Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Una consulta antidemocràtica

El Govern no respecta en absolut els principis que haurien de presidir aquest procés

D'acord amb la llei que sembla aplicable –el títol III de la Llei Autonòmica 10/2014, de 26 de setembre–, la consulta del 9-N, si és que es pot anomenar així, és simplement un “procés de participació ciutadana”, apartat d'aquesta llei que no va ser suspès pel Tribunal Constitucional. És un procés, que quedi clar, en el qual no es vota, sinó que “es recull l'opinió dels ciutadans”. Per tant, s'està manipulant la consciència ciutadana, ja que es reclama la seva participació per a un objectiu, votar, que és manifestament fals. A més, el Govern de la Generalitat està obrant en consciència de forma deslleial amb les mateixes lleis autonòmiques. És a dir, les està desobeint i vulnerant.

El Govern no respecta en absolut els principis que haurien de presidir aquest procés: “neutralitat institucional, primacia de l'interès col·lectiu, pluralisme, igualtat i no discriminació”. L'“actuació institucional” del Govern els incompleix obertament. N'hi ha prou de constatar la propaganda, en forma d'anunci publicitari, publicada en tots els mitjans el 25 d'octubre passat, en la qual es va emprar, maliciosament, l'ardit d'ocultar quins són “els objectius del procés”. Es tracta d'una publicitat pagada amb fons públics procedents de tots els catalans, inclosos els que rebutgem l'objectiu del procés, que no és cap altre que la secessió de Catalunya. De quins espais públics –gratuïts– disposa aquesta gran part de la ciutadania que està posicionada contra una consulta anticonstitucional i contra un procés com el present, arbitrari i il·legal?

L'actuació que pretén culminar el 9-N presenta mancances gravíssimes en un Estat de dret, gravetat accentuada perquè el responsable d'aquesta actuació és un Govern elegit democràticament i obligat, sense cap reserva, a respectar la legalitat democràtica en el marc de la qual actua. Segons l'Estatut, “la Generalitat és Estat” i això l'obliga a una “lleialtat institucional” que fa temps està infringint amb la consegüent violació dels seus deures estatutaris.

D'altra banda, tret que la Generalitat estigui assumint que realment el que du a terme és una “enquesta”, no resulta admissible que el procés en curs trepitgi obertament les mateixes normes que en regulen l'actuació. En la mesura en què el procés té l'origen en una “actuació institucionalitzada” del Govern, la qüestió cabdal és com no s'ha formalitzat aquesta iniciativa en un acte administratiu en els termes exigits per la Llei 26/2010, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques de la Generalitat. Es va estendre acta de l'acord del Govern en què es va decidir impulsar aquest procés? Per què, tal com està ordenat, no s'ha publicat al DOGC i se substitueix per una cadena d'actes publicitaris? Estem en un Estat de dret?

No resulta admissible que el procés del 9-N en curs trepitgi obertament les mateixes normes que en regulen l’actuació

La conseqüència de la vulneració d'aquestes obligacions és que es neguen al ciutadà drets fonamentals com, entre d'altres, davant l'absència de publicació de l'acord, obtenir “una informació veraç i de qualitat”. I com que, a més, no consta un acord formal i escrit, que hauria d'estar degudament motivat, al ciutadà també se'l priva arbitràriament del dret a impugnar o recórrer la decisió adoptada per expressar-se en desacord, sobretot, si a més resulta perjudicat en la seva condició de ciutadà.

Tot això descriu un quadre en què el Govern no ha obrat d'acord amb la llei, és a dir, amb “bona fe”, amb “lleialtat” i amb “imparcialitat”, fet que constitueix una violació gravíssima de la legalitat democràtica, inclosa l'autonòmica, que fa suscitar seriosos dubtes sobre la validesa formal i material del Govern actual de Catalunya.

Aquestes mancances no es poden esmenar amb l'estratagema d'adoptar l'acord que convoqui la participació ciutadana en dates immediates al 9-N. Ho impedeix, a més, la “bona fe” a la qual el president està legalment obligat. La disposició de l'article 48.1 de la llei de consultes ordena que davant d'una convocatòria com aquesta, "s'ha d'establir un termini perquè les persones que hi poden participar puguin efectuar aportacions i propostes", dret ciutadà una vegada més vulnerat, atès que la brevetat del termini entre la convocatòria i l'emissió de l'opinió ho faria totalment inviable. Però, sobretot, perquè dificultaria, possiblement fins a fer-ho impossible, el dret a la impugnació de la convocatòria.

I, per si algú en té algun dubte, és més que evident que el 9-N no és un procés electoral, ja que estan absents tots els seus requisits legals, particularment el cens i una Administració electoral independent. És una manera de saber què opinen els catalans sobre la ruptura de Catalunya amb Espanya, a través d'un procediment farcit d'il·legalitats i desacreditat per la seva parcialitat i el descarat domini sobre el mateix d'organitzacions cíviques partidistes que només fan que augmentar el descrèdit de la convocatòria i la necessitat de denunciar el que no és més que una expressió dels interessos partidistes dels que han convocat la jornada. Des de qualsevol vessant que s'examini, el 9-N és incompatible amb les exigències d'un Estat democràtic de dret.

Carlos Jiménez Villarejo és jurista i membre de Federalistes d'Esquerra