Selecciona Edició
Connecta’t
Imputació de la infanta Cristina

La Infanta, imputada: I ara què?

Després de la decisió de l'Audiència, s'obre un panorama complex en què, amb l'aplicació de la 'doctrina Botín', és poc probable que la Infanta hagi d'anar finalment a judici

El jutge Castro, a la seva arribada a la Ciutat de la Justícia de València, a l'abril.
El jutge Castro, a la seva arribada a la Ciutat de la Justícia de València, a l'abril.

Amb la decisió d'avui de mantenir la imputació de la Infanta per delicte fiscal, queda lliure la via per celebrar el judici del cas Urdangarin. Serà, segurament, el 2016. Hi havia 13 recursos en debat. Sobre l'assumpte concret que implica la infanta Cristina, l'Audiència de Palma havia de decidir sobre dues acusacions, delicte fiscal i blanqueig de capitals, marcades pel jutge José Castro en la interlocutòria de finalització de la instrucció. La de blanqueig de capitals ha estat desestimada.

En el cas que s'hagués mantingut una acusació per blanqueig de capitals —i tenint com a única acció acusatòria prevista, la del pseudosindicat ultra Manos Limpias—, fonts jurídiques consideren que la germana del rei Felip VI hauria estat al banc dels acusats, sense cap més possibilitat. En la seva estratègia de defensa, en l'obertura de la vista caldria apel·lar a qüestions prèvies a un eventual incident de nul·litat.

Ara que l'Audiència ha decidit que només es manté la imputació per delicte de frau fiscal, la situació és més complexa. Als mitjans judicials aliens a la causa es veu improbable que la Infanta vagi a judici, per l'aplicació de l'anomenada doctrina Botín del Tribunal Suprem, que dicta que amb només una acusació popular no n'hi ha prou per iniciar un judici.

Cristina de Borbó sí que serà part del judici, tot i que no sigui necessària la seva presència durant la vista —pot ser citada com a testimoni per una part—. La Fiscalia Anticorrupció reclamarà a l'esposa d'Iñaki Urdangarin que aboni a les arques públiques més de 600.000 euros de l'erari suposadament malversats pel seu marit i que aquest va canalitzar a la companyia familiar Aizoon, de la qual ella es va beneficiar per ser-ne copropietària, ja que tenia la meitat de les accions.

Després de la resolució de l'Audiència, el jutge dictarà la interlocutòria d'obertura de judici oral, que és definitiva, sense possibilitat de recurs, és a dir, inapel·lable. L'instructor obrarà en funció dels escrits d'acusació. Si ningú acusa un imputat, el jutge no pot enviar-los al banc dels acusats. Només si el jutge sobreseu pel seu compte la causa, es podria presentar un recurs.

Les acusacions han de presentar al jutjat de José Castro les conclusions provisionals: la Fiscalia Anticorrupció, l'Advocacia de l'Estat, l'Advocacia de la Comunitat de Balears, Manos Limpias i el grup socialista de l'Ajuntament de València. Aquestes parts fixaran qui acusen, de quins delictes, i quines penes sol·liciten. Després que es conegui la interlocutòria d'obertura de judici amb els càrrecs, les defenses dels imputats presenten els seus escrits de conclusions.

Després de la resolució de l'Audiència, el jutge dictarà la interlocutòria d'obertura de judici oral, que és definitiva, sense possibilitat de recurs

El cas Nóos o cas Urdangarin es jutjarà el 2016, segons fonts de l'Audiència de Palma, que acumula una important càrrega de causes judicials. L'Audiència ha regulat el procediment, no el fons dels casos, en una sala integrada per Diego Gómez-Reino, Juan Jiménez i Mónica de la Serna. Els dos magistrats són progressistes i la tercera és conservadora. Per repartiment ordinari es decidirà el ponent del cas per al judici —entre els onze magistrats de l'Audiència—, que serà qui formarà el tribunal.

MÉS INFORMACIÓ