Selecciona Edició
Connecta’t

L’emoció de votar a París

L'afluència ha obligat a mig matí a demanar reforços entre l'equip de voluntaris de la capital francesa

Cartell sobre la consulta a París
Cartell sobre la consulta a París

“Avui és un dia important per Catalunya”, comenta Joan Sapena, treballador de l'empresa Alstom i resident a París des de fa tres anys. Igual que centenars de catalans establerts al país veí, on viu la comunitat catalana més gran a l'exterior –prop de 30.000 persones-, no ha volgut quedar-se al marge de la consulta i ha acudit a la delegació de la Generalitat a la capital francesa acompanyat de la seva filla. “Hagués preferit votar allà, però malgrat la distància ho seguim molt de prop, tenim a la família allà, estem connectats”.

Els organitzadors esperaven una participació baixa ja que a França dimarts és festiu (és la festa de l'armistici de la Primera Guerra Mundial). Donaven per fet que moltes persones aprofitarien el pont per votar directament a Catalunya. Tanmateix, l'alta afluència de votants ha obligat a mig matí a demanar reforços entre l'equip de voluntaris que supervisen la votació (18 en total). Unes 500 persones havien votat a les 13h a la capital francesa, vingudes de tot arreu del país. Els vots seran enviats durant la nit a Barcelona on es farà el recompte. Per demanda popular, també es pot votar durant el dia a Perpinyà, al sud-est de França.

Els vots seran enviats durant la nit a Barcelona per al recompte

Ada Guila, una professora d'anglès de 32 anys, ha viatjat des de la Bretanya francesa, a Landerneau, per poder participar en aquest “dia històric”. “Quan fèiem cua fora,  els de l'ANC (Assemblea Nacional Catalana) s'han posat a cantar i se m'ha posat la pell de gallina”, comenta, embolicada en una senyera. S'han ajuntat un grup de vuit catalans, que es van conèixer en una manifestació de suport a la consulta fa dues setmanes, per fer el viatge d'anada i tornada a París en una furgoneta.

Per poder participar en el que el delegat del govern català, Martí Anglada, resumeix com una “consulta popular participativa” calia tenir un DNI o un passaport amb adreça a Catalunya. En cas de tenir l'adreça francesa inscrita en el document d'identitat, era necessari demanar papers per provar que la localitat d'empadronament anterior era catalana. “Hem hagut de dir que no a bastant gent” que no disposava de la documentació necessària, assegura Anglada, per qui és essencial que l'organització es faci de la forma més seriosa. “Alguns se n'han anat plorant… imagina't que has vingut aquí per a l'elecció de la teva vida i no pots”.

“M'hagués agradat votar a Catalunya, però veure-ho des de la distància és gairebé més emocionant”, comenta per la seva banda en Pau, estudiant d'Història de l'Art d'Erasmus a la Universitat de la Sorbona. També ha acudit a la seu de la delegació acompanyat d'amics, vinguts de Lille, al nord del país, i de Cachan, als afores de París. “El que han intentat els nostres avis i els nostres pares ho estem aconseguint”.