Selecciona Edició
Connecta’t

Molt més que una imatge

Les millors 130 fotografies del World Press Photo d'aquest any s'instal·len al CCCB fins al desembre

La fotografia que va captar una agressió de violència domèstica als Estats Units, primer premi de temes contemporanis del World Press Photo. Veure fotogaleria
La fotografia que va captar una agressió de violència domèstica als Estats Units, primer premi de temes contemporanis del World Press Photo.

El fotògraf americà John Stanmeyer, l'autor de la imatge guanyadora de l'edició d'enguany del World Press Photo, explica en una entrevista que passejava per una platja de Djibouti quan "per casualitat vaig veure homes i dones fent catching amb els mòbils mirant cap a la costa de Somàlia. Vaig tornar-hi dos dies més i els vaig observar, vaig parlar amb ells i vaig fer diverses fotos". Una d'elles, per a un treball de National Geographic, ha estat la guanyadora del prestigiós premi internacional de fotoperiodisme World Press Photo d'aquest any i es podrà veure a l'exposició a partir de dijous al Centre de Cultura de Contemporània de Barcelona (CCCB). "No hi ha violència, no hi ha misèria, només les siluetes retallades per la lluna de persones amb el mar al fons i amb els mòbils alçats intentant connectar-se amb el món", ha comentat Erik de Kruijf, responsable de les exposicions del World Press Photo. Són immigrants amb tots els problemes que suposa aquesta realitat, però la imatge capta un moment d'esperança. "De vegades és el concepte el que millor aconsegueix transmetre la idea", afegeix Kruijf. L'exposició, que es podrà veure fins al 8 de desembre, mostra les 130 fotografies guanyadores de l'edició d'enguany. 10 anys apropant-te al millor fotoperiodisme és el nom de l'exposició de Barcelona, la desena, i el seu contingut és idèntic al que es mostra en 90 ciutats del món, entre les quals quatre espanyoles.

El fotoperiodisme té tirada. Com ho demostra el fet que en l'edició d'aquest any hi han participat 5.754 fotògrafs d'arreu del món, entre els quals 254 espanyols. En els últims 10 anys, el fotoperiodisme nacional ha estat reconegut amb 27 premis en les diferents categories del concurs –notícies d'actualitat, temes d'actualitat, temes contemporanis, vida quotidiana, retrats, retrats en l'entorn, natura, esports d'acció i esports de cròniques–  i, des del 2010, set són o s'han format a Barcelona. L'interès per les exposicions a Barcelona del World Press Photo també es percep per les xifres dels visitants, que han passat de 20.000 en les primeres edicions a més de 41.000 en la de l'any passat. "Malgrat els mals moments que corren, no es pot posar en dubte la bona formació i el talent dels nostres fotògrafs que moltes vegades tenen més reconeixement a fora que aquí", comentava Sílvia Omedes, directora de la Fundació Photographic Social Vision.

Més crític en l'anàlisi del fotoperiodisme va ser el fotògraf David Airob que, juntament amb David Ramos i José Bautista, van guanyar el tercer premi de curtmetratges amb el documental Calcio Storico:  "Si que falten festivals i concursos com el World Press Photo, perquè el fotoperiodisme en el dia a dia en els mitjans de comunicació s'ha banalitzat i l'obsessió és fer, fer el que sigui. Sense mirar la qualitat. Cal fer menys coses però ben fetes i les empreses cada vegada demanen més però sense saber què volen i amb rapidesa. L'obsessió per la immediatesa no serveix per a res". Airob, amb una àmplia trajectòria professional a La Vanguardia, ha guanyat el premi de la categoria multimèdia amb un curtmetratge que explica què pensen, com es preparen i com es mentalitzen els jugadors del Calcio Fiorentino, una forma antiga de futbol i un torneig que se celebra la tercera setmana de juny de cada any a la plaça de la Santa Croce de Florencia.

Al llarg de quatre sales en penombra el CCCB mostra les 130 fotografies guardonades aquest any. Una atmosfera que encara contribueix més a destacar les imatges. Si la fotografia guanyadora juga amb la idea conceptual, altres són ben explícites. Com és el cas d'unes imatges de la fotògrafa nord-americana Sara Naomi Lewkowicz per a Time, que mostren escenes de violència domèstica. "Per fer-les va compartir durant setmanes el dia a dia d'una família amb problemes –l'home era un maltractador– fins al punt que es van oblidar de la seva presència. Per això va poder captar les agressions", explicava el responsable de les exposicions del World Press Photo. La imatge planteja immediatament què ha de fer el fotògraf: deixar la càmera i evitar l'agressió? o fer la foto? Naomi Lewkowicz va fer la foto i després va avisar la policia. Una altra imatge rotunda és la d'Abbie Trayler-Smith, que va guanyar el segon premi en la categoria de retrats amb una fotografia d'una adolescent, Shannon, amb un evident problema de sobrepès que ha decidit sotmetre's a una operació per perdre pes.