_
_
_
_
_
VIH

Espanya estudiarà la curació del VIH en trasplantar sang de cordó

Les persones amb un càncer hematològic infectades rebran un trasplantament de sang amb una mutació resistent al virus. Un pacient de Barcelona va eradicar el patogen en mesos

Cèl·lula atacada pel VIH.
Cèl·lula atacada pel VIH.science

L’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) i la Societat Espanyola d’Hematologia i Hemoteràpia (SEHH) han engegat un projecte per estudiar si es pot eliminar el VIH en persones infectades si tenen un càncer hematològic que els obligui a rebre un trasplantament. La idea que han exposat aquest matí és sistematitzar –i millorar– l'estudi del mètode que fins ara ha portat a l'únic cas de curació del VIH (entesa com la seva eliminació de l'organisme) del món: el cas de Timothy Brown, el Pacient de Berlín, que ha eradicat el virus i no ha reaparegut en quatre anys, encara que ell ha deixat de prendre la medicació antiretroviral.

Segons va explicar Rafael Matesanz, director de l’ONT, es tracta de buscar als bancs de cordó umbilical aquelles mostres de més qualitat que, a més, tinguin una mutació en el receptor CCR5 (oficialment es diu CCR5 delta32). Aquesta proteïna és un dels panys dels limfòcits que obre la porta al VIH per infectar-los, va explicar Javier Martínez, de l’IrsiCaixa, un centre especialitzat en tractament de VIH. “És el mateix que es va fer amb el Pacient de Berlín”, però en el seu cas es va fer servir un trasplantament de medul·la d'un altre adult.

L'origen de la idea es troba en el cas d'un home de Barcelona de 37 anys que va rebre experimentalment aquest tractament el setembre del 2013, va indicar Rafael Duarte, director del programa de trasplantament hematopoètic de l’Institut Català d’Oncologia. El pacient tenia “un limfoma agressiu, a més de VIH”, va relatar. Després del trasplantament es va analitzar setmanalment la presència de virus en el seu organisme durant els tres mesos que va sobreviure al limfoma. L'última de les proves “va demostrar l'eliminació del virus”, va dir l'oncòleg. A més, es va poder observar ex vivo (en cèl·lules extretes del pacient) que aquestes estaven protegides contra el VIH, perquè no s'infectaven quan s'exposaven al patogen. Per desgràcia, el pacient va morir i no es va poder seguir l'assaig.

Más información
"Estem segurs que el pacient es va guarir del VIH" (castellà)
Dues de les tres persones que es creien 'curades' del VIH han recaigut (castellà)
La suposada curació d'una nena amb VIH sacseja la investigació sobre la sida (castellà)

El projecte parteix de la idea d'aprofitar el potencial dels bancs de sang de cordó umbilical d’Espanya. El país emmagatzema unes 60.000 unitats, va indicar Marta Torrabadella, que treballa en el de Barcelona. D'aquí se seleccionaran les 22.800 unitats millors, que tinguin més cèl·lules, i es buscarà quines tenen la mutació en les dues còpies de l’ADN (la paterna i la materna), va indicar. Es calcula que aquesta variació es troba en una mica més de l’1% dels europeus (no existeix, en canvi, als Estats Units, per exemple), cosa que apunta al fet que se’n poden trobar unes 250 d’adequades, va dir Torrebadella. Aquestes unitats “es reservaran” per a aquests casos de comorbiditat (infecció per VIH més càncer hematològic agut), va indicar Matesanz. El director de l’ONT va afirmar que es calculava que cada any hi ha dues o tres persones amb VIH (de les 150.000 que viuen a Espanya) que desenvolupen una d'aquestes neoplàsies. Però l'estudi no serà només espanyol. Les unitats seleccionades estaran a la disposició de qualsevol centre que tingui pacients que reuneixin les condicions per participar en l'assaig, va aclarir Matesanz. Només a Europa en 10 anys hi ha hagut uns 150 casos (uns 10 per any) que haurien estat candidats a entrar en aquestes proves, va afegir Duarte.

L'oncòleg va voler recalcar que es tracta, en primer lloc, de guarir amb un trasplantament la persona amb un càncer sanguini agressiu, i que per a aquest objectiu se seguiran els procediments estàndard. L'única diferència serà que, en el cas que el pacient també tingui VIH, s'aprofitarà per trasplantar-li la sang mutada per estudiar què passa. El tractament per a la leucèmia o el limfoma, per exemple, no s'alterarà, es busca un benefici afegit. El treball consistirà, una vegada regenerat el sistema immunitari, a analitzar si disminueix el virus del seu organisme, si desapareix i, si s'arriba a aquesta situació, veure si manté el control de la infecció sense necessitat de medicació. Això voldrà dir que la nova medul·la, creada a partir de la sang mutada, és capaç d'impedir que el VIH s'assenteix.

Sotmetre's a un trasplantament per regenerar la medul·la no és un procediment senzill. La taxa de complicacions –inclosa la mortalitat– al cap de dos anys està entre el 15% i el 25%, va explicar Duarte. Per això és impensable utilitzar aquest mètode en la població general amb VIH, que amb la medicació antiviral poden mantenir la infecció controlada, va afegir Martínez. A més, aquest tractament només serveix per algunes subclasses del VIH; que són els que fan servir el receptor CCR5 per entrar en els limfòcits. Hi ha altres grups de VIH que usen un altre receptor, i aquí s'ha vist que el sistema no funciona. "Per fortuna, la gran majoria dels infectats a Espanya el tenen", va explicar Martínez.

Però el projecte vol anar més enllà del nombre, necessàriament reduït, de persones que podrien beneficiar-se d’eradicar el VIH. Serà una oportunitat per estudiar a fons com actua el CCR5, i veure si hi ha altres mètodes menys agressius d'introduir aquesta mutació o imitar els seus efectes per eliminar el VIH del cos dels infectats. I així fer que el Pacient de Berlín deixi de ser l'única persona, fins ara, que s'ha desfet del virus.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_