Selecciona Edició
Connecta’t

Malabarismes d’una consulta sense garanties

La votació d'avui no té ni cens ni mecanismes de control ni cobertura legal

Voluntaris de Flandes, Escòcia i Gal·les la vigília del 9-N.
Voluntaris de Flandes, Escòcia i Gal·les la vigília del 9-N.

Catalunya celebra avui una consulta sobre la independència, encara que ni els promotors —la Generalitat i els partits CiU, ERC, ICV i CUP— ni els organitzadors —la Generalitat i les associacions integrades al Pacte Nacional pel Dret a Decidir— li reconeixen el valor polític que van voler donar a la consulta originalment; i encara que també des de diversos sectors, partidaris i detractors del "dret a decidir", es denuncia la seva falta de “garanties democràtiques”.

“No genera un mandat democràtic”, ha afirmat Oriol Junqueras, líder d'ERC. “És un acte de militància. No tindrà el valor d'una votació convencional”, ha declarat Joan Rigol, coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Joan Herrera, d'ICV, l'ha qualificat de “succedani”. També el Govern de Mariano Rajoy —que no ha aclarit què farà avui— ha rebaixat la importància de la consulta alternativa, diferenciant-la de la inicial, tot i que totes dues han estat igualment suspeses pel Tribunal Constitucional i no tenen cobertura legal.

Aquests són alguns dels elements que farien del “procés participatiu” del 9-N una votació sense garanties:

Ningú controla que sigui una votació neta. No s'ha arribat a constituir cap òrgan equivalent a la Junta Electoral Central que vetlli per un procés net i resolgui hipotètiques reclamacions després del recompte. La Generalitat sí que va crear una “comissió de control” per a la consulta original, i va anunciar que hi hauria un òrgan equivalent també per a la consulta alternativa, però finalment no s'ha constituït. Preguntat per aquesta qüestió, un portaveu de la Conselleria de Governació va admetre que no hi ha cap òrgan que ho faci i va assenyalar que “es confia en la bona fe dels voluntaris” que gestionaran la votació. “No hi ha una autoritat electoral perquè això no és un procés electoral”, va subratllar.

Paperetes que no són nul·les però tampoc compten. Per reforçar el seu missatge que el 9-N ja no és una consulta sinó un “procés participatiu”, Artur Mas va anunciar per sorpresa fa deu dies que no només s'acceptaran en les urnes les paperetes amb la doble pregunta original, sinó qualsevol altra papereta que un ciutadà porti de casa seva i en la qual plantegi la seva idea del que ha de ser “el futur polític de Catalunya”. En teoria, si de debò la Generalitat tingués en compte aquestes propostes, el recompte podria complicar-se molt, perquè hipotèticament podria haver-hi centenars de propostes diferents. Però el recompte no es farà així. Des de Governació expliquen que “no hi haurà vots nuls” i que les paperetes que no continguin la pregunta original seran agrupades i classificades en el recompte com a “altres”. Així que el seu contingut, en la pràctica, s'obviarà.

Com evitar que es voti dues vegades? Com que no hi ha un cens oficial i previ, una mateixa persona podria teòricament votar en un col·legi i després sortir corrents a votar en un altre. La Generalitat admet que no té cap sistema informàtic capaç de creuar les dades de les diferents taules de votació de forma immediata, però assegura que el frau no es produirà perquè a cada persona li correspon només una taula de votació concreta, en funció del domicili que figuri al seu DNI.

Les taules de votació han estat assignades a través d'unes targetes que els ciutadans han pogut imprimir-se des del web de campanya habilitat per la Generalitat o trucant al 012. En els últims dies hi ha hagut gent que ha denunciat que el web permetia imprimir la targeta de votació amb noms i adreces falses —Bob Esponja, Madonna...—. Aquestes targetes, no obstant això, són només informatives: per votar avui caldrà mostrar a la taula el DNI, on figuraran el nom i l'adreça reals del votant, per la qual cosa el Govern sosté que no hi ha res irregular en aquest mecanisme.

Fa anys que visc a Catalunya i no puc votar. Jo ja no visc a Catalunya i sí que puc. Una persona que faci anys que viu a Catalunya i vulgui votar, però que al seu DNI hi tingui l'adreça, per exemple, de Conca (el seu lloc d'origen), no podrà votar. No obstant això, un català de naixement que faci anys que viu a Sevilla sí que podrà participar en la consulta, si al seu DNI segueix apareixent l'adreça catalana. El portaveu de la Conselleria de Governació admet que aquesta paradoxa podria donar-se avui diumenge (tot i que afectaria previsiblement un percentatge molt petit de votants), però assenyala que s'ha pensat en una sortida que s'aplicaria a partir de demà dilluns (perquè la consulta s'estendrà durant 15 dies més): qui visqui a Catalunya però no pugui acreditar-ho amb el DNI podrà acudir amb el certificat d'empadronament a una de les set delegacions de la Generalitat, que tindrà dues setmanes per verificar la documentació i tramitar el vot.

Interventors, president i secretari de la taula, de part? La Generalitat assegura que segueix al capdavant de l'organització de la consulta, però ha deixat la gestió directa de la votació a voluntaris i a les associacions sobiranistes del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Aquests voluntaris seran previsiblement, de forma molt majoritària, partidaris del procés impulsat pel Govern, que en els últims mesos ha tingut un perfil netament independentista. No hi haurà, com sí que hi ha en un procés electoral, interventors de les diferents opcions en disputa, ni una autoritat pública que es faci responsable de res. Això llança sobre la votació l'ombra de la parcialitat. De nou, la Generalitat confia que sigui un procés net a la “bona fe” dels voluntaris. Del recompte, segons va dir Artur Mas ahir, sí que se'n farà càrrec el seu Govern.

El paper dels funcionaris. Un dels aspectes més delicats de la votació d'avui és el paper en què deixa els funcionaris que col·laborin amb l'organització del 9-N. La Generalitat sosté que, si ho fan, serà en qualitat de voluntaris, i que a ningú se l'obligarà a fer res que no vulgui. El Govern de Rajoy, no obstant això, fa dies que va repetint la idea que s'està posant aquestes persones “en la tessitura d'haver d'incomplir la llei”, perquè el “procés participatiu” està oficialment suspès pel Constitucional. També els sindicats catalans de l'ensenyament han alertat sobre les conseqüències que pot haver-hi per als directors dels col·legis i instituts que acullin les urnes. Hi ha, a més, un altre dubte en el cas contrari: en quina situació queden els funcionaris que es neguin expressament a col·laborar amb la consulta per manca de cobertura legal? Un director d'institut que no vulgui lliurar les claus del centre, per exemple, o un funcionari municipal que es negui a obrir el local que l'alcalde hagi dit que cedirà per col·locar les urnes. La Generalitat respon que no hi haurà cap problema en aquests casos, perquè els instituts són propietat de la Generalitat i perquè, en el cas dels Ajuntaments, els alcaldes han designat com a coordinadors persones “que sí que hi col·laboraran”.