Selecciona Edició
Connecta’t

Traïdor, heroi

'Mare nit' és una excel·lent manera d’entrar en l’obra de Kurt Vonnegut

Kurt Vonnegut
Kurt Vonnegut

Kurt Vonnegut (Indianàpolis, EUA, 1922-2007) era un jove soldat nord-americà pres pels nazis a Dresden durant el bombardeig del 1945. Treballava en un escorxador, i el fet que llavors ja no hi hagués gaires soldats alemanys vigilant-lo a ell i d'altres presos li va permetre amagar-se cinc pisos sota terra. Va ser un dels bombardejos més cruents de la història, hi van morir unes 120.000 persones. No hi havia cap objectiu estratègic clar, només la necessitat d'escarmentar.

Vonnegut explica en l'inici de la novel·la Mare nit com, de tant en tant, ell i els seus companys notaven algunes miques de pols que queien de les juntures del sostre. De tot això en parla a Escorxador 5, la seva obra més coneguda, la qual alia ciència-ficció, sàtira i història. És la novel·la d'un heterodox, d'algú que escriu seguint el seu instint, d'un autor peculiar.

Mare nit (1961) és una novel·la una mica anterior (la tercera que va escriure), també sobre la Segona Guerra Mundial, i succeeix durant les conseqüències de la guerra. Novel·la sobre el tema del traïdor i l'heroi, Howard W. Campbell ens narra les seves memòries, gens feixugues per cert: molt directes i vibrants.

Després de casar-se amb l'alemanya Helga, l'escriptor nord-americà Campbell es fa molt conegut al Berlín dels anys trenta, i poc abans de la guerra com a propagandista radiofònic nazi. I per això, anys després, els jueus el detenen i se l'enduen a Tel Aviv per jutjar-lo. Tot agafa més complexitat quan anem sabent que, de fet, durant la guerra Campbell va fer d'espia, forçat pels nord-americans, i que ho va fer molt bé. Mentre passa tot això ens anirà parlant dels seus carcellers jueus, dels nazis que es van amagat als EUA, dels seus pares desapareguts, de la seva dona... Pàgina a pàgina, tot plegat acaba sent hiperbòlic, absurd, i alhora plausible dins del context en què li ha tocat viure a Campbell, personatge realment ben traçat.

L'estil de Vonnegut pot semblar eixut, però el seu fraseig sempre té estil. Antiretòric, antipedant, cal atribuir alguna frase de lluïment a la traça de Howard com a publicitari, que l'ha fet admirable per a Göring, Goebbels, Hess. El que ens explica Campbell sempre és terrible, però la fredor bèstia o irònica de com ho diu aconsegueix neutralitzar l'espant que sent ell mateix. El final de la novel·la tanca el cercle de dignitat humana que promet el bon títol d'aquesta novel·la.

Si l'èxit de la línia editorial "nazis per a tot" és que els alemanys representen el mal visible i sense fissures, Vonnegut desenfoca una mica aquest automatisme ja en les vint primeres pàgines, i prefereix la dinàmica de màscares i falses identitats que provoca la molèstia d'una guerra mundial en marxa. La paròdia reveladora de Vonnegut pot ser un bon lenitiu literari davant de la severitat i la lucidesa extrema dels grans relats de Kertesz, Levi o Grossman. Mare nit és, finalment, una novel·la menys insòlita i desconcertant que Escorxador 5, i potser per això una bona primera aproximació a l'autor.

Les novel·les de Vonnegut, amb Escorxador 5 sempre al davant, s'han anat traduint al català amb certa regularitat des dels vuitanta. N'hi ha unes quantes disponibles. Amb bona traducció de Martí Sales, Males Herbes ha publicat aquesta i Bressol de gat en els dos darrers anys. Cal atribuir aquesta reincidència a un aposta decidida i feliç dels seus editors.