Selecciona Edició
Connecta’t

Els creadors renuncien als premis com a protesta política

El refús de Colita al Nacional de Fotografia aviva el debat sobre les polítiques del Govern

Premi, gràcies, rebuig, desdeny, indignació, hostilitat, desinterès, incompetència, perjudici, pena, vergonya, enfonsament, i, al final, la pregunta de si existeix o no el Ministeri d'Educació, Cultura i Esports d'Espanya. Paraules i adjectius que retraten l'estat de malestar de la cultura, expressat en aquests termes pels dos creadors que han renunciat aquest any a premis culturals de caràcter oficial: Colita (Nacional de Fotografia) i Jordi Savall (Nacional de Música), que s'afegeixen a les anteriors renúncies de Javier Marías al Nacional de Narrativa 2012 i Josep Soler a la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts del 2013.

La decisió ahir de Colita, la fotògrafa de la gauche divine, va avivar la cascada de protestes i expressions d'inconformisme del sector de la cultura, sobretot des de fa dos anys per les retallades, l'augment de l'IVA i la falta de polítiques per protegir la propietat intel·lectual, les biblioteques, el cinema o el foment de la lectura. Articles a la premsa, protestes, manifestacions, accions a la Xarxa o desvergonyiments, fins i tot dels millors universitaris quan no van voler saludar el ministre José Ignacio Wert en el lliurament de premis Nacionals Fi de Carrera lliurats el 2013.

Els creadors que han renunciat al guardó diuen buscar la seva pròpia coherència, rebutgen els 30.000 o 20.000 euros de dotació i conviden a la reflexió el Govern espanyol. Encara que no acceptin el premi, queda consignat als anals del guardó.

Colita explicava ahir que cadascú té els seus propis motius per presentar la renúncia a aquest tipus de distincions: “És veritat que això està passant els últims anys. Es podria plantejar si passa alguna cosa especial, si hi ha unes circumstàncies determinades que estan provocant els rebutjos, però insisteixo que cadascú ha de ser conseqüent amb si mateix”. Sense generalitzar, la fotògrafa pensa que aquestes renúncies vénen del desprestigi en què s'ha sumit la cultura els últims anys, bàsicament des que la cartera l'ocupa el ministre Wert. Davant les insinuacions polítiques per ser catalana, Colita ho desmenteix i aclareix: “No facin invents. Jo creo i milito en la cultura universal”.

“El món de la cultura hauria de retirar la salutació a aquest Govern”, afirma l'escriptor Javier Marías

A Javier Marías li sorprèn que no hi hagi hagut més renúncies, “sobretot dels qui presumeixen de tenir consciència social o d'esquerres”. I va més enllà en afirmar que “el món de la cultura hauria de retirar la salutació a aquest Govern”. Considera que, en aquests temps, acceptar qualsevol cosa que vingui d'ell és ajudar a donar visibilitat precisament a un Ministeri “que ha perjudicat el sector i asfíxia entitats com la Reial Acadèmia Espanyola per culpa de les retallades”. A l'autor de Tu rostro mañana li crida l'atenció que hi hagi “una política deliberada d'intent d'enfonsament de la cultura”. “Ara es fa una política que s'aproxima a la que es feia durant el franquisme, de desdeny i hostilitat cap a la cultura i els intel·lectuals. És incongruent un premi que permet a aquest Govern dissimular i inflar-se”, explica Marías.

Jordi Savall, en un article que publica avui Babelia, el suplement cultural d'EL PAÍS, assegura que hi ha tres paraules clau en tota política cultural: valor, projecte i voluntat. I es pregunta: “Com podia acceptar-lo venint de la mà d'una institució que des de temps immemorials ha girat l'esquena als músics i especialment al patrimoni musical històric del país?”. Després d'explicar aquesta desatenció conclou que està convençut que el seu gest “serà comprès com un acte en defensa de la dignitat dels artistes i, potser, pot servir de reflexió per imaginar i construir un futur més esperançador”. En la carta de rebuig del premi Savall va dir que no l'acceptava per no trair els seus principis i les seves “conviccions més íntimes”, ja que el premi procedeix de la principal institució de l'Estat responsable del “dramàtic desinterès i de la greu incompetència en la defensa i promoció de l'art i els seus creadors”.

La situació ha arribat a tals extrems que alguns guardonats necessiten explicar per què accepten els premis

La situació ha arribat a tals extrems que alguns guardonats senten la necessitat d'explicar per què accepten aquestes recompenses. Manuel Calzada Pérez, Nacional de Literatura Dramàtica per l'obra El Diccionario, va dir que ho feia perquè suposava un reconeixement i perquè l'obligava a correspondre amb el seu treball una societat que, a través del Ministeri de Cultura, l'ha assenyalat. Rafael Chirbes, Nacional de Narrativa por En la riba (Anagrama), va reconèixer sensacions oposades. D'una banda agraïa el reconeixement i, d'una altra, sentia neguit davant el poc suport oficial a la cultura. I reconeixia: “Els meus personatges em tirarien aquest premi pel cap”. Chirbes va aclarir en el seu moment que no hi renunciava perquè no vivia en una dictadura sanguinària i perquè el premi contribuïa al fet que la seva novel·la, el drama que explica provocat pel Govern, es conegui més.

La vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va manifestar ahir que cadascú està en el seu dret d'acceptar o rebutjar els premis nacionals, però va demanar que “es respecti el reconeixement que Espanya pot fer dels seus valors artístics o culturals, com qualsevol altre Estat”. Va recordar que “no són premis que atorga un partit, ni tan sols un Govern”, i que ho fa un jurat independent.

En la seva carta de motivacions, Colita afirma: “Manifestar-li, sr. Wert, que provenint aquest premi Nacional de Fotografia del Ministeri de Cultura, Educació i Esports, em veig en l'obligació de rebutjar-lo. Ignoro on rau aquest ministeri, i fins i tot si existeix com a tal. En qualsevol cas, jo no el conec”.