Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

La suspensió

El Tribunal Constitucional no ha picat l'ham del Govern espanyol, que ha pretès posar gasolina jurídica al 9-N

La consulta no ha estat suspesa pel Tribunal Constitucional. Només han estat suspeses, i només cautelarment, les actuacions de les institucions que integren la Generalitat de Catalunya vinculades a la consulta. Totes les altres iniciatives proconsulta conserven la seva legitimitat constitucional, no estan suspeses.

L'Advocacia de l'Estat, òrgan jurídic que expressa la voluntat del Govern, a més de demanar la suspensió de la consulta, va demanar al Tribunal Constitucional que fes la prevenció següent: les autoritats i funcionaris de Catalunya que no acatin l'ordre de suspensió podrien cometre un delicte de desobediència, que porta aparellada la pena d'inhabilitació. El cessament en el càrrec, si arribés a dictar-se una sentència condemnatòria ferma, afectaria el president Mas, els consellers, els directors de centres docents i tots els altres funcionaris que desenvolupin actuacions vinculades a la consulta. Aquest delicte de desobediència, i la seva consegüent severíssima conseqüència, era el que pretenia prefigurar el Govern espanyol amb la seva complementària petició de prevenció.

L'Advocacia de l'Estat necessitava aquesta prevenció perquè, des de fa molts anys, ha estat un pressupòsit imprescindible, segons el Tribunal Suprem, perquè es pugui castigar les autoritats o funcionaris pel delicte de desobediència de les ordres d'una autoritat superior.

El Tribunal Constitucional no ha picat l'ham. En la seva providència de suspensió s'ha mantingut en silenci. No ha fet cap referència a la prevenció que pretenia el Govern espanyol. És raonable preveure que aquesta calculada i acurada omissió dificultarà seriosament, o tancarà el pas, al propòsit d'encendre el conflicte amb l'argument simplificador que la llei cal complir-la, com si la llei fos única, simple i d'interpretació inqüestionable, infal·lible. Així, sense prèvies prevencions als presumptes desobedients, li serà molt difícil al Govern espanyol imputar les autoritats i funcionaris de Catalunya la comissió de delictes de desobediència.

Sense prevencions prèvies als presumptes desobedients, li serà molt difícil al Govern espanyol imputar a les autoritats i funcionaris delictes de desobediència

No hauria de desencadenar les ires contra el Tribunal Constitucional que hagi decidit la suspensió cautelar de les actuacions de la Generalitat vinculades a la consulta. Presentat el recurs pel Govern, el Constitucional va fer l'única cosa que podia fer, perquè ho mana la Constitució, inexcusablement. I va posar especial cura a assenyalar-ho, en expressar que ho ordenava “comprovada la concurrència de les condicions processals d'admissibilitat”. El Tribunal és, al cap i a la fi, una oficina en la finestreta de la qual d'entrada s'ha presentat un document amb tots els requisits formals. És obligat admetre-ho.

Algunes veus, amb més simplisme que maduresa, van clamar contra Encarna Roca, magistrada del Tribunal Constitucional, perquè sent catalana no es va pronunciar en contra de la suspensió cautelar. Això hauria requerit pronunciar-se prèviament en contra de l'admissió a tràmit de l'escrit del Govern, la qual cosa seria directament il·legal, i a més impossible. Seria una prevaricació estúpida. Per completar els signes d'immaduresa d'aquestes veus van arribar a pretendre retirar a la magistrada el títol de doctor honoris causa de la Universitat de Girona, que li havia estat concedit en reconeixement dels seus mèrits en l'estudi del dret civil de Catalunya. És una jurista rigorosa, i els seus mèrits són científics, acadèmics, jurídics, carregats de dignitat. No és ni seriós ni acceptable reprovar-la i exigir-li que retorni el títol honoris causa, com si hagués incorregut en demèrits reprovables. Com si no la separés un abisme ètic i estètic de Pujol o Pantoja, ells sí obligats, pels seus pecats, a retornar les seves medalles de Barcelona o Andalusia.

El que sí que és reprovable és que es pretengui que el títol honorífic és una medalla-deute, que vincula i compromet la magistrada. Els que ho pretenen són els qui volen o creuen gaudir de jutges deutors, disponibles, favorables, exigibles. Tot un model de perspectiva d'independència judicial temible i indesitjable.

La veritat és que, afortunadament, el Constitucional ha optat per no afegir-hi ni una gota de gasolina, com va dir un dels seus magistrats que no ha volgut dir el seu nom.

El Govern espanyol, en canvi, sí que va pretendre posar-hi gasolina, encendre l'amenaça dels tribunals penals, el temor pretesament paralitzant a les inhabilitacions. S'hauria pogut desentendre d'una pacífica convocatòria cívica independentista sense rellevància jurídica. Però va fer un pas que podria haver-se evitat, i el va fer sense encert ni èxit. L'únic resultat efectiu del recurs, l'únic que es desprèn amb certesa de la decisió del Constitucional, és la nul·litat jurídica de les actuacions de la Generalitat vinculades a la consulta. Tot el que resolgui, decideixi, ordeni, comuniqui o faci, serà nul, com jurídicament inexistent. I res més.

José Maria Mena va ser fiscal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya