Selecciona Edició
Connecta’t

Nacionalistes de les Balears es fan ressò del sobiranisme

La causa independentista de Catalunya arrela als nuclis més autonomistes de les Illes

Milers de persones a la manifestació pel dret a decidir a Palma.
Milers de persones a la manifestació pel dret a decidir a Palma. EFE

Tot i no poder votar, ni estar directament concernits ni obtenir-ne un rèdit polític concret, bastants activistes de les minories i sectors nacionalistes i independentistes de les Balears es mostren compromesos a favor del procés sobiranista de Catalunya. “No batejaré el meu fill a Mallorca, ho faré a Barcelona perquè pugui tenir la nova nacionalitat”, va ironitzar aquesta setmana un professional català que treballa a l'illa.

A l'aire de propostes d'organitzacions catalanes, illencs de la causa reivindiquen una hipotètica “doble nacionalitat” davant una eventual declaració d'independència. “Sóc funcionària a Eivissa, però aniré a Catalunya el 9-N per si em necessiten”, va anunciar a l'octubre una nacionalista.

El ressò polític i públic a les Illes del cas català l'ha animat Més, la coalició liderada pel Partit Socialista de Mallorca (nacionalista) on s'integra Iniciativa-Verds. Esquerra Republicana de les Illes Balears ha articulat discursos i accions de solidaritat amb els seus grups afins a Catalunya. Les cúpules d'aquestes formacions han acudit a les concentracions públiques de dos centenars de persones a Palma, que s'han repetit en suport al 9-N. Representacions dels grups independentistes han viatjat a Barcelona per participar o cooperar en els esdeveniments centrals a favor de la consulta.

Més incorpora al seu programa reivindicacions clàssiques dels independentistes, i ja el 2012 es va articular un moviment pel qual 19 dels 53 municipis de Mallorca van aprovar mocions a favor del dret d'autodeterminació. Cada 30 de desembre —amb motiu de l'aniversari de la conquesta catalanoaragonesa del rei Jaume I—, se celebra a Palma una marxa independentista, amb creixent participació els últims anys.

La complicitat i la simpatia s'han concretat més enllà dels nuclis del catalanisme cultural històricament compromesos amb la causa de l'autonomisme i de la defensa de l'idioma comú. La política educativa del PP, que retalla l'ús del català en implantar un trilingüisme en què cal donar espai, a més del castellà, a l'anglès, ha reactivat els moviments de sensibilitat procatalanista. A les xarxes socials, centenars d'illencs exhibeixen els codis i símbols de la consulta, segueixen les novetats i repliquen en les polèmiques des de la distància curta.

Les fogueres de Sant Joan se celebren amb aires reivindicatius

Als mitjans afins se succeeixen articles de vindicació del procés. Hi ha hagut aportacions que han apostat pels beneficis possibles que es derivarien a les illes si es concretés la independència de les Balears. L'Obra Cultural Balear, entitat equiparable a Òmnium Cultural, articula les accions i les campanyes. S'ha creat a Mallorca una assemblea sobiranista encara de pes marginal. Però a les xarxes s'han notat adhesions personals a la causa independentista expressades per militants tradicionals de partits de l'esquerra federal.

Personalitats del món institucional i de la societat civil de Catalunya han participat en actes culturals i conferències de divulgació en les quals es va abordar la realitat catalana dels darrers mesos. Des de l'expresident Jordi Pujol —abans de l'esclat del seu escàndol fiscal— fins al Síndic de Greuges català, Rafael Ribó, han desenvolupat a les illes aquestes activitats.

La retallada de la llengua catalana a l'escola ha estimulat la causa

Una versió local del Tricentenari, la derrota dels austriacistes a Catalunya i la promulgació del Decret de Nova Planta (eliminació dels drets catalans, subjugats a l'absolutisme), es desenvolupa a Mallorca. I per Sant Joan, les clàssiques fogueres s'encenen als cims més alts de les illes, en una acció de reivindicació d'identitat que s'estén pel que alguns anomenen Països Catalans.

Malgrat tot això, algunes iniciatives que pretenien posar urnes per votar el 9-N han quedat en no res. No n'hi haurà.