïssa i Luxemburg, països amb una tributació reduïda o unes lleis que els permeten traslladar els seus beneficis sense gairebé cap cost impositiu. Les filials espanyoles dels gegants del sector van abonar 17.471.339 euros en impostos pels beneficis del 2013.

Si s'exclou Microsoft —la que més paga encara que encara està lluny del que hauria d’abonar si no traslladés legalment a Irlanda part del negoci que genera a Espanya— la resta de les sucursals de les multinacionals tecnològiques a Espanya liquiden de mitjana prop d'un milió d'euros per l'impost de societats malgrat que facturen milers de milions.

Les oficines espanyoles d'aquestes corporacions nord-americanes van reflectir en els seus estats comptables uns ingressos de 641,6 milions i uns beneficis abans d'impostos de 46,3 milions, xifres molt allunyades del valor que realment han obtingut a Espanya per la venda dels seus productes d'última generació i els seus serveis tecnològics capdavanters.

A diferència d'altres anys, aquestes multinacionals amb prou feines han produït crèdits fiscals per pèrdues —impostos que es compensen en el futur— que tant Apple com Amazon van registrar el 2012 i serveixen per rebaixar la seva factura fiscal en els propers anys.

Les xifres analitzades per EL PAÍS procedeixen dels comptes anuals de l'exercici fiscal del 2013 d'onze companyies (algunes tenen diverses filials) d'aquestes vuit corporacions dipositades en el Registre Mercantil. Les últimes a registrar-se van ser la de Yahoo Iberia, la setmana passada.

APPLE / El doble joc

La companyia de la poma és el paradigma de l'elusió fiscal. Steve Jobs va ser un visionari que ha passat a la història per imaginar aparells revolucionaris però també per idear el 1980 una estratègia fiscal pionera a explotar els avantatges que proporcionava el règim irlandès a societats no residents, segons detalla Mercedes Serraller en el seu llibre ¿Por qué pagas más impuestos que Apple?. A Espanya, la multinacional amb seu a Cupertino té dues filials: Apple Retail Spain —que gestiona la xarxa de botigues del grup, les Apple Store— i Apple Marketing, que actua com comissionista, “suport de vendes i proveïdor dels serveis de màrqueting i rep una comissió del 1% per les vendes obtingudes per al grup”, segons figurava en els comptes del 2010, informació que no va tornar a actualitzar-se.

L'activitat d’Apple Retail, que depèn d'una altra sucursal establerta a Irlanda, està marcada per l'entrada a ple rendiment de sis establiments nous oberts el 2012 i les obres de la gran botiga a la plaça de la Puerta del Sol a Madrid. La societat ha facturat un 49% més, fins a elevar els seus ingressos a 213 milions, per la venda de tauletes, telèfons i ordinadors. La majoria del benefici es deriva a la delegació irlandesa, ja que ven a l'espanyola els productes a un preu alt perquè el marge de beneficis es quedi a Dublín. Per això, malgrat l'èxit de vendes, la societat només va aconseguir un benefici de 2,1 milions (després d'impostos) en l'exercici tancat el 30 de setembre del 2013. La societat va rebaixar la tributació en compensar 1,2 milions per bases imposables negatives —pèrdues fiscals d'un any que serveixen per reduir beneficis futurs— que es van produir majoritàriament el 2012. La companyia acumula uns crèdits fiscals per 22,1 milions.

Preocupació internacional

Les tàctiques d'enginyeria fiscal de les multinacionals, especialment de les tecnològiques, són motiu de preocupació per a les autoritats dels països desenvolupats, que han creat un pla per tractar de combatre el que anomenen erosió de bases i desviament de beneficis (BEPS, per les sigles en anglès). Les empreses aprofiten tractats de doble imposició que al final produeixen la nul·la imposició, preus de transferència, actius intangibles, pagaments per drets de propietat industrial i altres llacunes fiscals en la legislació internacional, amb la qual, a la pràctica, amb prou feines tributen per una part rellevant dels seus beneficis.

L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) i el G-20, que agrupa les principals economies de països desenvolupats i emergents, han emprès plans per tractar de combatre aquestes tàctiques legals d'elusió fiscal i tapar els forats pels quals encara se segueixen colant les empreses de manera perfectament legal.

L'OCDE va presentar el juliol de l'any passat el seu pla pera dos anys, que va tenir el suport de la cimera del G-20 de Sant Petersburg del setembre del 2013. El calendari d'implantació de les 15 mesures proposades llavors arrencava precisament el setembre d'aquest any, però els treballs van tard. La reforma del sistema tributari internacional torna a estar en l'agenda del G-20 per a la cimera de Brisbane (Austràlia) del novembre que ve.

L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics ha impulsat juntament amb el G-20 un pla per evitar l'erosió de bases imposables i la translació de beneficis (pla BEPS, en les sigles en anglès). L'organització espera que al final de l'any que ve els països membres i altres associats, com el Brasil i Rússia, signin un acord multilateral que entorpeixi les pràctiques d'elusió fiscal de les multinacionals. Entre les mesures previstes hi ha l'obligació d'informar sobre les xifres del negoci d'una multinacional a cada país. D'aquesta forma, per exemple, Hisenda sabria quant factura realment Apple per la venda dels productes a Espanya i no només pels serveis d'intermediació que fa. L'organització també prepara fórmules per valorar adequadament els preus de transferències —el traspàs de beneficis d'un país a d'altres mitjançant l'encariment dels productes que ven a les filials—.

La seva germana espanyola, Apple Marketing, va reduir el negoci lleument fins als 19,1 milions, però va aconseguir un benefici de 4,9 milions. Com que funciona com comissionista d'altres empreses del grup situades a Irlanda, la seva facturació amb prou feines reflecteix el negoci d’Espanya.

AMAZON / El nou magatzem impulsa els ingressos

El seu últim exercici està marcat per l'entrada en funcionament a ple rendiment del centre logístic a San Fernando de Henares, on va duplicar l’activitat l'any passat. La multinacional que presideix Jeff Bezos va completar el 2013 la reorganització dels seus negocis a Espanya, on té dues filials: Amazon Spain Services i Amazon Spain Fulfillment. La primera és l'antiga Buyvip, botiga de moda en línia. El desembre del 2012 va passar al seu nom actual i va modificar el seu objecte social per prestar serveis administratius, financers i tècnics a altres empreses del grup. Aquesta societat factura la majoria dels seus ingressos a la matriu de Luxemburg. En total va facturar 21,4 milions el 2013, una tercera part del que va produir l'any anterior, a causa del canvi d'activitat.

Aquesta situació va provocar que Amazon Spain Services registrés unes pèrdues d'1.483.468 euros (després d'impostos). La companyia va pagar 295.868 euros en impost sobre beneficis pels ajustos tributaris que tenen en compte despeses no deduïbles “corresponents al pla d'incentius de la matriu”.

Amazon Spain Fulfillment recull una part del negoci perduda per la seva germana espanyola. L'any passat va declarar uns ingressos de 17,46 milions, un augment del 65% sobre els del 2012. El fort impuls de les noves instal·lacions de San Fernando de Henares, des d'on la companyia distribueix a tota Espanya, expliquen el repunt. Malgrat això, va registrar un benefici de 43.877 euros. L'auditor ha assenyalat una excepció en els comptes, perquè aquesta filial té oberts a inspecció els exercicis fiscals compresos entre el 2009 i el 2012 per a tots els impostos.

GOOGLE / La via irlandesa

Google Spain funciona com una simple intermediària a Espanya d'altres companyies del grup domiciliades a Irlanda. La filial espanyola els factura els costos pels serveis de màrqueting i demostració de productes d'investigació i desenvolupament. A canvi d’això cobra una petita comissió. Aquest sistema —fa repercutir els costos i deixa un estret marge de benefici a Espanya— ha fet que hagi declarat pèrdues des del 2010, malgrat que el seu negoci ascendeix a centenars de milions.

Aquesta delegació del cercador global va augmentar la seva facturació un 25% el 2013, fins als 52,1 milions. No és que el negoci anés molt millor a Espanya, és que després d'una inspecció de l’Agència Tributària, Google Spain va passar a emetre les seves factures a les germanes irlandeses amb un marge de benefici més elevat. L'any passat va pagar 1.752.276 euros al fisc espanyol després de registrar un benefici de 4.055.864 euros, malgrat que va produir una activitat a Espanya de centenars de milions.

MICROSOFT / Agent comercial

El grup del gegant de Redmon (Washington, Estats Units) té dues societats domiciliades a Espanya. Microsoft Ibérica funciona com a agent comercial dels programes i productes de la companyia presidida per Satya Nadella. Aquesta companyia actua com a intermediària de Microsoft Ireland Operations. Gairebé el 70% dels ingressos procedeixen de comissions abonades per la irlandesa pels productes que ven.

Però el gegant creat per Bill Gates també té a Espanya una altra signatura, Microsoft International Holdings Spain, que actua com a societat dominant a Espanya i consolida els comptes de l'anterior. Aquesta delegació, a més, està acollida al règim d’entitats de tinença de valors estrangers (ETVE) —no tributen per les plusvàlues i dividends—. Aquesta societat, que l'any passat va guanyar 21,4 milions, té oberta una inspecció de l’Agència Tributària corresponent a l'impost de societats del 2004 i el 2005 i les retencions de l’IRPF del 2006. La companyia ha recorregut contra una sanció d'11,9 milions imposada pel fisc. “El deute es troba cautelarment suspès”, assenyala la companyia en els seus comptes anuals perquè, recorda, ha presentat al·legacions.

YAHOO / Pèrdues recurrents

La sucursal espanyola del cercador i proveïdor de serveis de correu electrònic va registrar pèrdues de 395.615 euros l'any passat. L'operativa de la filial espanyola, controlada íntegrament per una altra empresa del grup establerta a Holanda, és semblant a la dels altres gegants tecnològics. Yahoo Iberia genera els seus ingressos a través de les comissions que endossa a Yahoo Sarl, domiciliada a Suïssa, tot i que des de final de novembre factura les comissions a la irlandesa Yahoo Emea. La filial espanyola va necessitar el final de l'any passat una injecció de 2,8 milions de Yahoo Netherland, perquè l'acumulació de resultats negatius havien deixat en números vermells els fons propis.

TWITTER / Estrena a Espanya

L'any passat es va estrenar la filial de la xarxa social a Espanya. Es dedica a dur a terme activitats de màrqueting i desenvolupament. Tota la seva facturació procedeix de la irlandesa Twitter International Company, que li paga una comissió pels serveis prestats. La filial espanyola va guanyar 46.773 euros i va ingressar menys d'un milió d'euros malgrat que va produir un negoci milionari a Espanya per la publicitat a la xarxa social.

FACEBOOK / Comissionista del grup

El mateix esquema que les anteriors segueix Facebook Spain, la filial de la xarxa social creada per Mark Zuckerberg. Aquesta sucursal, que ofereix serveis de màrqueting, opera exclusivament amb Facebook Ireland Limited, amb la qual va facturar 2.680.776 euros per comissions. Aquests ingressos li van reportar uns beneficis de 138.950 euros després de pagar-ne 59.563 per impost de societats. La companyia amb prou feines ofereix la informació mínima exigible en els seus comptes anuals i no detalla la forma en què treballa.

EBAY / Negocis amb Suïssa

La filial espanyola de la multinacional de comerç electrònic factura el 99% dels ingressos (que ascendeixen a 1.222.885 euros) a una altra empresa del grup domiciliada a Suïssa, Ebay International AG. La companyia espanyola Ebay Spain International només va pagar al fisc 18.041 euros després de declarar uns beneficis de 61.851 euros. La mecànica seguida per Ebay a Espanya és semblant a la de la resta de multinacionals.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jesús Sérvulo González
Redactor jefe de Economía y Negocios en EL PAÍS. Estudió Económicas y trabajó cinco años como auditor. Ha cubierto la crisis financiera, contado las consecuencias del pinchazo de la burbuja inmobiliaria, el rescate a España y las reformas de las políticas públicas de la última década. Ha cursado el programa de desarrollo directivo (PDD) del IESE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_