Selecciona Edició
Connecta’t

L’Audiència de Palma manté la imputació de la Infanta per frau

La germana del Rei no haurà d'asseure's al banc dels acusats per blanqueig de capitals

La infanta Cristina de Borbó a Ginebra el juny passat.
La infanta Cristina de Borbó a Ginebra el juny passat.

L’Audiència de Palma va decidir aquest divendres que la infanta Cristina de Borbó ha de seure al banc dels acusats per dos delictes fiscals —comesos el 2007 i el 2008— com a cooperadora, per “contribuir a defraudar” diners a Hisenda i per tenir “coneixement” o “representació” del frau. Els tres magistrats —per unanimitat— van acordar aixecar la imputació per un delicte de suposat blanqueig de capitals que pesava sobre la Infanta. Per això, la seva defensa veu una via d’escapament per evitar el judici, ja que només una acusació popular —i no els representants de l’Estat perjudicat— acusen la Infanta. El Suprem va dictar el 2007 que no es pot obrir judici oral només a instàncies de l’acusació popular; caldria la instància del fiscal o l’acusació particular: això és el que es va anomenar doctrina Botín.

La germana del rei Felip VI està imputada des del gener del 2014 en el cas Nóos, un escàndol per corrupció que s’investiga des del 2010 per suposada malversació de sis milions d’euros públics en el qual els principals implicats són el seu marit, Iñaki Urdangarin, i el seu soci, Diego Torres. La causa es va obrir arran dels seus negocis amb els governs del PP a les Balears i la Comunitat Valenciana.

En la interlocutòria, el tribunal assenyala que hi ha indicis suficients que indiquen que Cristina de Borbó, “de manera innegable i inobjectable”, es va beneficiar dels diners de la societat familiar Aizoon, que tenia a mitges amb el seu marit, per evadir impostos. Els magistrats reconeixen que, encara que no era sòcia de l’empresa i no l’administrava, la va crear amb el seu marit, la va sostenir, va gastar els seus fons, va gestionar comptes, tenia caixa única, va llogar el seu palauet per a la seu, va signar el contracte i va cobrar les mensualitats.

Aizoon era una “societat fictícia i instrumental”, sense estructura ni empleats adequats, que van utilitzar per ocultar ingressos, tal com admeten els jutges. Hi va haver una “pantalla” i “causa del frau”, diu l’Audiència, per a qui la Infanta “es va desentendre (del risc) i el perill que ella mateixa generava” per avalar i no actuar per evitar el delicte.

La justícia entén que ella no va tenir res a veure amb la generació de les rendes, però destaca que “d’alguna manera hauria pogut contribuir a la defraudació, ja fos de manera activa o omissiva”. Per això la responsabilitza de no haver evitat el frau: “Tenia el deure jurídic de fer-ho en disposar del 50% del capital social, i ser ella coresponsable del risc de defraudació generat”, dicta la interlocutòria. La permanència en la companyia era, per als magistrats, una “simulació que comportava la creació d’un elevat risc de defraudació, de manera que les imputacions per cooperació en el frau fiscal comesa pel seu marit gaudeix objectivament de fonament”.

El judici se celebrarà probablement al llarg del 2016

Els magistrats Diego Gómez-Reino, Juan Jiménez i Mónica de la Serna —experts a resoldre i ordenar la causa del també anomenat cas Urdangarin— entenen a més que està consolidat que els ducs de Palma van actuar a Aizoon com “un matrimoni que abusa d’una societat per obtenir beneficis fiscals i al mateix temps per modificar el seu règim econòmic” de separació de béns a guanys.

Els tres jutges que conformen el tribunal que ha dictat la interlocutòria revelen, de manera esbiaixada, el seu convenciment que la Infanta s’asseurà al banc dels acusats. En la interlocutòria recullen que la infanta Cristina pot veure’s afavorida per l’aplicació de l’atenuant penal previst per a cooperadors en delictes especials propis, una consideració que només pot atribuir-se a una persona que ha de ser jutjada.

Només el pseudosindicat ultra Manos Limpias manté una acusació contra Cristina de Borbó

De manera precisa l’Audiència aparta la Infanta dels indicis de delicte de blanqueig que pesaven sobre ella perquè la consideren al marge dels delictes que van originar aquest blanqueig, la generació il·legal dels fons i la malversació de cabals, en la qual els jutges no impliquen Cristina de Borbó per no haver participat en la gestió de l’Institut Nóos, que requeia en Iñaki Urdangarin i Diego Torres. L’Audiència, en la seva primera interlocutòria del 2013, contra una primera imputació ja la va deixar al marge de la trama global delictiva del cas de què s’acusa els seus cervells, Torres i Urdangarin, juntament amb l’expresident de les illes, Jaume Matas.

Nou delictes per a Iñaki Urdangarin

L’Audiència de Palma ha atribuït un nou delicte al marit de la Infanta, Iñaki Urdangarin: el de blanqueig de capitals. Aquest nou delicte s’afegeix als vuit que havia acumulat fins ara. Urdangarin s’enfrontava —fins ara— a una petició de 15 a 19 anys de presó, segons va anunciar el fiscal Pedro Horrach, que haurà de revisar el seu panell de penes i delictes.

La mateixa figura delictiva de blanqueig de diners —de la qual s’exculpa la Infanta— també s’atribueix al seu exsoci en els negocis sota sospita de la trama de l’Institut Nóos, Diego Torres, i a la seva dona, Ana María Tejeiro.

L’Audiència de Palma va estimar el recurs d’apel·lació del sindicat Manos Limpias, que actua en la causa amb l’objectiu central d’acusar la Infanta. Amb la nova imputació, el marit de la Infanta suma 25 delictes diferents: cinc delictes de prevaricació, cinc de frau, cinc de tràfic d’influències, quatre de malversació, dos contra Hisenda, un de falsedat, un d’estafa, un de falsificació i un de blanqueig. Sobre aquest últim, l’acte de l’Audiència de Palma va assenyalar que “els diners malversats estarien prèviament rentats”.

Els sis milions d’euros suposadament malversats procedents de les arques de les Balears van ser controlats per la xarxa de societats fictícies creades sota el paraigua de Nóos per dispersar-ne els fons i evitar la seva tributació real. L’Audiència creu que hi havia “un acord” entre Urdangarin i Torres per utilitzar tot l’entramat societari “amb la finalitat de canalitzar les rendes del seu treball”, en les societats satèl·lit de Nóos.

La defensa de la Infanta —a un pas d’anar a judici per frau—, en haver-se alliberat de l’acusació per blanqueig de capitals (la més greu de les acusacions per les penes que comporta) i mantenir-se en els dos delictes fiscals, ja va apuntar aquest divendres la possibilitat d’aplicar-li la doctrina Botín, amb la qual es va evitar el judici al banquer en bloquejar l’acció penal d’una sola acusació popular ja que el perjudicat, l’Estat, no va intervenir-hi.

La Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat no han acusat la Infanta, fins ara. N’han demanat l’exculpació, encara que la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va afirmar que Hisenda (la perjudicada pel suposat delicte i representada per l’Advocacia de l’Estat), “estudiarà” si canvia la seva tàctica i l’acusa. En qualsevol cas, l’Audiència de Palma va deixar en mans del jutge instructor, José Castro, la decisió de determinar qui anirà a judici i per quins delictes.

Els jutges, en un apartat de consideracions finals d’una interlocutòria de 160 pàgines, aprofiten també per criticar l’actitud del fiscal Anticorrupció Pedro Horrach, impulsor del cas juntament amb el jutge Castro fins que es va produir la seva ruptura professional en dissentir sobre la imputació de la Infanta. L’Audiència retreu a Horrach haver atacat el rol de Castro i, a més, veu “dubtosa la legitimació” del fiscal en recórrer l’acusació contra l’esposa d’Urdangarin que va dictar el mateix jutge.

El fiscal “pensa desplegar acusació per delicte fiscal encara que no ho atribueix a la Infanta”, subratlla l’Audiència, tot i que els altres imputats carreguin amb els mateixos fets. “Tampoc deixa de sorprendre que fiscal i Advocacia de l’Estat es mostrin d’acord en què hi ha frau fiscal, però que el deute tributari és atribuïble a Torres i Urdangarin quan el que és raonable és que es decidís en el judici”, conclou.