_
_
_
_
_

Soldat O’Neill: heroi o traïdor

El Pentàgon critica el militar d'elit que s'atribueix la mort d'Ossama bin Laden

Yolanda Monge
El soldat Robert James O'Neill.
El soldat Robert James O'Neill.afp

El pare del navy seal que va matar Ossama bin Laden assegura que no té por de represàlies contra la família per part de militants islamistes després que s'hagi revelat la identitat del seu fill. “Pintaré una gran diana a la porta de casa i que ens vinguin a buscar si volen”, va assegurar desafiador. El seu fill és Robert James O’Neill, té 38 anys i va néixer a Butte, Montana.

O’Neill ha anticipat la revelació de la seva identitat —que estava prevista per a la setmana que ve amb una entrevista aThe Washington Post i un documental a la Fox— després que els seus antics companys la filtressin a través del web SOFREP (dedicada a les Forces Especials) per trencar l’exclusiva i en represàlia pel que consideraven una traïció al codi no escrit de silenci que juren obeir. El Pentàgon tampoc no està satisfet amb la decisió que ha pres O’Neill i el seu portaveu va anunciar que s'havia vulnerat aquest mateix codi, sense donar més detalls de com procedirà ara.

La història d’O’Neill ja va aparèixer impresa. El febrer del 2013, el periodista Phil Bronstein publicava a la revista Esquire el relat de l'home que va matar l'enemic públic número u dels Estats Units. Però aquesta vegada, O’Neill sempre va ser identificat com “el tirador”. Amb cara de nen, més pèl-roig que ros, i l'estructura òssia necessària per suportar les proves que concedeixen a un militar els galons de la Navy Seal, O’Neill formava part de les dues dotzenes d'homes que el 2 de maig de 2011 van baixar en el silenci de la nit des de diversos helicòpters fins al pati de la fortalesa del responsable dels atacs terroristes de l'11-S.

Els seus companys l'acusen

“Vaig pensar que no sobreviuria”, ha explicat al Post O’Neill, que assegura que es va preparar mentalment per morir ja que donava per fet que seria la seva última missió. Adobat en més de 400 missions de combat —entre les quals la que va alliberar en aigües de Somàlia el capità Phillips, ara famós a la gran pantalla—, O’Neill justifica la seva decisió de fer pública la seva identitat com una manera de donar consol a les famílies de les víctimes de l'11-S, una cosa que un grup d'aquestes famílies li va dir que passaria durant la inauguració a Nova York del Monument a la Zona Zero.

O’Neill es va convertir en un navy seal als 20 anys i ha rebut 24 mencions a l'honor i al valor. El president Barack Obama el va felicitar en persona després de la missió d’Abbottabad en què va morir Bin Laden. Però la revelació està carregada de controvèrsia. A la ruptura de la confidencialitat s'afegeix el fet que diversos membres del comando neguen que fos ell el tirador i atribueixen la mort del terrorista a un altre dels homes que acompanyaven O’Neill quan va entrar a l'habitació de Bin Laden.

“Semblava confós”, explica O’Neill del cara a cara amb Bin Laden. “Era més alt del que m’esperava, duia posat un casquet i no semblava que estigués ferit [per altres bales dels seus companys]”. Segons l'home que s'atribueix la mort del líder d'Al-Qaeda, va fer servir la seva dona més jove, que dormia amb ell, com un escut humà. “Llavors li vaig disparar dues vegades al front. Pam, pam!, la segona mentre queia”. O’Neill el va rematar quan ja era a terra. “El vaig veure respirar per última vegada”. A continuació, vam posar Bin Laden en una bossa i el vam traslladar a una base americana a Jalalabad, on es va quedar fins que el Pentàgon va confirmar la seva identitat. Amb la missió acomplerta, O’Neill se’n va anar a esmorzar.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Yolanda Monge
Desde 1998, ha contado para EL PAÍS, desde la redacción de Internacional en Madrid o sobre el terreno como enviada especial, algunos de los acontecimientos que fueron primera plana en el mundo, ya fuera la guerra de los Balcanes o la invasión norteamericana de Irak, entre otros. En la actualidad, es corresponsal en Washington.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_