Selecciona Edició
Connecta’t

Emmanillades al corrupte

Els jutjats tracten de forma desigual les cònjuges dels investigats

Isabel Pantoja, Cristina de Borbó i Rosalía Iglesias.
Isabel Pantoja, Cristina de Borbó i Rosalía Iglesias.

Els tribunals espanyols han ofert solucions jurídiques dispars a l'hora d'investigar i enjudiciar el paper de les parelles dels imputats en les trames de corrupció.

La jurisprudència del Tribunal Suprem explica que per imputar la persona que es beneficia dels fons aconseguits pel seu cònjuge de manera il·lícita és necessari que la primera en conegui l'origen delictiu, tot i que el mateix Tribunal aclareix: “Qui es posa en situació d'ignorància deliberada, és a dir, no voler saber allò que pot saber i ha de saber, i no obstant això es beneficia d'aquesta situació, està assumint i acceptant totes les possibilitats de l'origen del negoci en el qual participa, i per tant ha de respondre de les seves conseqüències”.

Cada tribunal estableix, en funció dels indicis acumulats durant la investigació, si la parella del corrupte ha de ser imputada per coneixement directe o ignorància deliberada; o no procedeix actuar contra ella perquè no sabia genuïnament l'origen dels fons dels quals gaudia. Encara que semblin situacions similars, les proves que aporta la investigació determina la fi judicial de les dones dels corruptes.

» Isabel Pantoja, condemnada per blanqueig de capitals. La cantant ha estat condemnada a dos anys de presó per col·laborar amb el blanqueig de capitals del seu llavors company sentimental, l'exalcalde de Marbella, Julián Muñoz. L'excònjuge de Muñoz, Mayte Zaldívar, també ha estat condemnada a dos anys i mig de presó. Cap compartia societats mercantils amb Muñoz, però el van ajudar a blanquejar els fons obtinguts de manera il·lícita.

» Cristina de Borbó, imputada per delictes fiscals. La infanta Cristina era propietària del 50% d'Aizoon, la societat que compartia amb el seu marit, Iñaki Urdangarin, imputat per blanqueig de capitals i vuit delictes més. L'Audiència Provincial de Palma ha resolt que els indicis per actuar contra la Infanta per un suposat blanqueig de capitals són insuficients. Però manté la imputació per delictes de la Hisenda Pública. Aizoon va ser utilitzada per pagar menys impostos dels que corresponien als diferents negocis del seu marit. Cristina de Borbó “estava contribuint amb la seva participació en Aizoon a defraudar el fisc i a més se'n va beneficiar”, segons l'Audiència. La Infanta va fer despeses amb targetes de crèdit d'Aizoon sense cap relació amb l'activitat de l'empresa. La Fiscalia no es planteja presentar acusació contra ella, i l'Agència Tributària s'inclina també per no fer-ho.

» Mercè Gironès, dona de Jordi Pujol Ferrusola. Les empreses registrades al seu nom, la propietat del qual compartia amb el seu marit, Jordi Pujol Ferrusola, van rebre durant almenys vuit anys gairebé vuit milions d'euros en diversos pagaments d'empreses contractistes de la Generalitat de Catalunya. El jutge té indicis de la procedència il·legal d'aquests diners i de l'existència de comptes a l'estranger del matrimoni imputat. Està imputada per blanqueig i delictes contra la Hisenda Pública.

» Ana Mato: un suposat suborn impropi prescrit. La ministra de Sanitat va estar casada amb Jesús Sepúlveda, exalcalde de Pozuelo de Alarcón (Madrid) i exdirigent nacional del PP, imputat en el cas Gürtel. La xarxa empresarial que dirigia Francisco Correa, que es va aprofitar d'adjudicacions manipulades a favor seu des del municipi que governava Sepúlveda, va regalar al matrimoni viatges a l'estranger o va pagar algunes festes d'aniversaris a casa de la parella. El jutge va decidir no investigar els fets perquè es van produir el 2002 i el 2003 i quan es van descobrir, el 2009, ja estaven prescrits. El fiscal ho va escriure així: “El delicte que en tot cas en aquest moment se li podria imputar seria el de suborn impropi tipificat, (...) sancionat amb una pena de tres a sis mesos, la prescripció de la qual és de tres anys”.

» Rosalía Iglesias, de la ignorància al fals testimoniatge. La dona de Luis Bárcenas, extresorer nacional del PP, està imputada per blanqueig de capitals i delictes contra la Hisenda Pública. El 2010, el jutge que instruïa llavors el cas, Antonio Pedreira, va entendre que Rosalía Iglesias depenia econòmicament del seu marit i no portava el control dels comptes familiars. "No tenia coneixements per liquidar els tributs i fer les inversions", va escriure el jutge en la interlocutòria que va arxivar la causa contra ella. En la seva declaració davant el jutge, Iglesias va declarar que no havia vist junts 150.000 euros mai a la vida. Només un any després d'aquests fets, Hisenda va destapar que Iglesias havia ingressat 500.000 euros en bitllets de 500 en un compte al seu nom a Caja Madrid. Iglesias, que va tornar a ser imputada per aquest i altres fets pel jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz, encara no ha pogut acreditar l'origen d'aquests diners.

 » Les dones d'imputats en el cas Gürtel. Teresa Gabarra, dona de l'exconseller madrileny Alberto López Viejo, imputat per cobrar suborns del 10% per cada acte institucional adjudicat a la xarxa Gürtel, està imputada per blanqueig de capitals. El jutge sosté que a través d'un compte que tenia oberta a Suïssa va ajudar el seu marit a blanquejar els diners dels subrons. Elena Samaniego, exdona d'Arturo González Panero, exalcalde de Boadilla del Monte (Madrid), també està imputada per blanqueig. Es va beneficiar suposadament a través de comptes suïssos dels fons que el seu marit cobrava de la xarxa corrupta per adjudicacions manipulades.

La Llei estableix que s'entendrà per blanqueig de capitals “l'adquisició, la utilització, la conversió o la transmissió de béns que procedeixin d'alguna de les activitats delictives o de participació en les mateixes, per ocultar o encobrir-ne l'origen o ajudar la persona que hagi participat en l'activitat a eludir les conseqüències jurídiques dels seus actes, així com l'ocultació o l'encobriment de la seva veritable naturalesa, origen, localització, disposició, moviments o de la propietat o drets sobre els mateixos, fins i tot quan les activitats que les generin es desenvolupin al territori d'un altre Estat”.

MÉS INFORMACIÓ