Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Lliures sobre un Mur

El que va passar a Berlín fa 25 anys ha de servir d'inspiració per a l'Europa dels nostres dies

Per a molts joves europeus el mur de Berlín és una cosa borrosa que surt als llibres d'història. Tot i això, fa només 25 anys Europa assistia atònita i emocionada a l'escena de centenars de persones encimbellades a la part alta d'un odiós paredó que simbolitzava la divisió del continent i l'opressió, durant dècades, de les ànsies de llibertat de nombrosos països de l'Est.

La democràcia no s'ha de donar mai per descomptada. Ho saben prou bé milions d'europeus de l'Est que van viure un 1989 entre l'esperança del final d'un sistema dictatorial atroç i la por al fet que es repetissin les escenes del 1956 a Hongria o el 1968 a Txecoslovàquia, quan els tancs soviètics van esclafar manifestacions populars que reclamaven llibertat. No va anar així. Els europeus de llavors van veure com, finalment, es passava una pàgina de la història; que el teló d'acer del que va parlar Churchill queia per sempre i que Alemanya i Europa es preparaven per viure una nova era.

Es pot fer balanç d'aquests 25 anys des de molts punts de vista. Com en tota història humana, en el període recorregut hi ha llums i ombres, èxits i fracassos. Però queden algunes veritats irrebatibles: l'Alemanya de l'Est es va integrar a la República Federal i va recuperar la democràcia, com la resta de nacions sotmeses a la Unió Soviètica, que al seu torn també va desaparèixer per donar pas a una Rússia i altres països ja lliures o en el difícil camí de la construcció democràtica.

Després d'un segle com el passat, marcat per la mort i la destrucció —fa precisament cent anys va començar la I Guerra Mundial—, la caiguda del mur de Berlín serveix d'inspiració per a la democràcia i el projecte europeu com a garantia de pau. Aquesta gran història d'èxit anomenada Unió Europea —que no passa ara per un moment d'esplendor— l'han forjat també ciutadans finalment lliures a la part alta d'aquest Mur.