Selecciona Edició
Connecta’t

El 9-N avala Mas per negociar amb el president del Govern espanyol

El president català proposa a Rajoy debatre una “consulta definitiva”

Mas, en el moment de votar, acompanyat de la seva dona.
Mas, en el moment de votar, acompanyat de la seva dona.

El president de la Generalitat, Artur Mas, va aconseguir ahir la imatge que buscava en la votació no oficial sobre la independència. Les cues als centres electorals, l'absència d'incidents i les urnes plenes amb més de dos milions de vots van fer que la Generalitat qualifiqués d’“èxit total” la jornada del 9-N, malgrat la suspensió del Tribunal Constitucional planant-hi. El resultat va permetre al president de la Generalitat recuperar la iniciativa política enfront d'Esquerra Republicana i llançar a Mariano Rajoy la petició de negociar una “consulta definitiva” sobre l'estatus de Catalunya.

Malgrat l'absència de garanties legals de la consulta i les crides al boicot de PP, Ciutadans i UPyD, els catalans van respondre a la crida de la Generalitat i dels partits sobiranistes. A mitjanit s'havien comptabilitzat 2,04 milions de votants i els responsables de la votació preveuen que la xifra definitiva s'apropi als 2.25 milions. Amb dades provisionals s'imposava amb un 80,7% el doble ‘sí’ —vull que Catalunya sigui un Estat i que aquest sigui independent—. El 10,1% va votar ‘sí’ a la primera pregunta i ‘no’ a la segona, mentre que el 4,5% va rebutjar que Catalunya tingui un Estat.

Més enllà de l'opció guanyadora, la Generalitat va recalcar que es van depassar amb claredat els dos milions de participants, la xifra que el president s'havia fixat per deixar clar que la idea del “dret a decidir” sedueix un electorat que va més enllà de l’estrictament independentista.

En les últimes eleccions autonòmiques, el 2012, els quatre partits que han impulsat el procés sobiranista van sumar una xifra inferior a la que ahir es preveia aconseguir.

En les últimes eleccions autonòmiques, el 2012, els quatre partits que han impulsat el procés sobiranista —CiU, ERC, ICV i la CUP— van sumar 2,1 milions de sufragis, una xifra inferior a la que ahir es preveia aconseguir.

Les grans particularitats de la votació d'ahir, començant pel fet que el nombre de col·legis electorals era gairebé quatre vegades inferior al d'unes eleccions convencionals, dificulten la comparació amb qualsevol altre procés electoral. A més, ahir podien votar els majors de 16 anys. Una dada que els partits secessionistes han esgrimit les últimes setmanes com a referència eren els 2,5 milions de persones que van votar en el referèndum de l’Estatut d’Autonomia de 2006, una votació legal, amb una campanya formal i cridades a participar des de tot l'arc parlamentari.

Ja abans de conèixer les primeres dades de participació, el president va donar per fet l'èxit de la jornada, que a la nit va ratificar, especialment perquè la justícia va optar per descartar les mesures cautelars que li havien demanat formacions com UPyD, consistents a retirar les urnes. El jutge de Barcelona que va rebutjar interrompre la votació creu que el Govern podria haver incorregut en delictes de desobediència, prevaricació i malversació, però no els voluntaris ni els ciutadans, que van exercir el seu dret a “reunió, manifestació i lliure expressió d'opinions”.

CDC i UDC rebutgen la idea d'una declaració unilateral d'independència

Convergència i Unió està segura que la votació ha donat a Mas la clau per decidir sense lligams el pas següent, ja sigui per intentar una negociació a mitjà termini amb el Govern central o bé per celebrar unes eleccions anticipades. El president català va optar ahir per adobar la primera opció al mateix temps que intentava reforçar el seu lideratge personal assumint tota la responsabilitat legal de la consulta i les conseqüències que se’n puguin derivar.

“Tenim les millors cartes per fer entendre a l’Estat que en algun moment s'ha de fer la consulta definitiva amb totes les garanties i conseqüències”, va dir. “Ens hem guanyat el dret a un referèndum definitiu i, si pot ser, acordat i pactat”, va afegir el president, assegurant que està convençut que aquesta consulta sobre la independència “arribarà”. Per negociar-hi comptarà amb cert suport dels socialistes catalans, que ahir van exigir que a partir d'avui es recuperi “la política en majúscules” i s'avingui a dialogar un canvi institucional.

Mas no va parlar d'eleccions. Malgrat les preguntes dels periodistes, va insistir que aquest escenari l’abordarà els propers quinze dies, però sense ni molt menys garantir que les convocarà, com li han demanat reiteradament les últimes setmanes els sectors més independentistes. El mandatari català creu que el resultat d'ahir li dóna marge per intentar una negociació en la qual, si bé no espera que Rajoy autoritzi un referèndum sobiranista, sí que li donaria un marge de temps per recuperar popularitat entre l'electorat. A més, a la Generalitat comença a prendre forma la idea que la majoria absoluta del PP al Congrés s’acaba i que s'apropa un nou temps polític en el qual hi haurà més possibilitats per negociar. “Aquesta participació dóna un missatge que ha de ser escoltat pel Govern espanyol i per moltes institucions que estaven pendents del 9-N”, va dir després del tancament de les urnes la portaveu de Convergència (CDC), Mercè Conesa.

CDC, i especialment els seus socis d’Unió Democràtica, rebutgen la idea d'una declaració unilateral d'independència que sí que reclamen formacions com Esquerra Republicana o la CUP. Encara que Artur Mas va votar ahir ‘sí’ a la secessió, entén que no s’hi pot arribar a curt termini i sense una llarga i complexa negociació amb el Govern central, tot el contrari del que pensa, per exemple el republicà Oriol Junqueras.

A més de negociar una sortida amb l’Executiu, Mas també utilitzarà el capital polític aconseguit ahir per pressionar Esquerra Republicana sobre la necessitat d'acordar una candidatura única amb vista a les properes eleccions autonòmiques, siguin quan siguin. Els republicans s’hi neguen, especialment perquè les enquestes els situen ara com a virtuals vencedors i perquè veuen en Convergència una força excessivament esquitxada per la corrupció.

En el curt termini, l'objectiu del president serà aconseguir aprovar uns Pressupostos per a 2015 que l’ajudin a transmetre la idea que la legislatura catalana no està esgotada. No ho tindrà gens fàcil. Esquerra Republicana ja ha dit que no l’ajudarà. Està per veure si, en honor de l'estabilitat i d'evitar unes eleccions de resultat incert, el PSC o fins i tot el PP acaben donant suport a uns comptes que, segur, seran impopulars i amb nous ajustos.

Mas també haurà d'ajustar els temps dins de la federació que encapçala. Unió Democràtica mostra serioses reserves sobre la idea de continuar pel camí independentista. La imatge d'això es va visualitzar ahir mateix, amb Josep Antoni Duran Lleida votant contra la independència i altres dirigents del seu partit, a favor. El que sí que és segur és que Mas no podrà comptar amb Unió en cas d'acordar una aliança electoral amb Junqueras que intenti accelerar cap a la independència.

Esquerra Republicana creu que la important participació d'ahir reforça la tesi amb la qual va encarar el 9-N alternatiu ideat per Artur Mas: que la votació sense validesa és una mobilització més que demostra que la majoria dels catalans volen anar a les urnes de manera “definitiva” per proclamar la independència. Un diagnòstic similar al de Mas per al qual líders de CiU i ERC trien camins diferents: mentre que el president es veu legitimat per negociar un referèndum legal i pactat amb l’Estat, Junqueras exigeix eleccions immediates el resultat de les quals serveixi per proclamar la independència.