Selecciona Edició
Connecta’t

Fotografiant l’art del carrer

Adolf Mas, el prestigiós fotògraf del patrimoni, reivindicat en un llibre com a reporter gràfic en la Barcelona de 1900

Carrossa engalanada amb un cargol gegant a la Cavalcada dels Mercats de 1910 passant per l’Arc de Triomf. Veure fotogaleria
Carrossa engalanada amb un cargol gegant a la Cavalcada dels Mercats de 1910 passant per l’Arc de Triomf.

Adolf Mas i Ginestà (Solsona, 1860 - Barcelona 1936) és conegut per ser una de les persones que més ha fet per la preservació de l’art, l’arquitectura i l’arqueologia espanyoles, fotografiant tot el que es posava davant del seu objectiu al començament del segle XX. Mas va ser el fotògraf que el 1907 va acompanyar Josep Puig i Cadafalch, Josep Gudiol i Josep Goday en la Campanya Arqueològica pel Pirineu organitzada per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) que va suposar el descobriment i l’inici de l’estudi de l’art romànic català. Per als 251 negatius que va realitzar, el fotògraf no va dubtar a carregar, amb ajuda de mules, amb els 90 quilos de la càmera i el material fotogràfic necessari per immortalitzar l’excursió.

Dos anys més tard, l’IEC li va encarregar realitzar l’Inventari Iconogràfic de Catalunya, i el 1918 l’IEC, amb suport de Francesc Cambó, va ampliar el camp d’acció per tot Espanya per fer el Repertori Iconogràfic d’Espanya. La base d’aquest treball constitueix l’Arxiu Mas, format a la seva mort per 106.000 negatius. El fons, que no ha parat de créixer fins a les 500.000 fotografies
històriques actuals, és custodiat, des de 1942, per la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic, amb seu a la bonica casa modernista construïda per Josep Puig i Cadafalch al passeig de Gràcia. Les imatges de Mas han acabat tenint un valor incalculable, perquè moltes d’aquelles obres han desaparegut o s’han destruït en moments convulsos, com la Guerra Civil, i per tant, les imatges han quedat com l’únic document de la seva existència.

Però la faceta de fotògraf d’art d’Adolf Mas ha fet que una altra, la de cronista gràfic i pioner del fotoperiodisme, quedés oculta i poc valorada pels especialistes.

Adolf Mas en 1906. ampliar foto
Adolf Mas en 1906.

El fotògraf, que va realitzar innombrables viatges per tota la península i va entrar en esglésies, cases i museus a la recerca d’objectes d’art, també va sortir al carrer per captar la vida quotidiana i els esdeveniments històrics i socials que li va tocar viure, tal com van fer cronistes gràfics d’excepció com Josep Brangulí, Alexandre Merletti, Frederic Ballell i Josep M. Sagarra. El llibre Barcelona. 1900-1917. Els reportatges d’Adolf Mas que avui publica Edicions Viena, amb textos i documentació de Blanca Giribet, reivindica aquesta altra faceta del fotògraf, l’inscriu dins de l’ambient artístic del moment —va compartir interessos amb artistes de l’època com Ramon Casas, Santiago Rusiñol o Isidre Nonell, els quals va retratar en plena activitat artística i fins i tot va pertànyer al grup d’Els Quatre Gats— i permet veure com, al començament del segle XIX, va ser un pioner del fotoperiodisme.

El llibre, àmpliament il·lustrat, com no podia ser d’altra manera, mostra alguns dels reportatges que va realitzar, molts d’ells inèdits, sobre la vida a la ciutat de Barcelona durant aquests 17 anys, la seva transformació urbanística, els barcelonins i les seves activitats i esdeveniments socials que ocupen el carrer, ja siguin de caràcter lúdic o reivindicatiu.

“Es tracta d’un Mas nou, que ha estat relegat pel fotògraf d’art, de manera que la publicació suposa un llibre molt important i un descobriment per a la Fundació i fins i tot per a mi”, explica Santiago Alcolea, director de la Fundació Institut Amatller. “Aquesta producció, que suposa un 20% del total, tot i la immediatesa amb què es realitzen i la manca d’enquadraments, manté la intenció estètica i artística que caracteritza les obres de Mas”, explica Alcolea, que rebla: “També explica els seus orígens”.

El mateix Mas ho fa en diverses entrevistes, com les publicades a D’Ací d’Allà el 1925 i La Veu de Catalunya el 1928. “Jo era reporter fotogràfic, i les converses amb els arquitectes Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch em convenceren de fer el repertori iconogràfic de Catalunya”.

A Mas el podem veure exercint com a tal, en diverses imatges, com una de novembre de 1907 en la qual apareix cobrint la informació de les inundacions de Súria. Els seus treballs, il·lustrant tant notes de premsa com reportatges com el de la Setmana Tràgica de 1909, es van publicar en revistes i diaris com La Ilustració Catalana —primera revista gràfica en català publicada a Barcelona—, la Revista Mensual Il·lustrada, Los Deportes, La Veu de Catalunya, Feminal, La Senyera i La Jornada Deportiva, entre d’altres.

“Al començament de la seva activitat, entre 1900 i 1909, Mas combina les dues activitats, però a partir de 1914 i 1916 les fotografies com a reporter són més esporàdiques, coincidint amb la major activitat i els encàrrecs per fotografiar el patrimoni i dedicar cada vegada més temps a gestionar l’arxiu”, explica Giribet, que va començar a investigar aquesta faceta del fotògraf després de comprovar la gran quantitat d’imatges que s’han conservat en què l’interès no era el patrimoni.

Giribet, després de bussejar entre el ric fons d’imatges, també ha buscat a la premsa i les revistes el rastre d’aquestes imatges. “Coneixem els detalls, els llocs i els protagonistes pels textos amb els quals es van publicar”. Com la foto que va realitzar el 1907, en la qual es veu una enorme taula preparada per a més de cent comensals, i on no falten gerros amb flors, vaixella i coberteria de luxe per inaugurar un tram de la claveguera del carrer Rocafort! “Sabem el que van menjar: un lunch a base de sandvitxos, xampany i cigars havans”. En fotografia i política eren altres temps.