Selecciona Edició
Connecta’t
Eleccions als EUA 2014

Obama buscarà espais per governar

Amb un Congrés advers, el president dels EUA intentarà tancar un pacte nuclear amb l'Iran, avançar en els acords comercials i reformar la immigració

Obama, en una reunió aquest dimarts.
Obama, en una reunió aquest dimarts. AFP

Barack Obama buscarà a partir d'avui espais per governar amb un Congrés advers, més dedicat a preparar les presidencials del 2016 que no pas a ajudar un president en retirada.

La campanya per a les eleccions legislatives d'aquest dimarts ha paralitzat la vida política dels Estats Units durant mesos. Alguns temes urgents van quedar en suspens, en espera del resultat. Els legisladors es van llançar a fer campanya als seus districtes i van evitar vots que els comprometessin a l'hora de sortir reelegits.

El president, persona non grata per a molts dels candidats del seu partit, el demòcrata, va quedar en una espècie de quarantena, reclòs a la Casa Blanca amb un equip reduït de col·laboradors cada vegada més qüestionats.

Una de les primeres mesures d'Obama després de les midterms –les eleccions de meitat de mandat presidencial– podria ser anunciar una remodelació del seu equip per afrontar els últims dos anys a la Casa Blanca, durant els quals intentarà allunyar-se de la maledicció de l'ànec coix, el president sense capacitat d'influència ni persuasió. Després de perdre el Congrés a les legislatives del 2006, el republicà George W. Bush va acomiadar el seu secretari de Defensa, Donald Rumsfeld –emblema de tots els errors dels primers anys d'aquella administració–, va marginar el vicepresident Dick Cheney en la presa de decisions i va assajar un nou estil, més moderat i procliu al consens.

Ara el curs es reinicia amb una agenda nodrida per a Obama i el nou Congrés: des de les negociacions per frenar el programa nuclear amb l'Iran fins a una reforma del sistema migratori amb la qual a Obama li agradaria rubricar el seu llegat.

El marge de maniobra és estret. Des del gener del 2011, quan el Partit Republicà es va convertir en el grup majoritari de la Cambra de Representants, als EUA no s'ha aprovat cap llei important. Els demòcrates dominaven el Senat, però el veto republicà a qualsevol iniciativa del president va abocar el país a la paràlisi legislativa. Res fa presagiar un desbloqueig després de les midterms. Però hi ha escletxes perquè el president governi.

“Pot fer dues coses pel seu compte. La primera és utilitzar els poders executius, el poder de la presidència”, diu Julian Zelizer, historiador de la Universitat de Princeton, investigador al laboratori d'idees New America i autor de diversos llibres sobre la presidència. Zelizer es refereix al recurs a decrets presidencials, que no requereixen l'aprovació del Congrés. El problema? Obren el flanc a les crítiques per abús de poder. “És controvertit i no es perllongaran necessàriament més enllà del seu presidencial”, explica l'historiador. El seu successor pot revocar-los. “La segona cosa que pot fer pel seu compte és fer servir el poder del púlpit”, continua Zelizer. És a dir, el seu talent oratori i persuasiu. “Pot exposar quin és problema amb el Partit Republicà i per què el Partit Demòcrata és bo. I pot crear condicions favorables per a les properes eleccions presidencials”.

Un àmbit en el qual històricament els presidents han exercit la seva influència al final del seu mandat és la política internacional. Mitjançant el sistema de divisió de poders, la Constitució dels EUA deixa emmanillat el cap d'Estat en qüestions internes, però té més influència a l'exterior: ell és el comandant en cap. I el comandant en cap haurà de respondre, les properes setmanes, als interrogants sobre la seva estratègia contra l'Estat Islàmic a l'Iraq i Síria. Si la campanya aèria, que va començar a l'agost, continua sense obtenir victòries clares per als EUA, la impaciència dels sectors més bel·licistes del Congrés creixerà. L'Iran és l'altra preocupació internacional d'Obama després de les eleccions. Els EUA negocia, junt amb altres potències, un acord per impedir que aquest país fabriqui l'arma nuclear. El termini és el 24 de novembre. Un acord definiria el llegat del president en política exterior.

La Casa Blanca ha fet entendre que, si hi ha acord, vol aplicar-lo esquivant el Congrés. Obama creu que pot aixecar sancions unilateralment i que l'acord no ha d'adoptar per força la forma d'un tractat internacional, que requeriria l'aprovació de dos terços del Senat, majoritàriament oposat a qualsevol concessió a un règim amb el qual els EUA va trencar les relacions fa més de tres dècades.

L'aritmètica al Senat serà decisiva per ratificar dos tractats de lliure comerç en curs de negociació –un amb la UE i un altre amb 10 països del Pacífic– que, segons Obama, dispararan les exportacions i crearan llocs de treball més bons. En aquest cas els demòcrates d'Obama –propers als sindicats, poc inclinats a aquests acords– han posat més obstacles que els republicans. Durant la campanya es va especular amb el fet que un Senat de majoria republicana seria una benedicció per a l'agenda comercial del president.

És improbable, en canvi, que Obama trobi ajuda en el nou Congrés per adoptar una llei que permeti regularitzar els milions d'immigrants indocumentats que resideixen als EUA. No ho ha aconseguit en els gairebé sis anys que fa que és a la Casa Blanca. Que ho aconseguís en el futur seria miraculós.

Però el president pot actuar amb decrets legislatius que permetin regularitzar com a mínim uns centenars de milers de sense papers. Va prometre que ho faria al final de l'estiu però ho va ajornar fins després de les midterms i va prometre que ho aprovaria abans de final d'any. Ara és el moment.

MÉS INFORMACIÓ