Selecciona Edició
Connecta’t

El Govern espanyol suggereix que no actuarà si Mas delega el 9-N en entitats sobiranistes

El ministre de Justícia afirma que "ningú impedirà un exercici de llibertat d'expressió"

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, avui, a la conferència sectorial de Justícia.
El ministre de Justícia, Rafael Catalá, avui, a la conferència sectorial de Justícia.

A dos dies de la consulta independentista prevista a Catalunya per diumenge, rebatejada per la Generalitat com a “procés participatiu”, Mariano Rajoy i Artur Mas s'observen mútuament per decidir què fer finalment el 9-N en funció dels moviments del contrari. El Govern espanyol va suggerir aquest dijous, per boca del ministre de Justícia, Rafael Catalá, que permetrà celebrar la consulta si no és “promoguda” en el seu “desenvolupament” per la Generalitat; si només és un exercici ciutadà de “llibertat d'expressió”. És a dir, si en l'últim moment el 9-N queda en mans d'associacions privades sobiranistes, sense intervenció d'organismes públics. I això encara que la consulta, la pregunta, les paperetes i les urnes siguin les mateixes que va impulsar la Generalitat.

Falta saber si el diumenge de la votació, la Generalitat optarà per cedir el testimoni a les associacions sobiranistes

Una fórmula —la de desvincular el procés de la institució pública a última hora— que, segons fonts de l’Executiu, podria evitar el xoc total entre les dues administracions; i que la Generalitat, que ha citat avui les entitats del Pacte Nacional pel Dret a Decidir per definir la recta final de la consulta, també contempla des de fa dies. No obstant això, no està gens clar que aquesta sigui la fórmula per la qual opti la Generalitat, perquè és rebutjada per bona part dels partits i grups sobiranistes, que exigeixen que la participació del Govern català es mantingui fins al final. A més, encara que el ministre de Justícia es va mostrar aquest dijous més explícit del que és habitual, el Govern encara no ha pres una decisió definitiva. L’Executiu, en qualsevol cas, creu que el més important va ser aconseguir que Mas renunciés a la consulta inicial, i opina que el que passi diumenge no tindrà valor jurídic ni simbòlic.

“Si la Generalitat, que és a qui s'ha adreçat el Tribunal Constitucional [ordenant-li que suspengui la consulta], no promou actuacions en el desenvolupament d'una consulta no autoritzada, si això no passa, no sembla que calgui requerir ni el Constitucional ni [altres] jutges i tribunals per actuar, perquè no hi ha infracció de l'ordenament jurídic”, va afirmar el ministre Catalá en conferència de premsa, després d'una reunió sectorial amb els consellers de Justícia de les comunitats autònomes a la qual no va assistir el titular català.

La Generalitat va rebatejar la consulta del 9-N com a “procés participatiu” quan el Constitucional la va suspendre per primera vegada

Encara no se sap si el diumenge de la votació la Generalitat optarà per cedir el testimoni a les associacions sobiranistes.

El ministre va subratllar que això és precisament el que està “analitzant” ara el Govern espanyol: “quines actuacions es desenvolupen” i “qui les desenvolupa”. Per “comprovar”, va dir, que la suspensió dictada pel Constitucional es respecta i que les “actuacions” relacionades amb la consulta no són “executades” per cap institució pública. Va apuntar, a més, que si la Fiscalia o l’Advocacia de l’Estat aprecien algun incompliment exerciran “les accions que corresponguin”, i que qualsevol ciutadà particular també podria denunciar-ho.

Catalá no va esmentar específicament la possibilitat que en l'últim moment siguin les associacions privades sobiranistes les que prenguin el testimoni de la Generalitat. Però quan va ser preguntat per si el Govern intervindria per evitar una consulta celebrada al carrer, no en col·legis i locals públics, i no amb la participació visible aquest dia de la Generalitat, va respondre: “En una societat democràtica com és l'espanyola, en el marc de la Constitució, cada dia en molts àmbits es produeixen moviments populars de recollida de signatures, de presa d'opinions... El que estem posant de manifest des de fa dos mesos és que un Govern o un Parlament no poden promoure una consulta contrària a la Constitució. L'exercici de la llibertat d'expressió dels ciutadans... això ningú no ho impedirà”. “Pot semblar un matís, però és molt important”, va afegir.

La consulta independentista del 9-N ha estat promoguda des del primer dia pel Govern d’Artur Mas. Les paperetes i les urnes les ha pagat la Generalitat, així com la campanya “informativa”, que encara continua en marxa, malgrat que forma part de les “actuacions vinculades” a la cota que el Constitucional va ordenar suspendre. Alguns elements del procés previstos inicialment —sobretot, el cens i la comissió de control que havia d’exercir de Junta Electoral— no van arribar a crear-se, i la Generalitat va canviar el nom de “consulta” pel de “procés participatiu” quan el Constitucional la va prohibir per primera vegada. El que està en l'aire ara és si a l'últim moment, el mateix diumenge de la votació, la Generalitat cedirà el testimoni a associacions sobiranistes i no obrirà, per exemple, els col·legis i instituts públics per acollir les urnes.

Catalá sí que va assenyalar que qualsevol ciutadà particular, o la Fiscalia, d'ofici, poden presentar una denúncia si consideren que el 9-N es produeix alguna actuació que vulneri la suspensió dictada per l'Alt Tribunal. No va aclarir en quins casos ho farà la Fiscalia ni l’Advocacia de l’Estat.

La Generalitat va rebatejar la consulta del 9-N com a "procés participatiu" quan el Constitucional la va suspendre per primera vegada.

La delegada del Govern espanyol a Catalunya, Llanos de Luna, va enviar aquest dijous una carta a la vicepresidenta catalana, Joana Ortega, i una altra a la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, en què subratlla que el “procés participatiu” del 9-N també ha estat suspès pel Constitucional. La missiva els recorda que, en la seva qualitat d'autoritats públiques, han d'ajustar-se a l'ordenament jurídic, informa Àngels Piñol. Les mateixes cartes van ser remeses als presidents de les quatre diputacions, als dels 41 consells comarcals i als més de 900 alcaldes catalans. La Generalitat va reaccionar amb un escarit comunicat en què va donar justificant de recepció i va recordar el seu compromís amb el “principi de legalitat”.

Oriol Junqueras, president d’ERC, que va intervenir en un acte a la Universitat de Barcelona, es va mostrar taxatiu: “Negociar la independència és inviable”. Per la seva banda, l'entitat Societat Civil Catalana, contrària a la consulta, va presentar una denúncia davant la Fiscalia per les cartes que ha enviat la Generalitat a milions de ciutadans explicant com participar en el 9-N. L'entitat creu que s'estan utilitzant de manera il·legal aquestes dades personals, obtingudes del Registre de Població, del qual és titular l’Institut d’Estadística de Catalunya. Societat Civil Catalana sosté que, segons la Llei de Protecció de Dades, aquesta informació només pot ser utilitzada amb finalitats estadístiques. La Generalitat va enviar les cartes a través d'una empresa privada.

MÉS INFORMACIÓ