Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Greu situació del PP

Un dels partits clau per a l'estabilitat ha de reaccionar amb urgència a l'allau de crítiques

L'enfonsament del Partit Popular en les enquestes confirma la greu situació en què aquest partit abordarà l'any electoral del 2015, amb tot el seu poder en joc tant en municipis i autonomies com al Govern de l'Estat. No és una sorpresa absoluta, ja que la intenció de vot ja havia començat a caure en anteriors sondejos i el PP va rebre un seriós avís en les urnes el maig passat, quan 2,6 milions dels votants que havia tingut en les anteriors europees es van esborrar. Però sí que és la confirmació de les greus dificultats en què es troba i la sospita que avança cap a la seva destrucció si no reacciona amb extrema urgència.

Que la presidenta del PP de Madrid, Esperanza Aguirre, parli d'un vaixell que “sembla que s'hagi d'enfonsar” no sona només a justificació de la negativa a saltar de la nau tocada per la tempesta, sinó a constatació de com de malament veu les coses una de les escasses figures del PP que no es mossega la llengua en públic, fins al punt que es diu obligada a continuar al peu del canó.

El desgast afecta seriosament el president del Govern espanyol, si s'ha de jutjar per la seva baixa valoració i la rotunditat del judici negatiu que l'Executiu mereix als sondejats en les enquestes. Mariano Rajoy ha hagut d'enfrontar-se a situacions objectivament molt difícils per a Espanya (la crisi de l'euro, la tempesta financera), però ho ha fet tancat al seu despatx o en rígides i escasses compareixences, i defugint el debat ampli i l'explicació pública. Mentrestant, la cúpula del seu partit es manté a la defensiva davant l'allau de casos de corrupció que taquen la seva imatge.

El Govern del PP ho ha fiat tot a una recuperació econòmica que cursa amb lentitud i incerteses. El partit governant no intenta convèncer dels seus arguments, ja siguin pressupostaris o de regeneració democràtica, sinó que utilitza mecànicament la majoria absoluta. Davant l'envit sobiranista a Catalunya utilitza, amb raó, armes jurídiques, però eludeix, equivocadament, qualsevol altre debat a l'altura de l'avaria en el consens democràtic revelada pels intents de secessió. I a les propostes de reforma de la Constitució, Rajoy respon que les hi expliquin i ja es veurà, com si sobrés el temps i a ell mateix no li correspongués prendre la iniciativa. Però la política té horror al buit i la incompareixença freqüent del PP en els debats públics llastra les seves possibilitats de recuperació.

Vista la incapacitat del Govern espanyol i del partit que el sustenta per explicar i convèncer, una part dels ciutadans miren de donar una mica de sentit a tot el que no entenen de la crisi econòmica i política comprant el discurs dels qui carreguen totes les culpes al suposat col·lapse del “règim del 78”. Seria molt negatiu obrir un esvoranc en la desitjable estabilitat d'Espanya per deixar pas franc a propostes tan confuses com indesitjables. Si el PP no canvia molt ràpid d'estratègia, aquest perill podria arribar a materialitzar-se.