Selecciona Edició
Connecta’t

Notícia sobre el clima

La petició de retirada del títol de doctora ‘honoris causa’ a Encarna Roca indica el nivell de violència moral que hi ha a Catalunya

Demà el Claustre de la Universitat de Girona debatrà si retira el títol de doctora honoris causa a la magistrada Encarna Roca per la seva actuació com a membre del Tribunal Constitucional. La petició la van presentar fa un mes 77 claustrals.

Tal com informava ahir aquest mitjà, es retreu a la magistrada que votés a favor tant de la sentència que va declarar inconstitucional la declaració de sobirania del Parlament, com de l'admissió a tràmit del recurs contra la llei de consultes i el decret de convocatòria que han comportat la suspensió de la consulta. Els signants de l'escrit consideren que tot això “xoca de manera frontal amb algunes de les raons per les quals se li va concedir la distinció, singularment pel seu compromís amb Catalunya i les seves institucions”.

A més de la retirada de l'honoris causa a Encarna Roca, la petició recull també que la Universitat expressi el seu suport a la consulta del 9-N i demani a determinades associacions universitàries que mostrin el seu suport a la consulta. Aquest escrit en totes les seves parts, però especialment en la petició de retirada del doctorat honorífic, és indicatiu del grau de pressió política que s'està exercint a Catalunya sobre les institucions, públiques i privades, i el clima de violència moral en què es desenvolupa l'anomenat procés.

La professora Encarna Roca és una molt prestigiosa personalitat del panorama jurídic espanyol, pionera en molts dels seus camps d'estudi. Va ser la primera dona a Espanya catedràtica de Dret Civil i també la primera que va ingressar a la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació. Entre el 2005 i el 2012 va ser magistrada del Tribunal Suprem, càrrec al qual va renunciar en ser nomenada magistrada del Tribunal Constitucional. La professora Roca és especialista en Dret Civil Català. La seva obra Fundamentos del Derecho Civil de Cataluña, escrita conjuntament amb Lluís Puig Farriol en quatre volums, és i continuarà sent una referència en la matèria.

Segons els claustrals de la Universitat de Girona, no és prou “patriota” i se li ha de retirar el merescut honor que li van fer en nomenar-la doctora

Es tracta, per tant, d'una sòlida jurista de vàlua incontestable. Malgrat això, segons el parer dels claustrals de la Universitat de Girona, no és prou “patriota” i se li ha de retirar el merescut honor que li van fer en nomenar-la doctora.

Val la pena examinar aquesta qüestió com a mostra d'una mentalitat excloent i fanàtica, impròpia d'una institució com és la universitat, però inquietant també des del punt de vista polític ja que pressuposa el desconeixement de certes regles bàsiques d'un Estat democràtic de dret. Desconeixement que es revela també habitualment en certs articles de diari i cada dia, matí, tarda i nit, a les tertúlies de les ràdios i televisions catalanes. Centrem-nos en dos aspectes.

En primer lloc, l'escrit dels claustrals demostra desconèixer o menysprear el significat de la independència judicial i, fins i tot, la mateixa funció que exerceix un jutge. La independència judicial significa que els jutges i magistrats en la formulació de les seves resolucions judicials són independents de tots els altres poders –no només polítics sinó també socials, econòmics o de qualsevol ordre– però són absolutament dependents de la llei. Les resolucions judicials, especialment les sentències, no expressen la voluntat del jutge ni el seu sentit de la justícia, sinó la voluntat de la llei, és a dir, la voluntat que van expressar en aprovar la llei una majoria dels representants del poble. Si no fos així, el jutge no seria un òrgan democràtic.

Certament, aquesta llei, així com el supòsit de fet al qual s'aplica, s'ha d'interpretar i per a això s'utilitzen uns mètodes determinats que no pot escollir el jutge de manera arbitrària sinó que han d'estar convenientment justificats en la resolució judicial. A més a més, la resolució que adopti un jutge es pot apel·lar davant una instància superior perquè la revisi. Per tant, hi ha un sistema de garanties perquè la llei, en la mesura del possible, es compleixi. Tot això implica que, fins i tot en el cas que la magistrada Roca discrepés políticament del fons de la qüestió, hauria d'aplicar la llei, en aquest cas la Constitució, per no incórrer en prevaricació. Pretenen els claustrals de Girona que incorri en aquest delicte?

En segon lloc, sostenir que l'honoris causa se li va concedir, no només pels seus mèrits professionals sinó també “pel seu compromís amb Catalunya i amb les seves institucions”, indica una concepció totalitària, tant de Catalunya com de les seves institucions, és a dir, nega la pluralitat d'opinions i el dret a discrepar en matèries que afectin l'anomenada qüestió nacional. Tot “el poble al servei de l'Estat”, us sona això?, no us recorda els més sinistres episodis europeus de la primera meitat del segle XX? Potser que hi pensin els claustrals de la Universitat de Girona.

Encara que no m'estranya que passin aquestes coses amb un Govern de la Generalitat i unes forces polítiques partidàries del dret a decidir que han creat un clima de profund menyspreu pel dret, és a dir, per l'Estat democràtic de dret.

Francesc de Carreras és professor de Dret Constitucional